El medi, energies
1. El medi i la societat
|
EL MEDI I LA SOCIETAT |
|
Un recurs és un bé natural que pot tenir algun interès per a l’ésser humà. Aquest interès no ha pas de ser sempre de tipus econòmic, ja que es pot considerar,
per exemple, com a recurs la flora i la fauna d'un ecosistema, o un paisatge, sense pensar només en interès turístic.
Els recursos poden classificar-se en:
- Renovable aquell que es renova a una velocitat tal que la demanda sempre és menor que la seva disponibilitat, o que la seva disponibilitat és tan gran que
és impossible esgotar-la.
- No renovable aquell recurs que es renova a una velocitat menor que la seva demanda.
Els recursos també es poden dividir en dos grups:
1. 1.a)- recursos energètics: aquells dels quals s’aprofita l’energia. Els principals són els combustibles fòssils, els minerals radioactius i l'energia geotèrmica (geosfera);
l'energia hidràulica fluvial, la mareomotriu i la de les ones (hidrosfera); i l’energia solar i eòlica (atmosfera).
Els recursos energètics es divideixen en:
- energies convencionals, comprenen els combustibles fòssils, els minerals radioactius i l'energia hidràulica fluvial representen actualment les principals fonts
energètiques i ocasionen certs impactes en el medi.
- energies alternatives, que es caracteritzen per baixos o nuls impactes en el medi, així com pel seu caràcter renovable, però també per una baixa aplicació practica
(tenen alts costos i baixa productivitat energètica).
La majoria de recursos energètics tenen un funcionament similar.
Esquemàticament,
la seva energia potencial és transformada en energia mecànica, d'ús
directe, com passa amb la gasolina, per exemple.
Sovint l’energia potencial és transformada en calorífica, que pot
servir per escalfar un fluid, normalment vapor d’aigua, que circularà a
pressió i servirà, a la vegada,
per moure una turbina generadora d'electricitat; és el cas de les centrals nuclears, hidroelèctriques, eòliques, solars, tèrmiques, etc.
Monogràfic sobre el petroli
Pots imaginar-te una vida sense petroli? què passaria si demà el petroli es converteix en un be escàs i car? la societat industrial es va instal·lar en la història dels
éssers humans aportant desenvolupament i riquesa però depenent.
Mireu aquest vídeo
1.1.b) recursos no energètics: quan se n'aprofita una altra propietat.
Energies renovables a Catalunya
Recursos renovables i no renovables
1.2 Producció i consum d'energia
- Evolució del consum d'energia primària a Espanya
- la energía a Espanya página d' UNESA
- Més ecològics i avançats que els actuals, el seu desenvolupament podria permetre una inplantació més forta dels carburants "bio" en els pròxims anys (Més información).
Un recurs és un bé natural que pot tenir algun interès per a l’ésser humà. Aquest interès no ha pas de ser sempre de tipus econòmic, ja que es pot considerar,
per exemple, com a recurs la flora i la fauna d'un ecosistema, o un paisatge, sense pensar només en interès turístic.
Els recursos poden classificar-se en:
- Renovable aquell que es renova a una velocitat tal que la demanda sempre és menor que la seva disponibilitat, o que la seva disponibilitat és tan gran que
és impossible esgotar-la.
- No renovable aquell recurs que es renova a una velocitat menor que la seva demanda.
Els recursos també es poden dividir en dos grups:
1. 1.a)- recursos energètics: aquells dels quals s’aprofita l’energia. Els principals són els combustibles fòssils, els minerals radioactius i l'energia geotèrmica (geosfera);
l'energia hidràulica fluvial, la mareomotriu i la de les ones (hidrosfera); i l’energia solar i eòlica (atmosfera).
Els recursos energètics es divideixen en:
- energies convencionals, comprenen els combustibles fòssils, els minerals radioactius i l'energia hidràulica fluvial representen actualment les principals fonts
energètiques i ocasionen certs impactes en el medi.
- energies alternatives, que es caracteritzen per baixos o nuls impactes en el medi, així com pel seu caràcter renovable, però també per una baixa aplicació practica
(tenen alts costos i baixa productivitat energètica).
La majoria de recursos energètics tenen un funcionament similar.
Esquemàticament,
la seva energia potencial és transformada en energia mecànica, d'ús
directe, com passa amb la gasolina, per exemple.
