Anterior
Següent

4.3 La publicitat III: els límits

Tots els països tenen la seva pròpia legislació en matèria de publicitat. A Espanya, la llei General de Publicitat determina quines pràctiques publicitàries es poden considerar il·lícites.

És considera il·lícita la publicitat que atempti contra la dignitat de la persona o que vulneri els valors i drets reconeguts en la Constitució, especialment en el que fa referència a la infància, la joventut i les dones.

Dins d’aquests tipus de publicitat se’n distingeixen quatre tipus:
la publicitat enganyosa Falsedats relatives a lloc i data de fabricació, utilitat, perillositat, finalitat i resultats que es poden esperar del producte.
la publicitat deslleial És la que provoca qualsevol d’aquests efectes: o provoca descrèdit o menyspreu d’una persona, d’una empresa o dels productes d’una empresa o indueix a confusió amb empreses competidores, tant en productes com en distintius o publicitat comparativa quan no es recolza en fets objectivament demostrable.
la publicitat subliminar La que pot actuar sobre el públic destinatari sense que sigui percebuda de manera con scient ( per exemple, afegir un anagrama amb el logotip d’una empresa en una filmació de manera que no sigui perceptible conscientment).
la publicitat que infringeix la normativa referent a determinats productes Per exemple normes publicitàries de productes farmacèutics, normes sobre publicitat del tabac i de l’alcohol.

És important saber que aquesta llei general de publicitat, regula, tal com indica el seu propi nom, la publicitat en general, és a dir, s’aplica a tots els productes, activitats i serveis, però que, a més d’aquesta llei, n’hi ha d’altres de caràcter específic que només regulen algun producte o servei o sector concret (cosmètics, medicaments, serveis bancaris...).

Però, tornant a la Llei general de publicitat, també regula els contractes que se subscriuen entre els anunciants, les agències i els mitjans de comunicació.
Anterior
Següent