Tema 4. L'aprovisionament i les existències

És important analitzar les diferències que es produeixen, tant en el resultat de les vendes com a la mateixa valoració de les existències finals, de penent del mètode de valoració que s’hagi triat . Ho podem veure si traslladem totes les dades obtingudes a una taula com aquesta:

Ingressos per vendes   375

- Cost de les vendes  - 130

                             245

Ingressos per vendes   375

- Cost de les vendes  - 140

                             235

Ingressos per vendes   600

- Cost de les vendes  - 190

                             410

Ingressos per vendes   600

- Cost de les vendes  - 195

                             405

Podem observar com l’aplicació del mètode FIFO dóna un valor més alt, tant del resultat de les vendes com del valor de les existències finals, que el mètode PMP en aquest cas.

Això és així perquè els preus d’adquisició han anat pujant conforme es feien noves entrades de manera que les primeres sortides eren les més “barates” mentre que les que queden al magatzem al final del període són les més “cares”.

En el cas que els preus d’adquisició vagin baixant conforme es facin noves entrades, el mètode PMP donarà uns valors més alts que el mètode FIFO.

Si els preus de les entrades van oscil·lant (pujant i baixant) no es pot preveure quin mètode donarà uns valors més alts, ja què dependrà de la intensitat de les oscil·lacions.

En tot cas, l'important és adonar-se de:

1. El nombre físic d'unitats de les existències finals és independent del mètode de valoració triat. Lògicament sempre serà el mateix ja que depèn de les unitats que es compren i es venen.

2. En quant al valor de les existències finals (i també al resultat de les vendes), serà diferent depenent que s'utilitzi el mètode FIFO o el mètode PMP.