Sovint l’energia potencial és transformada en calorífica, que pot
servir per escalfar un fluid, normalment vapor d’aigua, que circularà a
pressió i servirà, a la vegada,
per moure una turbina generadora d'electricitat; és el cas de les centrals nuclears, hidroelèctriques, eòliques, solars, tèrmiques, etc.
Monogràfic sobre el petroli
Pots imaginar-te una vida sense petroli? què passaria si demà el petroli es converteix en un be escàs i car? la societat industrial es va instal·lar en la història dels
éssers humans aportant desenvolupament i riquesa però depenent.
Mireu aquest vídeo
1.1.b) recursos no energètics: quan se n'aprofita una altra propietat.
Energies renovables a Catalunya
Recursos renovables i no renovables
1.2 Producció i consum d'energia
- Evolució del consum d'energia primària a Espanya
- la energía a Espanya página d' UNESA
- Més ecològics i avançats que els actuals, el seu desenvolupament podria permetre una inplantació més forta dels carburants "bio" en els pròxims anys (Més información).
Història de les successives cimeres per tal d'intentar sensibilitzar i posar fre als impactes ambientals .
Un petit exemple.Mobilitat sostenible
Esquema que representa els tres pilars del desenvolupament sostenible
Definició d'impacte ambiental:
- és un canvi o una alteració en el medi ambient. Generalment no es pot valorar amb precisió. Ara bé, es fan estimacions a través de EIA ((Environmental
Impact Assessment, traduït per Estudi o Avaluació de l'Impacte Ambiental) i amb els respectius informes de Sostenibilitat Ambiental (ISA)
Hem de remarcar que a vegades podem observar un impacte ambiental positiu ..com resultat d'una mesura o norma que beneficia el medi ambient.
Per exemple la restauració dels rius, boscos...etc.
Tipus d'impactes ambientals:
Criteri : el temps que dura l'efecte en un lloc determinat.
Així tenim:
- Persistent, que té influència a llarg termini.
- Temporal, que durant un temps no té conseqüències greus i el medi ambient es pot recuperar ràpidament.
- Reversible, pot recuperar-se en un temps més o menys curt.
- Irreversible, té tanta gravetat i transcendència que impedeix que el medi es pugui recuperar dels danys.
Definició de resilència
Actualment i per tornar a la normalitat els espais "maltractats" fent servir el terme Resilència".
És tracta d'un terme que recull la capacitat de tornar a l'estat natural, especialment després d'alguna situació crítica.
Definició de crisi ambiental/ecològica global
es denomina aquella que afecta de maner general le condicions de vida als ecosistemes que conformen el planeta.
Les crisis ambientals que patim es poden reconèixer
- per l'extinció d'espècies cada any
- exhauriment i degradació dels recursos naturals
- escalfament global
- destrucció de la capa d'ozó
- increment de les precipitacions, huracans i ciclons en algunes regions i sequera en d'altres
- accidents ambientals per directa negligència humana ( vessaments de petroli o accidents nuclears com chernòbil i Fukushima)
3. Els riscos a Catalunya
a) ambientals i la seva prevenció
Els riscos naturals a Catalunya. Per risc natural entenem qualsevol
situació o esdeveniment físic extrem on es produeix un alliberament
d’energia o matèria
que ocasiona danys a la població i a tot allò que aquesta població valora. Els riscos naturals derivats del cicle hidrològic, com les inundacions i les sequeres,
constitueixen els principals riscos naturals a Catalunya. Però també altres riscos naturals d’origen geofísic com les allaus de neu, les esllavissades de terres,
els esfondraments o els terratrèmols hi tenen una presència rellevant.
Les inundacions han afectat històricament dues grans àrees: els
Pirineus i els Prepirineus i el litoral i el prelitoral català.
Concretament, es defineixen com
a zones d’alt risc d’inundació a Catalunya el baix Ter, la Bisbal d’Empordà, Girona, el baix Llobregat, el delta del Llobregat, la riera de Rubí, el Riu Ripoll, Tarragona,
Balaguer, Lleida i Tortosa, així com les rieres litorals de la Costa Brava, Maresme i el litoral de Tarragona. Alguns dels episodis d’inundació més catastròfics
esdevinguts a Catalunya durant el segle passat han estat els d’octubre de 1907, que afectà principalment les conques de l’Ebre i el Segre; el d’octubre de 1940,
a les conques del Fluvià, la Muga i el Ter; el de setembre de 1962, a les comarques del Vallès, el Maresme i el Baix Llobregat, i el de novembre de 1982 que afectà
sobretot les comarques pirinenques.
