Tema 4. La producció

La productivitat mesura la quantitat de béns produïts per treballador. Hi ha dues maneres de definir la productivitat: la productivitat mitjana i la productivitat marginal.

La productivitat mitjana és la quantitat de producte que, de mitjana, produeix cada treballador. S’obté dividint la quantitat de producte entre el nombre de treballadors.

La productivitat marginal és la quantitat de producte obtinguda per l’últim treballador incorporat al procés productiu. S’obté dividint l’increment de la quantitat produïda entre l’increment de treballadors emprats.

Calculem les productivitats mitjana i marginal dels treballadors de LA SIRENITA SA

Com ho hem fet?

Podeu comprovar els valors de La Sirenita amb el full de càlcul següent:

• trieu un determinat nombre de treballadors (cel·la blava) i automàticament apareixerà el següent treballador a la casella del costat.
• introduïu les unitats produïdes corresponents a cada nombre de treballadors (cel·les blaves) i automàticament es faran els càlculs de les productivitats mitjanes i marginal.

També podeu utilitzar el full de càlcul per practicar altres casos, sempre que el nombre de treballadors s'incrementi d'un en un.

Suggeriment:

Observeu el valor de la productivitat marginal quan:

• el nombre d'unitats produïdes que introduïu és el mateix a les dues cel·les.
• el nombre d'unitats produïdes que introduïu és menor en la segona cel·la.

Reflexioneu una mica sobre aquests valors...

A la gràfica estan representades les productivitats mitjana i marginal (eix horitzontal: treballadors ; eix vertical: productivitats)

Les dues corbes de productivitats segueixen un comportament similar: comencen sent creixents i tenen un màxim a partir del qual decreixen.

Si observem la funció de productivitat marginal veiem que va augmentant fins a arribar a un màxim quan el nombre de treballadors és 2.

A partir d’aquest punt, la PMa decreix fins a arribar a tenir un valor que, fins i tot, pot ser negatiu.

Aquest fenòmen és força habitual en Economia i es coneix amb el nom de llei de rendiments decreixents.

Aquesta llei diu que, a partir d’un cert nivell d’utilització de factor variable, el producte que s’obté per cada unitat addicional de factor es redueix.

Això s’explica intuïtivament per dues raons:

► els factors fixos (per exemple el local, les màquines...) tenen un límit físic que no es pot sobrepassar per més unitats de factor variable (treballadors, per exemple) que afegim al procés.

► la sobreutilització de factor variable (els treballadors) originarà una disminució de la producció total, encara que només sigui perquè es fan nosa els uns als altres.