3. Concepte d'empresa

Les empreses no són agents propis de l'economia moderna ja que existien, potser amb altres noms i amb funcions diferents a les actuals, en les cultures antigues. En l'Edat Mitjana es rellancen amb la Revolució Industrial i arriben al seu màxim desenvolupament a la nostra època, independentment de com sigui el sistema econòmic, encara que en el sistema capitalista han evolucionat més ràpid que en els de planificació central.

En cadascuna de les èpoques les empreses tenen unes característiques diferents, variant la grandària, el seu àmbit d'actuació, la forma de dirigir-les, la propietat, etc., i també altres característiques comunes com la creació de llocs de treball, producció de béns i serveis que satisfacin les necessitats de la societat, l'assignació de recursos, la recerca de benefici, etc.

Per a arribar a realitzar una aproximació al concepte d'empresa en l'actualitat, podem partir de la que ha estat la seva evolució històrica:

 • Durant la Baixa Edat Mitjana (segles XII al XV), a mesura que es van desenvolupant les ciutats, també ho fa la indústria artesanal, agrupada en gremis i al mateix temps s'incrementen de forma molt notable els intercanvis comercials, sorgint importants fires. En aquesta època els comerciants s'agrupen en lligues o hansas, freqüentment associades a les seves ciutats d'origen. Al llarg d'aquest període no es pot parlar d'empreses pròpiament dites; l'activitat econòmica està en mans dels artesans i dels comerciants, que comencen a constituir companyies col·lectives i comanditàries (formes socials que encara recull la nostra legislació mercantil).

• A partir del segle XV, els progressos en la navegació permeten una expansió d'Europa a la recerca de rutes comercials amb l'extrem orient; una conseqüència d'aquesta és el descobriment d'Amèrica, que permet a Espanya establir un monopoli comercial amb les terres descobertes, fins que la seva posició s'afebleix.

• Durant els segles XVI i XVII, els britànics i holandesos creen companyies d'Índies per a comerciar amb l’extrem orient; la formació d'aquestes companyies requereix grans aportacions de capital, pel que es recorre al mètode de vendre participacions que atorguen als seus compradors la condició de socis, amb el consegüent dret a participar en els guanys.

• A la fi del segle XVIII i principis del segle XIX, es va desenvolupant la Revolució Industrial, primer a Gran Bretanya i després en la resta d'Europa; aquest procés es produeix a Espanya de forma tardana i parcial en la segona meitat del segle XIX.

• La Revolució Industrial consisteix en un fenomen d'acumulació de capital, aplicació de nous invents tècnics i desenvolupament de la mentalitat empresarial dinamitzada per la burgesia ascendent. En el transcurs d'aquesta època es creen nombroses empreses que empren per primera vegada gran quantitat d'obrers i produeixen de forma massiva. El creixement empresarial es consolida durant tot el segle XIX i, al final del mateix, neixen tècniques d'organització i adreça empresarial que constitueixen els antecedents dels moderns sistemes de gestió i direcció d'empreses.

• Durant el segle XX, el creixement econòmic segueix i amb ell es desenvolupen les grans societats anònimes, que constitueixen una peça bàsica dintre del sistema capitalista o d'economia de mercat.

• En 1917, amb la Revolució Russa, sorgeix un nou sistema econòmic que rep el nom d'Economia Planificada; en ell l'empresa, pertanyent a l'Estat, segueix les directrius marcades pel pla econòmic central i no les pautes del mercat com en els països capitalistes.

• Després de la Segona Guerra Mundial, arran de l’anomenada Guerra freda, el món s'escindeix en dos blocs : el capitalista i el comunista; dintre de cadascun d'ells es donen processos d'integració supranacional, destacant en el primer cas la CEE i en el segon el COMECON; al mateix temps els Estats Units i la URSS ocupen un important paper com líders de cadascun dels blocs, encarnant dues concepcions distintes de la vida.

• En el món occidental, els processos d'integració i l'estrenyiment de relacions entre els Estats van facilitar el desenvolupament de les empreses multinacionals, buscant expandir la producció a gran escala, adaptar-se als diferents mercats i aconseguir la diversificació d'activitats.

• Per la seva banda el bloc de països de l'Est, després del fracàs del seu model, intenta adoptar un sistema d'economia de mercat, però amb enormes dificultats, entre les quals destaquen l'absència de capitals, falta de capacitat empresarial i mercats interiors sense poder adquisitiu.

En l'actualitat podem establir diverses aproximacions al concepte d'empresa, sota l'òptica del lliure mercat i atenent a diversos aspectes: econòmic, jurídic, tecnològic, etc.

Punt de vista econòmic financer L'empresa és una organització que realitza la funció de crear riquesa per a retribuir als factors productius, contribuint al desenvolupament econòmic de la societat.
Punt de vista jurídic mercantil L'empresa està constituïda per un patrimoni adscrit a una finalitat mercantil (amb ànim de lucre) i genera relacions contractuals amb agents externs i interns: accionistes, treballadors, clients, bancs, administracions públiques, etc.
Punt de vista tecnològic productiu L'empresa és unitat econòmica que, a partir de la combinació de diferents factors de producció, produeix i posa a l’abast de la societat els béns i serveis que aquesta demana.


De tot això es dedueix que, en una economia de mercat, les empreses són un agent econòmic fonamental ja que, entre altres coses:

• proporcionen gran part dels béns i serveis que fan possible la satisfacció de les nostres necessitat.

• constitueixen el marc en que la majoria de les persones obtenen la seva renda.

• col·laboren, mitjançant els impostos que paguen a l’Estat, a obtenir els diners necessaris per a la producció de béns públics (carreteres, hospitals, instituts ...)