ESTATS COMPTABLES DE L'EMPRESA: ANÀLISI PATRIMONIAL I FINANCERA

Una ràtio és un quocient que relaciona dues magnituds entre les que es pot establir alguna correspondència, la qual cosa permet fer una comparació explicativa

ràtio

càlcul

valor òptim orientatiu

descripció

Tresoreria (T)

o

Solvència immediata

o

Acid test

[0,8 - 1,2]

Indica la capacitat de l'empresa per liquidar els deutes a curt termini sense risc de suspensió de pagaments.

Un valor = 1 implica que R + D = PC el que vol dir que amb la liquidació del R i del D es poden fer front als deutes a curt termini

Un valor de 0,8 indica que el R i el D cobreixen el 80 % dels deutes a curt termini. Per sota d'aquest valor, l'empresa es va acostant a la suspensió de pagaments.

Un valor d'1,2 indica que el R i el D excedeixen en un 20 % als deutes a curt termini. Valors més alts indiquen un excés de liquiditat, cosa que no és convenient ja que aquest excedent podria ser invertit en actius més rendibles que el D o el R (actius de nul·la rendibilitat)

ràtio

càlcul

valor òptim orientatiu

descripció

Liquiditat (L)

o

Ràtio de fons de maniobra

o

Solvència a curt termini

[1,5 - 1,8]

També indica la capacitat de l'empresa per liquidar els deutes a curt termini sense risc de suspensió de pagaments, però no d'una manera tan immediata.

L'expressió és la del fons de maniobra en forma de quocient: si el fons de maniobra ha de ser > 0 (positiu), la ràtio de liquiditat ha de ser > 1 (AC > PC)

Un valor = 1 implica que AC = PC i s'estaria en una situació límit abans de la suspensió de pagament (per a valors < 1)

És convenient deixar un cert marge, per la qual cosa els valors òptims estan entorn a 1,5 - 1,8

Per sobre d'aquests valors, la ràtio indica un excés de liquiditat, cosa no convenient, com ja s'ha dit per a la ràtio de tresoreria.

ràtio

càlcul

valor òptim orientatiu

descripció

Garantia (G)

o

Solvència

[1,7 - 2]

Indica la capacitat de l'empresa per fer front als deutes amb la garantia dels seus actius.

Un valor = 1 implica que A = P i s'estaria en una situació límit abans de la fallida (per a valors < 1)

Per tant, el valor ha de ser > 1 i, segons és generalment acceptat, proper a 2.

Un valor de 2 indica que l'Actiu és doble que el Passiu. Si és liquidés l'actiu hi hauria per pagar dues vegades tots els deutes de l'empresa, garantia més que suficient pels creditors.

Valors més alts, encara que suposin més garantia, poden encobrir l'existència d'un nivell d'inversions excessiu.

ràtio

càlcul

valor òptim orientatiu

descripció

Disponibilitat (D)

[0,3 - 0,4]

Mostra la proporció dels deutes a curt termini que es poden pagar amb la tresoreria de l'empresa (caixa i bancs)

Un valor = 0,3 vol dir que la tresoreria cobreix el 30 % dels deutes a curt termini, més que suficient.

És necessari mantenir un cert nivell de disponible, però aquest ha de ser el mínim possible per fer front als pagaments més immediats i als imprevistos.

Valors més alts suposen un excés d'actius líquids que, ja sabem, són improductius.

ràtio

càlcul

valor òptim orientatiu

descripció

Endeutament (E)

[0,2 - 0,8]

Indica quina proporció de les fonts de finançament de l'empresa són deute exigible, és a dir, suposen endeutament amb tercers.

Els valors extrems són 0 i 1

El valor 0 correspon al cas en que el P = 0. En aquest cas no hi ha endeutament i totes les fonts de finançament són patrimoni net (no exigibles). Val tot el que es va dir al capítol anterior en la situació de Estabilitat financera total.

El valor 1 suposa que el PN = 0 i que l'empresa està totalment endeutada: totes les fonts de finançament són exigibles. Reviseu al capítol anterior la situació de Desequilibri financer a llarg termini.

Un valor intermedi, i convenient, per exemple de 0,5, indica que el 50 % de les fonts de finançament són exigibles i l'altre 50 % no exigibles. El grau d'endeutament és del 50 %.

