Tema 1. La funció productiva

En l'estructura organitzativa funcional d'una empresa, el departament de producció és el que s’encarrega de les activitats relacionades amb la funció productiva. Bàsicament, aquestes activitats són:

R+D+I (Recerca, Desenvolupament i Innovació). Aquestes actuacions consisteixen en l'esforç per a obtenir coneixements científics i tecnològics que posteriorment seran aplicats en el procés de producció per a innovar els productes o el mateix procés de fabricació.

Aprovisionament, per proporcionar els materials necessaris per a la producció. Això inclou la selecció de proveïdors i la gestió de les compres.

Fabricació. Correspon a l'acció tècnica de transformació: planificació de la capacitat productiva i control i seguiment del procés productiu.

Emmagatzemament: organització de tots els materials que hi ha a les instal·lacions de l’empresa en espera d’utilitzar-los en el procés de fabricació o de vendre’ls als clients.

Control de qualitat: verificació de que el producte fabricat té les característiques desitjades pels clients.

El terme producció es pot enfocar de diferents maneres, les principals de les quals són:

a) Des d’un punt de vista econòmic, la producció es defineix com l’elaboració de productes (béns i serveis) a partir d’uns recursos productius escassos (recursos naturals, treball, capital) per part de les empreses (unitats econòmiques de producció) amb la finalitat que siguin adquirits o consumits per les economies domèstiques (famílies) i satisfacin així les seves necessitats. Aquest seria l'enfocament propi de la Teoria econòmica que es veu a la matèria d'Economia de batxillerat.

b) Des de l’òptica funcional-utilitària, la producció és un procés amb el qual s’afegeix valor a les coses, es crea utilitat als béns, és a dir, s’hi aporta un valor afegit.

Si pensem en la fabricació d'una cadira, els elements que la componen (fusta, cola, pintura...) no tenen la utilitat de servir per asseure-s'hi. Cal l'activitat productiva perquè els elements tinguin aquesta utilitat.La producció ha aportat un valor suplementari als elements. Aquesta aportació és el valor afegit.

c) Des d’una perspectiva tècnica es defineix la producció com la combinació d’una sèrie d’elements com la mà d’obra, les matèries primeres, la maquinària, l’energia, la direcció tècnica ... (factors de producció) basada en l’observació i el seguiment d’uns procediments definits prèviament (tecnologia) i amb la finalitat d’obtenir uns béns o serveis (productes).

Seguint aquesta darrera interpretació, el procés productiu consisteix en transformar determinats factors productius (inputs), en productes acabats (outputs), que poden ser béns o serveis.

Els principals factors productius que una empresa utilitza en la seva producció són les matèries primeres, màquines, instal·lacions, energia, mà d'obra, organització...

Habitualment els diferents factors productius s’agrupen en tres grans categories:

• Recursos naturals: matèries primeres, energia i subministraments materials diversos que conformen el producte
• Treball: mà d’obra, activitat humana emprada en la producció d’un bé o servei
• Capital: conjunt de béns d’inversió necessaris per a la producció: màquines, eines instal·lacions productives, locals i edificis i els recursos financers de l’empresa.

Podem definir el procés productiu com aquell procés en el qual es transformen les matèries primeres en productes acabats, mitjançant l'aplicació d'una determinada tecnologia. És tracta de la perspectiva tècnica d'anàlisi de la producció de que parlàvem a l'apartat anterior.

En aquest sentit, procés productiu i tecnologia són termes íntimament relacionats.

La tecnologia es defineix com una manera específica o concreta de combinar uns factors productius amb la finalitat de produir béns o serveis. Una empresa pot adquirir tecnologia de dues maneres:

• Desenvolupant una tecnologia pròpia, destinant una part dels seus recursos a millorar les seves tecnologies productives amb l’objectiu d’incrementar la producció i/o de estalviar en la utilització de factors productius.

Aquest fet s’anomena inversió en recerca, desenvolupament i innovació (habitualment anomenat inversió en R+D+I) i fa que les tecnologies evolucionin en el temps posant en pràctica nous processos de producció, estudiant innovacions productives i desenvolupant la creació de nous productes.

