Tema 8. Els mercats de factors productius i la distribució de l'excedent

En aquest mercat, els oferents són les economies domèstiques, que ofereixen el seu treball a canvi d’un salari.

En la part de la demanda trobem les empreses, que fan servir el treball de les famílies en el seu procés de producció. A canvi d’això, els paguen un sou.

És per tant una idea equivocada que les empreses ofereixen treball (el que ofereixen les empreses són llocs de treball), ja que els propietaris del factor són els propis treballadors.

En el mercat de treball, o mercat laboral, les relacions entre l'oferta i la demanda funcionen igual que en qualsevol altre mercat. De la seva interrelació sorgeix un preu (el salari) que serà més o menys elevat segons sigui en cada moment la situació de l'oferta i la demanda.

Ara bé, hem de tenir en compte que en realitat no hi ha un únic mercat, sinó molts mercats laborals que acostumen a tenir poc a veure entre si. El mercat de professors és independent del mercat de futbolistes per exemple, i per tant, el salari que es fixa en un és diferent del que es fixa a l'altre.

Malgrat aquesta heterogeneïtat, hi ha una sèrie de característiques més o menys comunes a tots els mercats laborals:

► Desigualtat en les condicions de participació: en general, els treballadors es troben en condicions més desfavorables que les empreses a l'hora de fer valer la seva posició.

► Forta regulació del mercat: donat que el que es compra i es ven té a veure directament amb la condició humana, els estats estableixen per llei molts condicionants del funcionament del mercat laboral: horaris, períodes de vacances, seguretat i higiene, salaris mínims.

Evidentment, els diferents països han legislat de manera diferent en matèria laboral. Els països socialment més avançats acostumen a tenir una legislació que garanteixi uns mínims de qualitat i benestar en el lloc de treball.

Remarcar la tendència actual a retallar aquestes condicions protectores que donen lloc a situacions com horaris abusius, salaris de subsistència, precarietat laboral etc...

► Participació d'agents representatius: en aquests mercats no acostumen a actuar les parts de manera individualitzada sinó a través de sindicats i d'organitzacions patronals.

Aquests agents col·lectius negocien els salaris en funció del poder que tinguin en cada moment. La tendència actual de debilitar el paper dels sindicats perjudica els treballadors ja que perden força quan negocien individualment.

► Relativa mobilitat laboral: mentre que en els mercats de béns i serveis les mercaderies es desplacen fàcilment d'un lloc a un altre, en el mercat laboral la mobilitat està limitada pel fet que estem tractant d'éssers humans amb condicionants no només econòmics sinó també familiars...

Novament les tendències actuals són a acceptar un grau de mobilitat cada vegada major a canvi d'augmentar les possibilitats d'aconseguir un lloc de treball.