2. L'anàlisi patrimonial

2.2. El fons de maniobra

Existeix un consens generalitzat sobre les condicions que permeten obtenir l'equilibri global entre l'origen dels recursos (fonts de finançament) i l'aplicació dels mateixos (inversions)

L'equilibri patrimonial exigeix una correspondència entre l'exigibilitat de les fonts de finançament i la liquiditat de les inversions


Així,

Fonts de finançament Inversions
Patrimoni net + Passiu no corrent (Recursos permanents, Passiu fix) ha de finançar Actiu no corrent (Actiu fix)
Passiu corrent (Passiu circulant) ha de finançar Actiu corrent (Actiu circulant)

El Patrimoni net i el Passiu no corrent han de ser suficients per finançar l'actiu no corrent i, per tant, el passiu corrent ha de finançar l'actiu corrent

Sembla il·lògic finançar la compra d'un edifici (actiu no corrent) amb un préstec a curt termini (passiu corrent) perquè les inversions han de generar liquiditat per tornar les fonts de finançament que les possibiliten

També seria il·lògic finançar una compra de mercaderies (actiu corrent) amb una emissió d'obligacions o amb una ampliació de capital (passius fixos)

Ara bé, existeixen components de l'actiu corrent que per raons de prudència i altres poden ser considerats com a actiu no corrent o inversions fixes:

- dintre de les Existències hi ha una part (l'estoc de seguretat) que s'ha de mantenir sempre per fer front a possibles desajustos de proveïment

- dintre del Realitzable hi ha una fracció mínima (el crèdit mínim que es concedeix als clients) que sempre existeix per raons comercials

- dintre del Disponible ha d'haver sempre un mínim necessari per fer front als pagaments immediats i als pagaments inesperats

Per tant, redefinint l'equilibri d'una manera més ajustada i correcta,

El Patrimoni net i el Passiu no corrent han de ser suficients per finançar l'actiu no corrent i aquells components de l'actiu corrent que tenen caràcter permanent

D'això es desprèn que hi ha d'haver una part de l'actiu corrent finançat amb recursos permanents, per motius de seguretat i prudència. Aquesta part és coneguda com a Fons de maniobra, Fons de rotació, Capital corrent o Capital de treball

El fons de maniobra és la part de l'actiu corrent (inversions a curt termini) que és finançada amb fons del patrimoni net i del passiu no corrent (recursos permanents)


Analíticament, es calcula:

Fons de maniobra = (Patrimoni net + Passiu no corrent) - Actiu no corrent   (I)

o, el que és el mateix,

 Fons de maniobra = Actiu corrent - Passiu Corrent     (II)


La primera expressió (I) ens ajuda a analitzar l'equilibri patrimonial: Els recursos permanents han de finançar tot l'actiu no corrent i una part de l'actiu corrent (el fons de maniobra). Per això, és condició d'equilibri patrimonial que el fons de maniobra sigui positiu.

Situació d'equilibri patrimonial Situació de desequilibri patrimonial



La segona expressió (II) ens servirà de guia en el següent capítol per analitzar l'equilibri financer.