Tema 6. Els elements del màrqueting

L’envàs és una part fonamental del producte. Sovint és l’única part que se’n pot observar i l’única que permet diferenciar-lo entre altres de similars.

Les funcions de l’envàs són:

• permetre la identificació del producte: moltes vegades l’envàs impedeix la visió del producte. Per tant haurà d’incorporar la marca, l’etiquetatge i si pot ser una foto o un dibuix del producte.

• protegir-lo i possibilitar la seva conservació:cada producte exigirà un determinat tipus d'envàs: envasos al buit, llaunes de conserva...

• facilitar-ne la manipulació: sobretot en aquells casos que l’ús del producte és inseparable de l’envàs.

• simplificar-ne el transport i l’emmagatzematge: protegir el producte (consistent), facilitar el transport (pes, nanses), aprofitar l’espai (evitar formes anguloses).

L'etiquetatge

Una part molt important de l’envàs és l’etiqueta. Per tal d’afavorir la informació al consumidor, existeix una legislació que determina que hi ha d’aparèixer tot un seguit de dades com el nom, la composició, característiques del producte, instruccions d’ús, termini recomanat d’ús, contingut, lot de fabricació, procedència...

En molts casos, l’etiqueta inclou el codi de barres (per a la identificació automàtica de dades) i la denominació d’origen (sobretot en productes alimentaris, com a reconeixement del alt grau de qualitat de la zona on s’hi produeix)

Envàs i medi ambient

L’eliminació dels envasos s’ha convertit en un veritable problema ecològic. En l'actualitat els envasos constitueixen la meitat dels residus urbans a l'Europa Occidental i són presents en la majoria dels productes que comprem.

Com a instrument de màrqueting, les empreses es preocupen per donar la imatge de respecte al medi ambient, de manera que l’envàs es converteix en una peça molt important en aquest aspecte, adoptant cada vegada més envasos fets amb materials reciclables, com és el cas del cartró, el vidre, les llaunes de ferro i d'alumini.

De fet, les lleis mediambientals preveuen dos sistemes de gestió d’envasos: el sistema de dipòsit, devolució i retorn (SDDR) i els sistemes integrats de gestió (SIG).

El Sistema de Dipòsit, Devolució i Retorn (comunament conegut com Sistema de Retorn d'Envasos) és un sistema de gestió de residus, d'envasos en aquest cas, que associa un valor a cada envàs perquè aquest sigui retornat pel consumidor per al seu reciclatge.

Dipòsit significa que hi ha un valor econòmic associat a cada envàs, un incentiu perquè aquest envàs torni a la cadena de producció en les millors condicions per al seu reciclatge i que aquesta quantitat no és un impost o un cost extra, sinó un avançament.

Devolució significa que aquesta quantitat que el consumidor ha avançat se li reemborsa en la seva totalitat quan l'envàs es lliura de nou en el comerç.

Retorn significa que l'envàs torna a la cadena de producció, és una matèria primera en condicions d'esdevenir qualsevol nou producte, el cicle es tanca i no hi ha residus, sinó recursos.

És un sistema paral·lel als SIG i només destinat als envasos de begudes. Els sistemes integrats de gestió que funcionen actualment han de seguir existint per a multitud d'envasos que no estan inclosos en el SDDR (llaunes de conserves, envasos de productes lactis, licors i vins, safates de plàstics ....).

Els sistemes integrats de gestió es basen en el principi de responsabilitat del productor i s'articulen mitjançant el pagament per part d'envasadors, comerciants i distribuïdors d'una quantitat per cada envàs que es posa en el mercat.

Els envasos lleugers de plàstic, de metall, de cartró i els envasos de vidre que entren en el cicle de recollida selectiva han de portar imprès el logo del Punt Verd.

Això significa que l'empresa envasadora ha pagat una quota per a la despesa de recollida i tractament de l'envàs perquè sigui recuperat en el Sistema Integrat de Gestió corresponent. Les sumes obtingudes es transfereixen a les comunitats autònomes i després als municipis que són els responsables de la gestió dels residus sòlids urbans.