4. El mercat de capital

Quan parlem de factor productiu capital, fem referència al conjunt de béns com màquines, instal·lacions, edificis, eines, etc... que fan servir les empreses per a produir, és a dir el capital físic.

Ara bé, les empreses obtenen els diners necessaris per adquirir aquests béns de les famílies que les presten diners a canvi d’una remuneració. Evidentment, en una economia tan complexa com l'actual aquests préstecs es fan indirectament mitjançant la intervenció d'institucions financeres, especialment els bancs.

Per aquests motius apareix el concepte de capital financer (els diners que les famílies presten a les empreses) que no és altra cosa que una forma indirecta de proveir les empreses de capital físic.

La retribució del factor capital (en sentit financer) s’anomena interès i sol determinar-se com un percentatge de la quantitat prestada. L'interès és, doncs, el preu del capital financer.

El tipus d’interès d’un préstec (l'observable al mercat, el que figura als documents) té tres components:

  • el tipus pur, que és la remuneració exigida per les famílies per renunciar al seu propi consum i deixar els diners a les empreses
  • una prima de risc, que s’afegeix al tipus pur per compensar el risc que comporta el préstec
  • una prima d’inflació, per assegurar-se que la rendibilitat en termes reals cobreix el tipus pur i la prima de risc

Respecte a l’últim punt, cal assenyalar que degut a l’existència d’inflació es distingeix entre tipus d’interès real i tipus d’interès nominal.

L'interès nominal és l'interès pactat, el que figura als documents relatius a l'operació. Ara bé, si existeix inflació durant el període de vigència del préstec, a l'hora de ser retornat el préstec i abonats els interessos resultarà que els diners hauran sofert una pèrdua de valor equivalent a la inflació, de manera que l'interès real obtingut serà menor al nominal pactat.

Per exemple, si prestem a un 5 % i la inflació durant el període del préstec és del 2 %, l'interès real que obtindrem serà del 3 %