Tema 1. La funció productiva

De vegades una empresa pot elaborar un producte mitjançant l'ús de diferents tecnologies a les quals pugui tenir accés. En aquests casos, a l'empresa l'interessarà que el procés productiu sigui no només eficaç, sinó també eficient.

Un procés productiu és eficaç si permet obtenir el resultat esperat. Si l'objectiu és, per exemple, produir 1.000 unitats al dia, qualsevol tecnologia utilitzada que ho aconsegueixi serà eficaç.

Ara bé, a més d’obtenir la producció prevista, el procés productiu ha de complir l’exigència econòmica d’obtenir el major nombre de productes amb determinada dotació de factors productius. Aquesta exigència econòmica rep el nom d’eficiència.

El nivell d’eficiència s’obté relacionant la quantitat produïda i els recursos emprats. Aquesta relació es pot fer en unitats físiques o en unitats monetàries. Per això es parla d’eficiència tècnica i d’eficiència econòmica respectivament.

Eficiència tècnica: La tecnologia utilitzada en el procés productiu d’una empresa és tècnicament eficient si obté el nombre màxim de productes amb els factors de producció i els recursos de què disposa. Si una empresa pogués obtenir una producció major amb els mateixos recursos, o la mateixa producció amb menys recursos, el seu sistema productiu seria ineficient perquè estaria malbaratant recursos.

En la següent taula hi ha 4 tecnologies totes elles eficaces per produir la mateixa quantitat de patates amb diferents combinacions de factors de producció. Quina és la tecnologia tècnicament eficient?

La manera més senzilla de resoldre aquest tipus de qüestió, és anar descartant totes aquelles tecnologies que es demostren com a ineficients quan les comparem amb una altra.

Per exemple, si comparem les tecnologies A i B veiem que A utilitza menys unitats que B de treball i de terra, però més unitats que B de tractors i d’adob. Per tant, no podem descartar cap de les dues en aquesta comparació.

Podem raonar que A utilitza 10+5+2+24= 41 unitats i B utilitza 20+1+3+19= 43 unitats, per tant B és ineficient respecte d’A. Aquest raonament és erroni perquè parteix de la suma d’unitats heterogènies. No té cap sentit sumar dies de treball amb tones d’adob, per exemple.

Tanmateix, si comparem les tecnologies A i C veiem que A utilitza els mateixos dies de treball que C i menys unitats de tractors, terra i adob. Clarament C es revela com a tecnologia tècnicament ineficient i, per tant, la descartem.

Anàlogament, la comparació entre B i D revela la tecnologia D com a tècnicament ineficient.

Finalment, trobem que no hi ha cap comparació que permeti revelar la ineficiència tècnica de les tecnologies A i B per tant declarem les dues com a tècnicament eficients.

Eficiència econòmica: Quan ens trobem amb més d’una tecnologia tècnicament eficient, l’elecció de la més adequada requereix introduir en l’anàlisi els costos de producció donat que l’empresa persegueix maximitzar els beneficis minimitzant els costos.

Això dóna lloc al concepte d’eficiència econòmica: entre diverses tecnologies tècnicament eficients, definim com a econòmicament eficient la que té associat un cost menor.

Seguint l’exemple anterior, si un dia de treball té un cost de 10 €, la utilització d’un tractor 40 €, la utilització d’una hectàrea de terra 30 € i una tona d’adob 20 €, quin és el mètode econòmicament eficient?

Lògicament, considerem només les tecnologies tècnicament eficients

Per tant, la tecnologia B és l’econòmicament eficient, donat que permet produir la mateixa quantitat de patates amb un cost menor.