El fenomen urbà

1. Introducció

Els objectius fonamentals d’aquesta Unitat són:

Identificar els criteris que defineixen una ciutat. Comprendre quines són les principals funcions d’una ciutat.

Conèixer l’evolució del fenomen urbà i les característiques de les ciutats més importants del món. Analitzar les característiques de les ciutats del Nord i del Sud.

Analitzar i distingir els diferents plànols urbans. Saber analitzar un plànol urbà.

Valorar críticament els problemes urbans. Respectar la ciutat com un patrimoni de tots.

Aquesta lliçó té vuit blocs:

1.- Definició de ciutat

2.- Organització territorial de les ciutats

3.- Evolució de la ciutat

4.- Morfologia urbana

5.- El paisatge urbà al món

6.- Funcions urbanes

7.- L’urbanisme.

8.- Problemes urbans

2. Definició de ciutat

La Geografia urbana  és la part de la Geografia humana que s’encarrega de l’estudi i l’anàlisi de la ciutat com un espai edificat, el seu emplaçament, formes, estructura socioeconòmica i funcions. També estudia la situació de la ciutat en l’espai, el fenomen urbà.

3. Organització territorial de les ciutats

D’acord amb la distribució de les ciutats d’un país podem considerar que formen una xarxa urbana concentrada, s’agrupen en un àmbit limitat del territori, regular, si estan distribuïts uniformement pel

país, o aleatòria, disposats a l’atzar.

Els nuclis urbans més importants organitzen l’espai i exerceixen una forta atracció al seu voltant, s’organitzen de forma jeràrquica a escala comarcal, regional, nacional i mundial. Hi ha algunes ciutats que tenen una jerarquia mundial: Nova York, Londres, París, que també està variant en aquests moments d’acord amb el capital econòmic, importància de ciutats de Xina, Dubai.

La jerarquia urbana distingeix entre:

Àrea urbana:nucli amb un nombre de població més gran que el considerat per l’administració.

Ciutat central: Nucli urbà amb límits administratius i físics amb forta influència sobre el territori que l’envolta.

Àrea metropolitana:Espai que va mes enllà de la ciutat central i engloba als municipis del voltant,cas de Londres i el gran Londres,també un exemple és Barcelona i la seva àrea de influència( Santa Coloma de Gramanet, St Adrià del Besòs.., amb la qual ha de planificar els serveis de transports (metros autobusos) sanitaris o educatius, urbanístics. A cop d’ull no es veu on acaba la ciutat i on comença la ciutat o poble següent, per exemple al litoral barceloní. Cas de la majoria de les grans ciutats del món.Aquests municipis van crear la Corporació Metropolitana de Barcelona per tal de donar resposta a aquestes necessitats, no va ser possible per raons polítiques del moment.

Conurbació:  Conjunt de ciutats que amb el seu creixement s’han unit però mantenint cadascuna les funcions originaries. Cas de la conca del Ruhr a Alemanya, de Tarragona- Constatí_Vila.seca

Megalòpoli: És una gran concentració humana com a conseqüència del creixement de les ciutats. Cas de  Randstad a Holanda, als USA,...

4. Evolució de la ciutat

Les ciutats han sofert molts canvis al llarg de la història com a conseqüència de les necessitats humanes. Podem distingir la ciutat pre-industrial i la ciutat industrial.

Des dels primers assentaments de l’antiguitat fins la industrialització i podem també distingir:

Les ciutats antigues :

Nuclis al Creixent Fèrtil, entre els rius Tigris i Eufrates (Mesopotàmia, actual Irak) i la vall del Nil (Egipte). A Orient les primeres ciutats van apareixer a les valls del rius Indus, a Huang He a la Xina. A Amèrica, al centre el continent com a Teotihuacán a Mèxic.

Aquestes ciutats són el fruit de la revolució neolítica, aparició de l’agricultura, amb uns nous tipus de relacions socials i econòmiques degudes al nou sedentarisme i a l’aparició d’excedents alimentaris.La seva funció principal era la de magatzem agrari i la seva comercialització, intercanvi o distribució.