La mateixa gran irregularitat general i variabilitat interanual elevada
de les precipitacions en el clima mediterrani és l’origen d’episodis de
sequera que afecten
periòdicament de forma moderada i a vegades rigorosa la major part del territori català. Alguns dels episodis més rellevants es van esdevenir entre 1944 i 1950,
els anys 1973, 1985, 1988-89 i 2007-08.
A Catalunya hi ha dues importants zones sismogenètiques. En primer lloc
els Pirineus, que és la zona més activa, amb dues subzones
diferenciades: al voltant
de la població francesa d’Arette (als Pirineus occitans) i el vessant sud dels Pirineus orientals (que inclou la regió d’Olot). En segon lloc tenim el sistema litoral català
(des del sud de Girona fins prop de Tarragona). La dels Pirineus és la que presenta els terratrèmols d’intensitat més gran, com la sèrie sísmica que tingué lloc al
segle XV i que va afectar especialment les comarques del Ripollès, Garrotxa i Selva.
L’esfondrament de formacions rocoses amb important presència de guixos i
sals sovint ocasionen processos de dissolució i esfondrament de
cavitats, com passa
a alguns punts de les comarques del Pallars Sobirà, Alt Urgell, Berguedà, Pla de l’Estany o Garrotxa. En el cas de les formacions carbonatades, l’evolució és molt
lenta
i a vegades difícilment perceptible, tot i que els camps de dolines són
perfectament visibles en alguns punts de Cerdanya, Vall d’Aran,
Berguedà i Garraf.
La
concentració geogràfica d’esllavissades de terra es dóna sobretot a les
àrees de muntanya de pluviometria més elevada i té una estreta relació
amb els grans
episodis
d’inundació que afecten les capçaleres de les conques fluvials
catalanes, com les d’octubre de 1940, setembre de 1962 i, especialment,
novembre de 1982.
Per
últim, el risc d’allaus de neu es localitza als Pirineus, especialment,
i per aquest ordre, a les comarques de la Vall d’Aran, Alta Ribagorça,
Pallars Sobirà, Ripollès,
Cerdanya, Pallars Jussà, Alt Urgell, Berguedà i Solsonès. Les tres
primeres són les que concentren un major risc d’afectació als edificis i
vies de comunicació.
© Institut Cartogràfic de Catalunya
© Autor del text: Anna Ribas Palom. Universitat de Girona
Prevenció dels riscos http://www.slideshare.net/GEO_SENTME_0910/els-riscos-ambientals-i-la-seva-prevencio
1.4.1 b) Riscos antròpics o sigui com resultat de l'acció humana
- incendis forestals
- instal·lacions productives com la petroquímica
- transport de mercaderies perilloses
La seva prevenció requerix plans especials de prevenció
INFOCAT -Pla especial d'emergències per incendis forestals de Catalunya
PLASEQTA- Pla especial d'emergències exterior del sector químic de Tarragona
TRANSCAT - Pla especial d'emergències per accidents en el transport de mercaderies perilloses per carretera o ferrocarril a Catalunya
PENTA - Pla especial d'emergències nuclear de Tarragona)
Font: https://www.csn.es/ca/planes-de-emergencia/nuclear-exterior-pen
1.4 2. Els riscos naturals a Espanya
Com a conseqüència de la seva climatologia (mediterrània)
- inundacions
- sequeres
Provoquem:
- risc de desertificació
- risc hidrològic
- risc d'incendis
|
|
3. Els riscos a Catalunya
a) ambientals i la seva prevenció
Els riscos naturals a Catalunya.Per risc natural entenem qualsevol
situació o esdeveniment físic extrem on es produeix un alliberament
d’energia o matèria
que ocasiona danys a la població i a tot allò que aquesta població valora. Els riscos naturals derivats del cicle hidrològic, com les inundacions i les sequeres,
constitueixen els principals riscos naturals a Catalunya. Però també altres riscos naturals d’origen geofísic com les allaus de neu, les esllavissades de terres,
els esfondraments o els terratrèmols hi tenen una presència rellevant.
Les inundacions han afectat històricament dues grans àrees: els
Pirineus i els Prepirineus i el litoral i el prelitoral català.
