2. L'empresa com a unitat econòmica

La satisfacció de les necessitats humanes obliga als membres de la societat a organitzar el que s’anomena l’activitat econòmica.

Aquesta activitat econòmica és pot dividir en dues parts: la producció i el consum.

  • la producció és la part de l’activitat econòmica dirigida a generar béns i serveis
  • el consum és l’ús que es fa d’aquests béns i serveis

De cada part de l’activitat econòmica s’encarrega un agent econòmic. Els agents econòmics bàsics són les economies domèstiques i les empreses.

Les economies domèstiques, també anomenades famílies, són l’agent econòmic que du a terme la funció de consum dels béns i serveis produïts. Les famílies han de decidir com distribuiran els seus ingressos entre els diversos béns i serveis que se li ofereixen per satisfer les seves necessitats.

D’altra banda, ofereixen els seus recursos productius (terra, capital, i sobretot treball) a les empreses.

Les empreses: s’encarreguen de portar a terme la producció de béns i serveis. Les empreses han de decidir quins béns elaboraran i quins mitjans utilitzaran per produir-los. Amb aquesta finalitat contracten treball a les famílies i compren altres factors com terra i capital.

La interacció de les famílies i de les empreses permet representar de manera simplificada i gràfica l’activitat econòmica d’un país en conjunt. Aquest model econòmic rep el nom de model del flux circular de la renda.

  • D’una banda, les famílies ofereixen a les empreses factors de producció com recursos productius i sobretot treball, sense els quals les empreses no poden produir.

A canvi, les famílies reben de les empreses una remuneració monetària pels factors cedits anomenada genèricament renda.

Aquests acords es produeixen als mercats de factors productius.

  • D’altra banda, les empreses subministren a les famílies els béns i serveis que han produït. D’aquesta manera, les famílies satisfan, mitjançant el consum, les seves necessitats.

A canvi, les empreses reben de les famílies el pagament del preu dels béns i serveis, obtenint uns ingressos que les permeten d’obtenir uns beneficis que les incentiva a continuar produint.

Aquestes relacions s’estableixen en els mercats de béns i serveis.

Resumint, entre empreses i famílies s’estableixen dos corrents o fluxos, un real (és a dir, de coses: béns, serveis i factors productius), i un altre monetari (és a dir, de diners).