Les ciutats clàssiques:

La ciutat grega: Creixen al voltant de l’Acròpoli, zona més elevada i amb els temples,i i de l’Àgora o plaça de la ciutat.

Hipòdam de Milet introdueix un plànol ortogonal en l’urbanisme, i va ser utilitzat a altres ciutats gregues.

Elsromans van crear una xarxa jerarquitzada de totes les ciutats de l’imperi, la majoria de les quals van neixer a partir dels campaments intal.lats per l’exercit (cas de Lleó).

Les ciutats tenen plànol ortogonal amb dos carrers principals: el cardus maximus- eix longitudinal, nord-sud- i el decumanus- eix transversal, est-oest- que es tallaven a la plaça o fòrum.(Veure plànol de Barcelona)

També van aportar grans obres públiques i laxarxa de carreteres que unien les ciutats amb Roma.

La ciutat medieval cristiana .

La desaparició de l’imperi romà fa entrar en decadència la ciutat. Només al voltant d’alguns castells i monestirs sorgeixen que no tenen res a veure amb les antigues ciutats. La terra és la única font de riquesa i les funcions de les ciutats, i elles, desapareixen fins el segle XI i XII que comencen a revitalitzar-se i a crear-se els burgs o ciutats.

Les ciutats estan envoltades de muralles. Tenen un traçat irregular, amb carrers estrets, amb barris diferenciats per ex el call (Barcelona, Girona) pels jueus..

La ciutat medieval musulmana:

També són ciutats emmurallades amb un nucli central, la medina amb la mesquita i el mercat central. Carrers tortuosos i irregulars amb cases amb patis interiors que no es poden apreciar des del carrer.

La ciutat renaixentista:

El renaixement recupera el passat clàssic i també l’urbanisme. Es recupera l’urbanisme i s’elaboren tractats de ciutats ideals on es tenen en compte diferents aspectes: estètics, sanitaris, militars... Leon B Alberti, arquitecte italià que va escriure De re aedificatoira, proposa un pla conjunt on el detall està subordinat al conjunt, una d’aquestes ciutats on s’aplicaran les noves teories serà Palmanova

La ciutat barroca:

La ciutat es converteix en un símbol i manifestació de la monarquia absoluta i del poder que representa, tindran cabuda els efectes visuals i grandiosos. El tipus de plànol que s’utilitzarà, el traçat radiocèntric permet les grans perspectives i la utilització de construccions ornamentals en els llocs principals (arcs, obeliscs) amb grans avingudes, jardins i places planificats a major gloria del poder terrenal del moment.

Ciutats con Roma, a la plaça de St Pere i la del Popolo, Versalles o Washington són un clar exemple d’aquestes ciutats

La ciutat colonial:

A l’Amèrica central i del Sud, els espanyols utilitzen el plànol rectangular amb plaça major ,existent a l’Espanya del segle XV, on es troben els edificis més importants, els de govern i l’església, com exemples: el Zócalo de Mèxic.

5. La ciutat industrial

La invenció de la màquina de vapor i el naixement de les fàbriques a finals del segle XVIII transformes el concepte de ciutat. Podem distingir dues etapes:

La ciutat del segle XIX:

Les ciutats no havien crescut gaire fora de les seves muralles des del segle XV, únicament els ravals, fora de muralles. Amb laRevolució Industrial s’enderroquen les muralles per tal d’ampliar les ciutats . Es construeixen nous barris que tenen com a centre la fàbrica sense gaire les mínimes condicions higièniques. També els Eixamples (Barcelona) amb una planificació urbanística impulsats per la burgesia que no vol viure a dintre de muralla ni als barris obrers.

La instal·lació d’infrastructures urbanes, clavegueram, escombraries, transport milloren la qualitat de vida.

La ciutat del segle XX :

El creixement de les ciutats continua ara amb un augment de la població, del sector terciari, del transport i l’automòbil.