Concretament, es defineixen com
a zones d’alt risc d’inundació a Catalunya el baix Ter, la Bisbal d’Empordà, Girona, el baix Llobregat, el delta del Llobregat, la riera de Rubí, el Riu Ripoll, Tarragona,
Balaguer, Lleida i Tortosa, així com les rieres litorals de la Costa Brava, Maresme i el litoral de Tarragona. Alguns dels episodis d’inundació més catastròfics
esdevinguts a Catalunya durant el segle passat han estat els d’octubre de 1907, que afectà principalment les conques de l’Ebre i el Segre; el d’octubre de 1940,
a les conques del Fluvià, la Muga i el Ter; el de setembre de 1962, a les comarques del Vallès, el Maresme i el Baix Llobregat, i el de novembre de 1982 que afectà
sobretot les comarques pirinenques.
La mateixa gran irregularitat general i variabilitat interanual elevada
de les precipitacions en el clima mediterrani és l’origen d’episodis de
sequera que afecten
periòdicament de forma moderada i a vegades rigorosa la major part del territori català. Alguns dels episodis més rellevants es van esdevenir entre 1944 i 1950,
els anys 1973, 1985, 1988-89 i 2007-08.
A Catalunya hi ha dues importants zones sismogenètiques. En primer lloc
els Pirineus, que és la zona més activa, amb dues subzones
diferenciades: al voltant
de la població francesa d’Arette (als Pirineus occitans) i el vessant sud dels Pirineus orientals (que inclou la regió d’Olot). En segon lloc tenim el sistema litoral català
(des del sud de Girona fins prop de Tarragona). La dels Pirineus és la que presenta els terratrèmols d’intensitat més gran, com la sèrie sísmica que tingué lloc al
segle XV i que va afectar especialment les comarques del Ripollès, Garrotxa i Selva.
L’esfondrament de formacions rocoses amb important presència de guixos i
sals sovint ocasionen processos de dissolució i esfondrament de
cavitats, com passa
a alguns punts de les comarques del Pallars Sobirà, Alt Urgell, Berguedà, Pla de l’Estany o Garrotxa. En el cas de les formacions carbonatades, l’evolució és molt
lenta
i a vegades difícilment perceptible, tot i que els camps de dolines són
perfectament visibles en alguns punts de Cerdanya, Vall d’Aran,
Berguedà i Garraf.
La
concentració geogràfica d’esllavissades de terra es dóna sobretot a les
àrees de muntanya de pluviometria més elevada i té una estreta relació
amb els grans
episodis
d’inundació que afecten les capçaleres de les conques fluvials
catalanes, com les d’octubre de 1940, setembre de 1962 i, especialment,
novembre de 1982.
Per
últim, el risc d’allaus de neu es localitza als Pirineus, especialment,
i per aquest ordre, a les comarques de la Vall d’Aran, Alta Ribagorça,
Pallars Sobirà, Ripollès,
Cerdanya, Pallars Jussà, Alt Urgell, Berguedà i Solsonès. Les tres
primeres són les que concentren un major risc d’afectació als edificis i
vies de comunicació.
© Institut Cartogràfic de Catalunya
© Autor del text: Anna Ribas Palom. Universitat de Girona
Prevenció dels riscos http://www.slideshare.net/GEO_SENTME_0910/els-riscos-ambientals-i-la-seva-prevencio
1.4.1 b) Riscos antròpics o sigui com resultat de l'acció humana
- incendis forestals
- instal·lacions productives com la petroquímica
- transport de mercaderies perilloses
La seva prevenció requerix plans especials de prevenció
INFOCAT -Pla especial d'emergències per incendis forestals de Catalunya
PLASEQTA- Pla especial d'emergències exterior del sector químic de Tarragona
TRANSCAT - Pla especial d'emergències per accidents en el transport de mercaderies perilloses per carretera o ferrocarril a Catalunya
PENTA - Pla especial d'emergències nuclear de Tarragona)
|
|
1.4 2. Els riscos naturals a Espanya
Com a conseqüència de la seva climatologia (mediterrània)
- inundacions
- sequeres
Provoquem:
- risc de desertificació
- risc hidrològic
- risc d'incendis
|
|
3. Els riscos a Catalunya
a) ambientals i la seva prevenció
Els riscos naturals a Catalunya.Per risc natural entenem qualsevol
situació o esdeveniment físic extrem on es produeix un alliberament
d’energia o matèria
que ocasiona danys a la població i a tot allò que aquesta població valora. Els riscos naturals derivats del cicle hidrològic, com les inundacions i les sequeres,
constitueixen els principals riscos naturals a Catalunya. Però també altres riscos naturals d’origen geofísic com les allaus de neu, les esllavissades de terres,
els esfondraments o els terratrèmols hi tenen una presència rellevant.
