El fenomen urbà

Les ciutats han sofert molts canvis al llarg de la història com a conseqüència de les necessitats humanes. Podem distingir la ciutat pre-industrial i la ciutat industrial.

Des dels primers assentaments de l’antiguitat fins la industrialització i podem també distingir:

Les ciutats antigues :

Nuclis al Creixent Fèrtil, entre els rius Tigris i Eufrates (Mesopotàmia, actual Irak) i la vall del Nil (Egipte). A Orient les primeres ciutats van apareixer a les valls del rius Indus, a Huang He a la Xina. A Amèrica, al centre el continent com a Teotihuacán a Mèxic.

Aquestes ciutats són el fruit de la revolució neolítica, aparició de l’agricultura, amb uns nous tipus de relacions socials i econòmiques degudes al nou sedentarisme i a l’aparició d’excedents alimentaris.La seva funció principal era la de magatzem agrari i la seva comercialització, intercanvi o distribució.

Les ciutats clàssiques:

La ciutat grega: Creixen al voltant de l’Acròpoli, zona més elevada i amb els temples,i i de l’Àgora o plaça de la ciutat.

Hipòdam de Milet introdueix un plànol ortogonal en l’urbanisme, i va ser utilitzat a altres ciutats gregues.

Elsromans van crear una xarxa jerarquitzada de totes les ciutats de l’imperi, la majoria de les quals van neixer a partir dels campaments intal.lats per l’exercit (cas de Lleó).

Les ciutats tenen plànol ortogonal amb dos carrers principals: el cardus maximus- eix longitudinal, nord-sud- i el decumanus- eix transversal, est-oest- que es tallaven a la plaça o fòrum.(Veure plànol de Barcelona)

També van aportar grans obres públiques i laxarxa de carreteres que unien les ciutats amb Roma.

La ciutat medieval cristiana .

La desaparició de l’imperi romà fa entrar en decadència la ciutat. Només al voltant d’alguns castells i monestirs sorgeixen que no tenen res a veure amb les antigues ciutats. La terra és la única font de riquesa i les funcions de les ciutats, i elles, desapareixen fins el segle XI i XII que comencen a revitalitzar-se i a crear-se els burgs o ciutats.

Les ciutats estan envoltades de muralles. Tenen un traçat irregular, amb carrers estrets, amb barris diferenciats per ex el call (Barcelona, Girona) pels jueus..

La ciutat medieval musulmana:

També són ciutats emmurallades amb un nucli central, la medina amb la mesquita i el mercat central. Carrers tortuosos i irregulars amb cases amb patis interiors que no es poden apreciar des del carrer.

La ciutat renaixentista:

El renaixement recupera el passat clàssic i també l’urbanisme. Es recupera l’urbanisme i s’elaboren tractats de ciutats ideals on es tenen en compte diferents aspectes: estètics, sanitaris, militars... Leon B Alberti, arquitecte italià que va escriure De re aedificatoira, proposa un pla conjunt on el detall està subordinat al conjunt, una d’aquestes ciutats on s’aplicaran les noves teories serà Palmanova

La ciutat barroca:

La ciutat es converteix en un símbol i manifestació de la monarquia absoluta i del poder que representa, tindran cabuda els efectes visuals i grandiosos. El tipus de plànol que s’utilitzarà, el traçat radiocèntric permet les grans perspectives i la utilització de construccions ornamentals en els llocs principals (arcs, obeliscs) amb grans avingudes, jardins i places planificats a major gloria del poder terrenal del moment.

Ciutats con Roma, a la plaça de St Pere i la del Popolo, Versalles o Washington són un clar exemple d’aquestes ciutats

La ciutat colonial:

A l’Amèrica central i del Sud, els espanyols utilitzen el plànol rectangular amb plaça major ,existent a l’Espanya del segle XV, on es troben els edificis més importants, els de govern i l’església, com exemples: el Zócalo de Mèxic.