4.4 Altres tècniques de promoció
|
Es poden definir com el conjunt d’activitats destinades a potenciar les relacions que la empresa manté amb determinats agents o grups socials, tant de l’exterior (mitjans de comunicació, clients, proveïdors, administracions públiques...) com de l’interior de l’empresa (treballadors, accionistes ...).
L’objectiu de les relacions públiques és ajudar a formar i millorar la imatge de l’empresa. Alguns exemples d’activitats de relacions públiques són:
- finançament d’actes culturals (concerts musicals, exposicions artístiques...) i esportius (campionats, patrocini d’equips...)
- donacions a entitats caritatives (Creu Roja, Càritas...) o d’ajut al 3r món (ONGs ...)
- activitats relacionades amb el respecte i la conscienciació envers el medi ambient (plantades d’arbres, neteja de boscos, suport a Greenpeace...)
|
|
Activitats de venda que actuen directament sobre el client. Té com a principals avantatges:
- facilita l’adaptació i personalització del bé o servei a cada client en concret.
- facilita l’obtenció directa d’informació dels compradors, per a possibles reorientacions del producte.
- incrementa la confiança del client i l’empresa.
Tanmateix, resulta una forma de promoció costosa per a l’empresa, ja que als costos promocionals s’han d’afegir els costos salarials dels venedors.
|
La promoció de les vendes
|
|
Es tracta d’un conjunt d’activitats de curta durada tendents a augmentar l’efectivitat de l ’esforç comercial. El destinatari d’aquestes activitats pot ser el consumidor, els distribuïdors o el prescriptor:
- si el destinatari és el consumidor es poden emprar diverses tècniques com: descomptes en el preu (sols aquesta setmana un 10 % menys), més quantitat al mateix preu (25 % més), regals que acompanyen al producte (i a més aquest got de regal), ofertes especials (3 x 2), mostres gratuïtes i degustacions (què vol tastar?), participacions en concursos (enviï l’etiqueta i participarà en el sorteig d’un cotxe)
- si el destinatari és el distribuïdor, les estratègies adoptades poden ser: participació en fires i exposicions (Alimentària, Fira de Mostres...), ofertes a preus inferiors o per volum de compres (els rappels), ajuts a la publicitat interior de la botiga (l’aparador, els expositors..)
- si el destinatari és el prescriptor, els mètodes poden ser regals, viatges, assistència gratuïta a congressos...
|
|
S’entén per marxandatge el conjunt de tècniques que pretenen destacar l’article en el mateix punt de venda. Algunes d’aquestes tècniques són:
- l’ús de cartells i expositors
- la situació del producte: hi ha llocs més privilegiats tan a l’establiment (passadís central, al costa de la caixa) com al propi prestatge (zona d’alçada mitja)
- la presentació en piles de productes: una presentació no massa ordenada afavoreix la pressa del producte i dóna la sensació d’economia o cost baix
- la gran quantitat de producte: en productes de caducitat ràpida, poca quantitat pot induir a pensar que queden els últims productes més propers a la data de caducitat
- altres aspectes que captin l’atenció, com la decoració, música ambiental, la llum i el moviment...
|
|
Comprèn les accions que pretenen conservar al client per tal que no canviï de marca o fins i tot d’establiment comercial. Encara que la millor tècnica de fidelització és no defraudar les expectatives del client respecte el producte, es pot reforçar la seva actitud positiva de diferents maneres:
- donant un bon servei
- oferint vals de descompte per a la següent compra
- amb punts acumulables
|