3. Les regions fisiogràfiques

La combinació de les formes de relleu amb les condicions climàtiques i la vegetació dóna lloc a les dues grans regions fisiogràfiques de Catalunya, separades per la línia que assenyala 700 mm de precipitació anual: la Catalunya seca i la Catalunya humida. Dins de cadascuna d'aquestes regions es poden identificar diverses subregions fisiogràfiques.




Poques pluges (estius secs i calorosos), hiverns (suaus i secs). L’aridesa del territori augmenta de nord a sud i de la costa a l’interior. Bosc predominant alzina.

En aquest domini hi trobem cinc regions:

  • La regió de la tramuntana: comprèn la regió del nord de Catalunya que s'estén a banda i banda del Pirineu, des de les Alberes fins a les Gavarres. Es caracteritza per la presència de dues grans planes litorals, el Rosselló i l'Empordà, separades per la serra de les Alberes, que assoleix els 900 metres d'altitud. El tret climàtic més característic d'aquesta regió és la tramuntana, un vent del nord, fred i sec. La vegetació és típicament mediterrània, amb domini de boscos de pi blanc i boscos mixtos de pi i alzina surera. Els nuclis de població formen una xarxa regular a les dues planes i a la costa.
  • La regió litoral: comprèn des de la Serralada de les Gavarres (nord) al riu Sénia (sud). Muntanyes mitjanes, rius curts i torrencials. Clima molt sec i calorós, que augmenta de nord a sud. Vegetació pi blanc, alzina i pi. Zona d’alta densitat de població i transports.
  • L'altiplà central: correspon a la Depressió Central, entre la Serralada Prelitoral i el Prepirineu. Zona plana i de costa.  Molta oscil·lació tèrmica i pluja escassa. Els rius generen fortes conques d’erosió. Vegetació pi blanc i matoll.
  • El Prepirineu: sud del Pirineu Axial. Muntanyes (S. del Cadí, S. del Montsec), valls, planes i la Depressió Interna. Hiverns freds, estius amb molta calor. Li correspon un clima d’alta muntanya a mitjana baixa. A les zones de solana hi trobem pi blanc, roure, alzina, i a les zones ombrívoles roure, faig, pi negre.
  • La regió continental: terres interiors i les planes. Clima extremat: estiu xafogós, hivern fred amb gelades i boira. Vegetació d’estepa.



La Catalunya humida, situada per sobre dels 700 mm de precipitació, es caracteritza per una freqüència de pluges molt alta. A causa del seu règim climàtic pluvial i nival, el territori de la Catalunya humida concentra les principals reserves d'aigua del país.

La vegetació mediterrània dóna pas a la vegetació caducifòlia ( com a rouredes i fagedes) i als boscos coníferes de muntanya ( com ara les avetoses o els boscos del pi negre.

Dins de la Catalunya humida es poden trobar dues regions : la oriental i l'Alt Pirineu.

  • La regió oriental: Comprèn les terres de la Serralada Transversal (4 000 a 1 700 m d’altitud i d’entre 800 i 1 800 de precipitació anual). Parlem de clima mediterrani d’alta muntanya, amb bosc que es distribueix de forma altitudinal (alzina, roure, fageda, castanyer).
  • L'Alt Pirineu: (2 000 a 3 000 m d’altitud). Paisatge alpí i subalpí. Bosc altitudinal (rouredes, fagedes – caducifoli-; pi negre, avet, prats – perenne).