Evidentment cap empresa dedicaria esforços i recursos a R+D+I si els resultats de la seva recerca poguessin ser empleats de manera gratuïta per les empreses competidores. Per això en tots els països la llei protegeix les empreses innovadores concedint patents.

Una patent és el dret temporal a l'explotació en exclusiva d'una innovació concedit per l'estat a l'empresa innovadora.

• Adquirint tecnologia ja existent a altres empreses o institucions que les hagin desenvolupat prèviament mitjançant el pagament d'una llicència per al seu ús.

El tipus de procés productiu utilitzat depèn de l'activitat que dugui a terme l'empresa. En general, es pot parlar de processos productius segons la destinació del producte, les característiques de les unitats produïdes i el procediment de fabricació

Actualment les empreses tendeixen a flexibilitzar els processos productius, adaptant la seva producció a les particularitats dels clients, reduint la producció en grans sèries de productes homogenis, per una producció més diversificada.

Les empreses d'automòbils, per exemple, han transformat el seu procés de producció de tal manera que cada vehicle de la cadena de muntatge pot ser diferent en el color, la tapisseria, els accessoris, etc.

Els economistes utilitzant sovint funcions matemàtiques per expressar numèricament la relació de dependència entre dues variables. En el cas de la producció, la funció de producció indica la quantitat màxima de producte que una empresa pot obtenir amb cada combinació de factors de producció. Aquesta relació està condicionada per l'estat de la tecnologia en cada moment.

En general, la funció de producció ve donada per l'expressió:

X = f (K, L, ...)

on:

X és la quantitat màxima de producte obtingut

K i L ... són les quantitats de factor capital (K) i de factor treball (L) utilitzats

f indica el tipus de relació matemàtica que s'estableix

A l'esquerra teniu un full de càlcul amb una funció de producció d'una empresa imaginària.

La funció ens diu que l'empresa obtindrà 5 unitats de producte per cada unitat de factor capital utilitzada i 2 unitats de producte per cada unitat de treball utilitzada.

Quina quantitat de producte obtindrà amb 3 màquines (factor capital) i 4 treballadors (factor treball)?

Només hem de fer l'operació:

(5x3) + (2x4)

Comproveu la resposta posant 3 i 4 a les caselles blaves.

Canvieu les quantitats de factors i veureu com la funció ens proporciona la quantitat produïda corresponent a les diferents combinacions.

La funció de producció també es pot expressar gràficament o mitjançant una taula de valors com en el següent exemple:

Aquesta taula representa les diferents quantitats de producte que es poden obtenir amb diferents combinacions de factors productius (treballadors i màquines). Representa, doncs la funció de producció d’una empresa.

Segons aquesta, fent servir 4 treballadors (L) i 2 màquines (K) i tenint en compte la tecnologia utilitzada, la funció de producció (F) estableix que la quantitat produïda (X) serà de 2.650 unitats.

Fixeu-vos que 1.980 unitats de producció es poden obtenir amb dues combinacions diferents de factors:

• 2 treballadors i 3 màquines
• 5 treballadors i 1 màquina

De vegades una empresa pot elaborar un producte mitjançant l'ús de diferents tecnologies a les quals pugui tenir accés. En aquests casos, a l'empresa l'interessarà que el procés productiu sigui no només eficaç, sinó també eficient.

Un procés productiu és eficaç si permet obtenir el resultat esperat. Si l'objectiu és, per exemple, produir 1.000 unitats al dia, qualsevol tecnologia utilitzada que ho aconsegueixi serà eficaç.

Ara bé, a més d’obtenir la producció prevista, el procés productiu ha de complir l’exigència econòmica d’obtenir el major nombre de productes amb determinada dotació de factors productius. Aquesta exigència econòmica rep el nom d’eficiència.

El nivell d’eficiència s’obté relacionant la quantitat produïda i els recursos emprats. Aquesta relació es pot fer en unitats físiques o en unitats monetàries. Per això es parla d’eficiència tècnica i d’eficiència econòmica respectivament.

Eficiència tècnica: La tecnologia utilitzada en el procés productiu d’una empresa és tècnicament eficient si obté el nombre màxim de productes amb els factors de producció i els recursos de què disposa. Si una empresa pogués obtenir una producció major amb els mateixos recursos, o la mateixa producció amb menys recursos, el seu sistema productiu seria ineficient perquè estaria malbaratant recursos.

