Tema 8. Els mercats de factors productius i la distribució de l'excedent

Els mercats de factors productius són peça clau en l'anàlisi de les desigualtats socials, ja que les rendes que en ells s'obtenen constitueixen els ingressos de les famílies.

Les situacions en aquests mercats determinen com es reparteixen les rendes i generalment el que passa és que les rendes estan repartides de manera desigual i per tant hi ha una gran desigualtat en els ingressos que reben les persones i els grups socials.

A la següent gràfica veiem com en tots els països analitzats el 10 % més pobre de la població no arriba al 5 % de la riquesa mentre que el 10 % més ric ultrapassa el 20 % de la riquesa.

I, amb perspectiva temporal, segons informes de les Nacions Unides, la diferència que hi ha entre rics i pobres, lluny de reduir-se, es va ampliant.

Hi ha un gran consens entre els economistes sobre les principals causes de desigualtats socials:

► Les diferències salarials, ja que el salari acostuma a ser l'única font d'ingressos de la majoria de la població. D'aquí la importància de les situacions que es donen als mercats laborals que acabem d'estudiar.

► La distribució desigual de la riquesa. Les persones que tenen un origen familiar acomodat parteixen d'una situació privilegiada ja que els seus patrimonis els permeten gaudir de més oportunitats en la formació, l'accés a la informació i sobre tot en la obtenció d'altres rendes diferents de les salarials, com interessos dels seus capitals o rendes de la terra de la seva propietat.

► Els obstacles en l'accés a l'educació i la formació, factors essencials que fan que els individus progressin cap a millors condicions socials.

► El repartiment del poder. Les persones que tenen capacitat de decisió política i social les utilitzen per millorar la seva posició en el mercat i en el repartiment dels ingressos, fins i tot, moltes vegades de manera il·legal (us sona?)

► L'aplicació de polítiques econòmiques ultraliberals que han reduït els nivells de despesa social i que han deixat sense protecció precisament  a les persones que més la necessitaven (us sona també?)

► Altres causes fruit de la casualitat, difícils de preveure, com la sort, la salut incidents familiars o professionals....

Encara que hi ha veus que, amb certa part de raó, argumenten que l'existència de desigualtats incentiva a esforçar-se, a preparar-se millor, a fer tasques ingrates però necessàries... el que està clar es que no es poden admetre desigualtats com les existents avui en dia. S'ha d'aconseguir un equilibri entre l'eficiència dels mercats i la justícia i equitat que ha de presidir les relacions humanes.

En aquest sentit, les actuacions contra les desigualtats es centren fonamentalment en:

► Igualtat d'oportunitats. Afavorir una millor distribució inicial de la riquesa, de manera que les diferències de partida entre els individus no siguin insalvables.

► Ajudes governamentals. Cal que els governs, mitjançant polítiques redistribuïdores, afavoreixin els més perjudicats en el repartiment inicial de les rendes que fan els mercats.

► Sistemes de protecció social. Perquè les incidències casuals no signifiquin efectes insuperables per a tota la vida.

Com veiem a la gràfica del costat, l'impuls dels diferents governs, i per tant l'eficàcia de les actuacions, és diferent segons que els països siguin més o menys conscients de la recerca de la justícia i equitat de que parlàvem abans.