5.2 La inestabilitat dels mercats

Que els mercats tendeixin a l’equilibri de manera automàtica no vol dir que sigui fàcil aconseguir-ne l’equilibri. Oferents i demandants actuen permanentment i els preus es mouen constantment. Cal tenir en compte que l’oferta i la demanda sempre estan canviant.

Com ja hem vist, quan es modifiquen les condicions diferents del preu que influeixen sobre l’oferta i la demanda es produeixen desplaçaments en cada una d’aquestes, la qual cosa dóna lloc a nous desequilibris i a nous processos d’ajust en recerca d’un nou equilibri.

Per exemple:

Imaginem el mercat d'un bé en equilibri al punt A d'intersecció de les corbes de demanda (D) i d'oferta (O). En aquest mercat el preu i la quantitat d'equilibri són p1 i q1 respectivament.

Si es produeix un desplaçament de la corba de demanda a la dreta fins a D' (per exemple per un augment de la renda dels consumidors), el mercat tendirà cap a un nou equilibri al punt B d'intersecció de les corbes de demanda (D') i d'oferta (O). Ara el preu i la quantitat d'equilibri són p2 i q2 respectivament.

Si observem, veiem que

p2 > p1

q2 > q1

El model prediu que en aquest mercat es tendirà a intercanviar més quantitat del bé i a un preu més alt.

Les situacions de desequilibri en els mercats no s’han de veure com alguna cosa anòmala: els canvis en la demanda i en l’oferta desequilibren els mercats, però els processos automàtics mitjançant l’ajust dels preus, fa que sempre estiguin tendint a l’equilibri.