En la següent taula hi ha 4 tecnologies totes elles eficaces per produir la mateixa quantitat de patates amb diferents combinacions de factors de producció. Quina és la tecnologia tècnicament eficient?

La manera més senzilla de resoldre aquest tipus de qüestió, és anar descartant totes aquelles tecnologies que es demostren com a ineficients quan les comparem amb una altra.

Per exemple, si comparem les tecnologies A i B veiem que A utilitza menys unitats que B de treball i de terra, però més unitats que B de tractors i d’adob. Per tant, no podem descartar cap de les dues en aquesta comparació.

Podem raonar que A utilitza 10+5+2+24= 41 unitats i B utilitza 20+1+3+19= 43 unitats, per tant B és ineficient respecte d’A. Aquest raonament és erroni perquè parteix de la suma d’unitats heterogènies. No té cap sentit sumar dies de treball amb tones d’adob, per exemple.

Tanmateix, si comparem les tecnologies A i C veiem que A utilitza els mateixos dies de treball que C i menys unitats de tractors, terra i adob. Clarament C es revela com a tecnologia tècnicament ineficient i, per tant, la descartem.

Anàlogament, la comparació entre B i D revela la tecnologia D com a tècnicament ineficient.

Finalment, trobem que no hi ha cap comparació que permeti revelar la ineficiència tècnica de les tecnologies A i B per tant declarem les dues com a tècnicament eficients.

Eficiència econòmica: Quan ens trobem amb més d’una tecnologia tècnicament eficient, l’elecció de la més adequada requereix introduir en l’anàlisi els costos de producció donat que l’empresa persegueix maximitzar els beneficis minimitzant els costos.

Això dóna lloc al concepte d’eficiència econòmica: entre diverses tecnologies tècnicament eficients, definim com a econòmicament eficient la que té associat un cost menor.

Seguint l’exemple anterior, si un dia de treball té un cost de 10 €, la utilització d’un tractor 40 €, la utilització d’una hectàrea de terra 30 € i una tona d’adob 20 €, quin és el mètode econòmicament eficient?

Lògicament, considerem només les tecnologies tècnicament eficients

Per tant, la tecnologia B és l’econòmicament eficient, donat que permet produir la mateixa quantitat de patates amb un cost menor.

Per quantificar el rendiment d'un procés productiu, resulta útil calcular la productivitat dels factors utilitzats.

S’anomena productivitat d’un factor productiu a la relació que hi ha entre les unitats de producció obtingudes i les unitats de factor utilitzades, per un determinat període de temps.

Considerant la funció de producció expressada a la taula de l'apartat 6 d'aquest tema

si volem calcular les productivitats dels factors treball i capital quan s’utilitzen 4 treballadors i 2 màquines, farem el següent:

Fixem-nos que per a cada nivell de producció hi ha associat un cert rendiment dels factors productius.

Podeu comprovar que per a una producció de 3.600 unitats obtenim que les productivitats dels factors productius són de 900 unitats de producte per treballador i de 1.200 unitats de producte per màquina.Quan el que es vol mesurar és la productivitat total de l’empresa, aquesta es calcula:

Aquesta mesura resulta molt útil per comparar la productivitat de l’empresa en diferents períodes o bé la productivitat de diferents empreses.

Per exemple, si tenim les següents dades d’una empresa al llarg d’un determinat exercici econòmic

pel primer trimestre de l'any:

i pel segon trimestre

i així successivament amb els altres trimestres.

El resultat només resulta útil si es fa servir per comparar la productivitat d’altres períodes o d’altres empreses, ja que de forma absoluta el resultat referent només a un període no diu pràcticament res.

Si fem una taula amb els resultats dels 4 trimestres i calculem també la variació de la productivitat de cada trimestre respecte de l’anterior, sí que es podem extreure conclusions interessants

per calcular la variació percentual entre dos trimestres consecutius, cal fer:

és a dir

Com es pot comprovar a la taula, durant el segon i el tercer trimestre s’ha produït una caiguda de la productivitat de l’empresa, és a dir, una reducció del rendiment global de la producció, que en canvi s’ha pogut recuperar al quart trimestre de l’any.