Tema 4. L'aprovisionament i les existències

Quan l’empresa ha comprat més d’una partida d’existències, cadascuna a preus d’adquisició diferents i és impossible diferenciar cada element venut, el cost de vendes és impossible de determinar d’una manera directa.

Per exemple l’empresa TISIRT que es dedica a la comercialització de samarretes:

• El 1 de gener comença amb unes existències inicials de 20 samarretes valorades a 5 euros cada samarreta
• El 5 de gener compra 30 samarretes a 6 euros la samarreta
• El 8 de gener ven 25 samarretes a 15 euros la samarreta
• El 11 de gener compra a 15 samarretes a 8 euros samarreta
• El 15 de gener ven 30 samarretes a 20 euros la samarreta

Quan es produeix la primera venda el dia 8 de gener, ens trobem al magatzem dues partides diferents (les existències inicials i la compra del 5 de gener) amb dos preus d’adquisició diferents (5 i 6 €/unitat respectivament).

Depenent de quina partida considerem que són les 25 samarretes que es venen, el cost de les vendes serà diferent i per tant també ho serà el resultat.

Es fa necessari establir un mètode de valoració per a aquests casos.

Els mètodes que més s’utilitzen actualment per poder valorar el cost de vendes són el criteri FIFO (primera entrada primera sortida) i el criteri PMP (preu mitjà ponderat).

A continuació desenvoluparem l'exemple de TISIRT aplicant els dos mètodes.