Les inundacions han afectat històricament dues grans àrees: els
Pirineus i els Prepirineus i el litoral i el prelitoral català.
Concretament, es defineixen com
a zones d’alt risc d’inundació a Catalunya el baix Ter, la Bisbal d’Empordà, Girona, el baix Llobregat, el delta del Llobregat, la riera de Rubí, el Riu Ripoll, Tarragona,
Balaguer, Lleida i Tortosa, així com les rieres litorals de la Costa Brava, Maresme i el litoral de Tarragona. Alguns dels episodis d’inundació més catastròfics
esdevinguts a Catalunya durant el segle passat han estat els d’octubre de 1907, que afectà principalment les conques de l’Ebre i el Segre; el d’octubre de 1940,
a les conques del Fluvià, la Muga i el Ter; el de setembre de 1962, a les comarques del Vallès, el Maresme i el Baix Llobregat, i el de novembre de 1982 que afectà
sobretot les comarques pirinenques.
La mateixa gran irregularitat general i variabilitat interanual elevada
de les precipitacions en el clima mediterrani és l’origen d’episodis de
sequera que afecten
periòdicament de forma moderada i a vegades rigorosa la major part del territori català. Alguns dels episodis més rellevants es van esdevenir entre 1944 i 1950,
els anys 1973, 1985, 1988-89 i 2007-08.
A Catalunya hi ha dues importants zones sismogenètiques. En primer lloc
els Pirineus, que és la zona més activa, amb dues subzones
diferenciades: al voltant
de la població francesa d’Arette (als Pirineus occitans) i el vessant sud dels Pirineus orientals (que inclou la regió d’Olot). En segon lloc tenim el sistema litoral català
(des del sud de Girona fins prop de Tarragona). La dels Pirineus és la que presenta els terratrèmols d’intensitat més gran, com la sèrie sísmica que tingué lloc al
segle XV i que va afectar especialment les comarques del Ripollès, Garrotxa i Selva.
L’esfondrament de formacions rocoses amb important presència de guixos i
sals sovint ocasionen processos de dissolució i esfondrament de
cavitats, com passa
a alguns punts de les comarques del Pallars Sobirà, Alt Urgell, Berguedà, Pla de l’Estany o Garrotxa. En el cas de les formacions carbonatades, l’evolució és molt
lenta
i a vegades difícilment perceptible, tot i que els camps de dolines són
perfectament visibles en alguns punts de Cerdanya, Vall d’Aran,
Berguedà i Garraf.
La concentració geogràfica d’esllavissades de
terra es dóna sobretot a les àrees de muntanya de pluviometria més
elevada i té una estreta relació amb els grans
episodis
d’inundació que afecten les capçaleres de les conques fluvials
catalanes, com les d’octubre de 1940, setembre de 1962 i, especialment,
novembre de 1982.
Per últim, el risc d’allaus de neu es localitza
als Pirineus, especialment, i per aquest ordre, a les comarques de la
Vall d’Aran, Alta Ribagorça, Pallars Sobirà, Ripollès,
Cerdanya, Pallars Jussà, Alt Urgell, Berguedà i Solsonès. Les tres
primeres són les que concentren un major risc d’afectació als edificis i
vies de comunicació.
© Institut Cartogràfic de Catalunya
© Autor del text: Anna Ribas Palom. Universitat de Girona
Prevenció dels riscos http://www.slideshare.net/GEO_SENTME_0910/els-riscos-ambientals-i-la-seva-prevencio
1.4.1 b) Riscos antròpics o sigui com resultat de l'acció humana
- incendis forestals
- instal·lacions productives com la petroquímica
- transport de mercaderies perilloses
La seva prevenció requerix plans especials de prevenció
INFOCAT -Pla especial d'emergències per incendis forestals de Catalunya
PLASEQTA- Pla especial d'emergències exterior del sector químic de Tarragona
TRANSCAT - Pla especial d'emergències per accidents en el transport de mercaderies perilloses per carretera o ferrocarril a Catalunya
PENTA - Pla especial d'emergències nuclear de Tarragona)
|
|
Font: http://taure.icc.cat/pcivil/map.jsp
1.4 2. Els riscos naturals a Espanya
Com a conseqüència de la seva climatologia (mediterrània)
- inundacions
- sequeres
Provoquem:
- risc de desertificació
- risc hidrològic
- risc d'incendis
|
|