El fenomen urbà

L’ésser humà tendeix a viure cada cop més a les ciutats. La urbanització no és igual arreu del món, els països més industrialitzats tenen una taxa d’urbanització més elevada que els que es troben en vies de desenvolupament. Podem distingir entre les ciutats dels països del Nord i les del Sud (o subdesenvolupades).

Països del Nord:

Diferenciem entre ciutats europees, evolucionant des de l’antiguitat clàssica i les nord-americanes i australianes, de nova creació.

La ciutat europea té: Un centre històric al voltant de la catedral, vells edificis, carrers estrets, muralles en ocasions. Un raval, va créixer fora de muralla, un eixample ,amb habitatges de la burgesia i molts negocis i comerç, i uns barris perifèrics del segle XX amb zones residencials, barris dormitoris i polígons industrials.

Les ciutats nord-americanes i australianes :

No tenen centre històric, s’estenen al llarg de quilometres, amb grans xarxes de comunicacions, amb un centre de negocis d’activitats financeres i comercials(CBD) ple de gratacels (com als USA).Al seu voltant es troben els barris marginals,on viuen diferents grups ètnics, ja que la classe mitjana s’ha desplaçat a zones residencials fora de la ciutat.