Ara sorgiran els polígons industrials i residencials, les ciutats dormitori- Tot aquest creixement ha suposat l’aparició de les grans aglomeracions del segle XX tant en els països desenvolupats com al Tercer Món.

6. La morfologia urbana

La morfologia urbana és la forma que té la ciutat. El traçat viari forma la trama urbana i d’acord amb aquest podem distingir entre diversos plànols urbans:

Plànol irregular:

Carrers irregulars, sense planificació ni geometria. Correspon a la part antiga de les ciutats que creixien dintre d’un recinte emmurallat, Girona, Florència...

Plànol ortogonal o en quadrícula:

Els carrers són rectilinis, s’encreuen formant illes i els edificis es disposen ordenadament. Els xamfrans de Barcelona.

Plànol radiocèntric:

Els carrers parteixen d’un punt central com si fossin els radis d’una circumferència (Vitoria, Olot, Tarragona)

Plànol lineal:

La ciutat creix seguint una via de comunicació i ho fa a tots dos costats: Granollers, les ciutats del camí de Santiago.

7. El paisatge urbà en el món

L’ésser humà tendeix a viure cada cop més a les ciutats. La urbanització no és igual arreu del món, els països més industrialitzats tenen una taxa d’urbanització més elevada que els que es troben en vies de desenvolupament. Podem distingir entre les ciutats dels països del Nord i les del Sud (o subdesenvolupades).

Països del Nord:

Diferenciem entre ciutats europees, evolucionant des de l’antiguitat clàssica i les nord-americanes i australianes, de nova creació.

La ciutat europea té: Un centre històric al voltant de la catedral, vells edificis, carrers estrets, muralles en ocasions. Un raval, va créixer fora de muralla, un eixample ,amb habitatges de la burgesia i molts negocis i comerç, i uns barris perifèrics del segle XX amb zones residencials, barris dormitoris i polígons industrials.

Les ciutats nord-americanes i australianes :

No tenen centre històric, s’estenen al llarg de quilometres, amb grans xarxes de comunicacions, amb un centre de negocis d’activitats financeres i comercials(CBD) ple de gratacels (com als USA).Al seu voltant es troben els barris marginals,on viuen diferents grups ètnics, ja que la classe mitjana s’ha desplaçat a zones residencials fora de la ciutat.

8. L'espai urbà a l'estat espanyol i l'espai urbà català

L’espai urbà a l’estat espanyol :

La xarxa espanyola és molt desigual, les ciutats més poblades es troben a la perifèria litoral, excepte Madrid, i influeixen sobre un espai més gran que la pròpia ciutat d’una manera jeràrquica. Així podem distingir:

Metròpolis estatals, com Madrid i Barcelona.

Metròpolis regionals, ciutats mitjanes com València, Bilbao, Sevilla

Capitals de província o comarca, com Segòvia, Burgos, Astorga

Àrea metropolitana, que inclou la ciutat els municipis que ja són interdependents, cas de Barcelona i municipis al voltant.

L’espai urbà català :

Dominat per la ciutat de Barcelona i la seva àrea d’influència amb la meitat o més de la població de Catalunya.Barcelona té un nucli antic, un nucli del segle XIX amb l’eixample i el pla d’Ildefons Cerdà i un creixement desordenat i especulatiu als anys 60. L’arribada d’immigrants va provocar un creixement desordenat de la ciutat en aparèixer barris de barraques i els barris dormitori amb grans deficiències, fins i tot en alguns els veïns van haver-hi de fer el clavegueram ja que la dictadura no estava per fer cap política social o de millora.

9. Països del Sud

Pateixen un creixement desordenat degut a l’alta natalitat i a la forta emigració cap a les ciutats on poden trobar més seguretat (cas de països amb diferents tipus de violència) o recursos econòmics per sobreviure, però la realitat  és que al voltant de les ciutats van sorgint barris d’elevada densitat de població sense els mínims recursos per sobreviure amb dignitat: cas de les faveles a Brasil, de les persones a Guatemala que viuen de classificar la brossa.