El nivell òptim d'endeutament depèn de múltiples factors, molt variats, però existeix consens en que un moderat grau d'endeutament pot ser beneficiós per a la rendibilitat de l'empresa, com veureu al següent tema a l'estudiar el concepte de palanquejament financer.

ràtio

càlcul

valor òptim orientatiu

descripció

Estructura del deute (Q)

o

Qualitat del deute

[0,2 - 0,5]

Indica quina part dels deutes de l'empresa ho són a curt termini

Els valors extrems

El valor 0 correspon al cas en que el PC = 0. No hi ha deutes a curt termini i totes les fonts de finançament són deutes a llarg termini (s'han de pagar a més d'un any vista)

El valor 1 suposa que tots els deutes són a curt termini (s'han de pagar en menys d'un any)

Un valor intermedi, per exemple de 0,5, indica que el 50 % dels deutes són a curt termini i l'altre 50 % a llarg termini.

Malgrat que és molt difícil establir un nivell òptim, és clar que els deutes a curt termini requereixen una major atenció, ja que el venciment és proper o immediat. Per tant són preferibles els deutes a llarg termini i, per això, es diu que quan més baix sigui el valor de la ràtio, de més qualitat és el deute.

Les 4 primeres ràtios financeres relacionen l'estructura econòmica (actiu) i l'estructura financera (patrimoni net i passiu) de l'empresa

Desequilibri financer

Possibles mesures correctores

Excés de liquiditat

Valors massa alts de les ràtios de Tresoreria, Liquiditat i Disponibilitat posen de manifest excessos de liquiditat. Els actius més líquids (realitzables i disponibles) tenen una rendibilitat nul·la o molt baixa, de manera que s'ha d'aconsellar canviar aquestes inversions per d'altres més productives, com matèries primeres que generaran més producció i més vendes o, fins i tot, actius fixos.

També es pot aprofitar l'excés de liquiditat per amortitzar deutes abans del venciment

Dèficit de liquiditat

És tracta d'un desequilibri greu que pot desembocar en una suspensió de pagaments.

• valors massa baixos de la ràtio de disponibilitat però amb valors òptims de les de Tresoreria i Liquiditat, indiquen falta de disponibilitat líquida immediata: accelerar el cobrament sobre els clients oferint descomptes per pagament immediat, descomptar efectes a cobrar en el banc o obrir una línia de crèdit són mesures correctores apropiades

• valors massa baixos de la ràtio de tresoreria però òptims de la de liquiditat requereixen mesures que afavoreixin la venda de les existències i el cobrament a curt termini (promocions, baixades de preu..)

• si la ràtio de liquiditat presenta un valor massa baix (inferior a 1), però no hi ha problemes de solvència, es poden aplicar diverses mesures:

  • renegociar el deute a curt termini per a convertir-lo a llarg termini

  • vendre actius fixos improductius (no imprescindibles per a la producció) i cobrar-los al comptat o a curt termini

  • demanar un préstec a llarg termini per pagar deutes a curt termini

Excés de solvència

S'observa quan el valor de la ràtio de garantia presenta un valor massa alt.

A l'igual que l'excés de liquiditat, es tracta de desequilibris no massa greus i esmenables de manera anàloga: controlar l'existència d'actius improductius i la seva substitució per altres actius més productius, aprofitar l'excés d'actius per liquidar alguns d'ells i amortitzar deute...

Dèficit de solvència

Desequilibri molt greu que pot acabar en fallida i fins i tot desaparició de l'empresa. S'observa si el valor de la ràtio de garantia és massa baix (inferior a 1)

Les possibles solucions passen per aconseguir aportacions massives de capital dels actuals propietaris o de nous propietaris (encara que és complicat captar gent que estigui disposada a aportar capital a una empresa insolvent.

També es pot recórrer a intentar obtenir subvencions a fons perdut d'administracions públiques.

Una altra mesura seria convertir deute en patrimoni net, convertint creditors en accionistes lliurant-los accions a canvi del que se'ls devia.

Les ràtios d'endeutament i d'estructura del deute relacionen els components de l'estructura financera (patrimoni net i passiu, tant a curt com a llarg termini)

Desequilibri financer

Possibles mesures correctores

Excés d'endeutament

Un valor massa alt de la ràtio d'endeutament denota massa dependència dels creditors i poca autonomia financera. Per reduir el grau d'endeutament, possibles mesures són:

• augmentar el patrimoni net amb noves aportacions dels propietaris, constituint més reserves (beneficis no distribuïts)

• reduir els passius exigibles, amortitzant deutes

• convertir deute en patrimoni net, convertint creditors en accionistes

Dèficit d'endeutament

Si el valor de la ràtio d'endeutament és massa baix i les condicions fan que sigui oportú i convenient endeutar-se, la solució pot ser tan simple com finançar noves inversions amb passius exigibles tant a curt com a llarg termini, per exemple demanar un préstec bancari

Excés de deutes a curt termini

S'observa quan el valor de la ràtio d'estructura del deute té un valor massa alt.

Possibles mesures correctores són:

• renegociar deutes a curt termini per passar-les a llarg termini

• aprofitar excessos de liquiditat per reduir el deute a curt termini