1. La dinàmica de la població

  • La dinàmica demogràfica ens indica com varia la població d'un territori al llarg del temps .

Una població pot créixer o disminuir per creixement vegetatiu o per creixement migratori. el creixement total de la població s'obté de la suma o diferència d'aquests dos tipus de creixement. 

Glossari Clau

Estudi de les poblacions humanes des del punt de vista de l’evolució al llarg del temps i dels mecanismes a través dels quals es modifica la dimensió i la distribució de la població.

El creixement natural o vegetatiu és la diferència entre els naixements i les defuncions i històricament ha estat el factor principal pel qual ha variat el nombre d’habitants d’un territori. La Taxa de creixement vegetatiu consistiria en la diferència entre la taxa de natalitat i la taxa de mortalitat.

Diferència entre emigració i immigració.

Nombre de naixements en un territori en el període d'un any per cada mil habitants. Per tant, s'expressa en tants per mil.

Indica el número de morts produïdes en un lloc determinat i en cert període de temps (generalment també un any).

Diferència entre la taxa de natalitat i la taxa de mortalitat.




  • Text 7

    Mitjana d'anys que encara resten per viure per a una persona que ha assolit una edat exacta, si en el temps que li resta de vida fos sotmesa a les condicions de mortalitat actuals (les probabilitats específiques de morir a cada edat). En el cas particular de l'esperança de vida a l'edat zero, o esperança de vida en néixer, representa la durada de vida mitjana d'una generació fictícia sotmesa a les condicions de mortalitat del període

    Proporció de població inactiva (aturats, jubilats, infants, etc) que depenen dels sectors de població econòmicament actius.

    En els països que es troben en plena fase de modernitat avançada aquesta taxa tendeix a créixer sobretot a causa del gran augment de l’esperança de vida.


    indica el terme mitjà de fills que una dona tindria si visqués fins a la fi de la seva edat reproductiva (entre els 15 i 49 anys aproximadament) i tingués fills d'acord amb la taxa de fertilitat per a cada grup d'edat. Aquesta estadística és un mesurament del nivell de fertilitat més directe que no pas la taxa de natalitat, ja que indica els fills per dona. A més, la taxa de fecunditat ens mostra el potencial de canvi que té una població.


    La gentrificació és la transformació socioeconòmica d'una àrea urbana degradada habitada per persones de classe baixa o grups socials marginals per mitjà de la rehabilitació urbanística i arquitectònica de la zona, amb l'arribada progressiva de grups socials de classe mitjana o alta. El resultat és un canvi en les activitats econòmiques i, de vegades, el desplaçament dels grups socials més vulnerables.

    Població resident que manté uns drets i uns deures respecte del municipi on és censada.

    La relació entre el nombre de naixements i el nombre de defuncions no ha estat sempre la mateixa. A partir de l'observació d'aquests canvis podem formular un model de transició demogràfica proposat al 1929 per Warren Thompson i a partir del 1986, podem parlar d'una segona transició demogràfica.


Model demogràfic per explicar l’evolució de la població i el seu creixement al llarg del temps. El model acostuma aplicar-se a qualsevol país del món, però cal tenir en compte que no tots els països es troben a la mateixa fase.

Tradicionalment es parla de quatre etapes:

  • Primera: quan un país té taxes de natalitat i mortalitat altes, que es van alternant en el temps (el nombre de morts acostuma a fluctuar en funció de l’evolució econòmica, els conflictes bèl·lics, les catàstrofes naturals, les epidèmies …). El resultats final és un moderat creixement demogràfic.
  • Segona: la mortalitat va baixant gràcies a la millora econòmica i sanitària, el resultat la població comença a créixer geomètricament.
  • Tercera: la diferència entre la taxa de natalitat, que es manté elevada (tot i que comença a baixar), i la taxa de mortalitat que continua baixant. És el moment de creixement més gran, és l’anomenat boom demogràfic (baby boom).
  • Quarta: la natalitat cau de manera constant i ràpida i s’acosta a la mortalitat (creixement zero). En alguns països la mortalitat pot arribar a superar els naixements i per tant el creixement serà negatiu.


Al 1986 Ron Lesthaeghe i Dirk J. Van de Kaa van parlar del concepte de segona transició demogràfica, per definir els canvis en la composició de la família i les unions i en els patrons de reconstrucció de  les famílies als països occidentals.

Les característiques d’aquesta segona transició demogràfica són:

  • Baixa mortalitat.
  • Fecunditat inferior a la taxa de reemplaçament (2,1 fills per dona). Aquest fenomen s’accentua entre les dones d’edats entre els 15 i el 24 anys, mentre que al finalitzar la crisi econòmica (1975-85) es produeix un efecte recuperació de la fecunditat entre les dones més grans de 30 anys.
  • Increment de la solteria.
  • Retard del matrimoni.
  • Retard a l’hora de tenir el primer fill o filla.
  • Expansió de les unions per mutu acord (parelles de fet o simplement unions acordades sense vincle legals). Anys 70 i 80.
  • Augment dels naixements fora del matrimoni.
  • Increment de les ruptures matrimonials.
  • Diversificació de les modalitats familiars (famílies monoparentals, parelles del mateix sexe).
  • Augment de l’accés de la dona a l’educació i increment de la seva participació en el mercat laboral.
  • Augment en l’ús del mitjans anticonceptius.
  • Intensificació dels processos migratoris.