Al centre d’aquestes ciutats es troba el centre de negocis i comerç, a la part alta o perifèria es troben els barris residencials de les élites governants que es mantenen separats de la resta de la població. La ciutat no té cohesió interna, i els barris estan, com les persones, totalment segregats.

10. Funcions urbanes

Entenem per funcions urbanes les activitats que generen els ciutadans i que determinen l’espai urbà. A més a més de la funció residencial, la ciutats té una funció econòmica amb activitats secundàries i terciàries.

Les ciutats són multifuncionals,  i com més grans són més funciones tenen, però  podem dividir aquestes funcions en:

Funcions principals: com la residencial i la econòmica, les principals funcions de les ciutats. 

-          Funció residencial: totes les ciutats tenen aquesta funció i amb els recursos i activitats que aquesta implica (educatius, transport, sanitat.

-     Funció econòmica: totes en tenen aquesta funció, hi destaca la comercial. Hi ha ciutats especialitzades en aquesta funció com Londres .N York i amb una jerarquia de ciutats d’acord amb la seva importància.

Funcions dominants: aquelles a les quals es dedica la majoria de la població i poden ser:

Funcions  industrials: ciutats depenents d’una indústria, cas de tarragona i la petroquímica, per ex.

Funcions administratives:  ciutats on es concentren els òrgans polítics, l’administració publica, son ciutats de funcionaris com Brussel·les  per ex.

Funcions turístiques o de lleure: ciutats amb una gran oferta turística, cas de Benidorm, Lloret..

Funció militar: relacionades amb la presencia d’alguna base militar important

Funció cultural o religiosa: seus d’universitats importants, Salamanca.  Art:Florència,. Santiago , Jerusalem, Roma, la Meca, en l’ordre religiós.

11. L’especialització dins les ciutat

Al llarg del segle XX s’ha produït un procés d’especialització per barris i zones d’extraradi: 

- Els CBD o zones centrals de les ciutats amb alt grau de concentració de negocis i oficines financeres amb molt bones comunicacions i a prop dels centres de decisió política i econòmica. 

- Els barris residencials fora de la ciutat de luxe, de classe mitjana amb els adossats i els barris dormitori dels obrers amb habitatges senzills, també els grans centres comercials destinats a l’oci i al consum del cap de setmana. 

- Els polígons industrials que apareixen quan la ciutat comença a expulsar les indústries més contaminants del centre o de la perifèria sobre la que ha crescut.

12. L’ urbanisme

L’urbanisme organitza i planifica l’estructura urbana i controla la utilització del sòl urbà. La seva funció es donar resposta a les necessitats dels habitants de la ciutat, per aquesta raó es creen plans urbanístics que poden ser generals, ordenat tot un terme municipal o àrea metropolitana, o parcials, per àrees determinades com barris, places, carrers.

S’ha de tenir present l’ús del terreny, el valor del sòl, les tendències de la població i el seu creixement o decreixement. Les construccions han de seguir les ordenances municipals, i són molt importants la planificació dels transports públics i privats. També el que fa referència al equipaments socials com educatius, sanitaris i les infraestructures.

Els plans urbanístics es van modificant d’acord amb les necessitats de la població.

13. El valor del sòl

L’estudi de la ciutat té dos aspectes, l’horitzontal: el sòl, i el vertical, els edificis que es construeixen sobre aquest sòl., però aquest sòl té un valor de mercat i dues característiques específiques: és limitat i és inamovible, no es pot traslladar de lloc, cosa que fa que l’oferta de sòl urbà sempre sigui inferior a la demanda  de la població i el seu valor augmenti d’acord amb les seves necessitats o també l’especulació, els propietaris del sòl prefereixen no vendre’l fins obtenir el preu que desitjen. 

Dins de la mateixa ciutat el valor del sòl varia en funció de: 

La proximitat al centre urbà, la funció residencial de qualitat i la disponibilitat d’equipaments i infraestructures. 

A la perifèria i als municipis del voltant solen ser uns preus més baixos.

14. Problemes urbans