Tema 4. La producció

La funció de producció indica la quantitat màxima de producte que una empresa pot obtenir amb cada combinació de factors de producció. Aquesta relació està condicionada per l’estat de la tecnologia en cada moment.

La tecnologia és el conjunt de procediments que, en un moment donat, determinen com combinar diferents factors productius amb la finalitat de produir un bé o un servei.

Una empresa pot utilitzar diferents tecnologies per elaborar un bé. Cadascuna implica una determinada combinació de factors. Penseu per exemple en una catifa feta a mà o de manera industrial...

Ara bé, la tecnologia utilitzada en la producció, a més d’obtenir un bé o servei que satisfaci les exigències de qualitat previstes per l’empresa i demandades pel client, ha de complir l’exigència econòmica d’obtenir el major nombre de productes amb una determinada dotació de factors productius.

Aquesta exigència econòmica rep el nom d’eficiència.

El nivell d’eficiència s’obté relacionant la quantitat produïda i els recursos emprats. Aquesta relació es pot fer en unitats físiques o en unitats monetàries. Per això es parla d’eficiència tècnica i d’eficiència econòmica respectivament.

La funció de producció d’una empresa és tècnicament eficient si obté el nombre màxim de productes amb els factors de producció i els recursos de què disposa. Si una empresa pogués obtenir una producció major amb els mateixos recursos, o la mateixa producció amb menys recursos, el seu sistema productiu seria ineficient perquè estaria malbaratant recursos.

Exemple:

En el següent quadre hi ha 4 mètodes per produir la mateixa quantitat de patates amb diferents combinacions de factors de producció. Quina és la tecnologia  tècnicament eficient ?

SOLUCIÓ: La manera més senzilla de resoldre aquest tipus de qüestió és anar descartant tots aquells mètodes que es revelen com a ineficients quan els comparem amb un altre.

Per exemple, si comparem els mètodes A i B veiem que l’A utilitza menys unitats que B de treball i de terra, però més unitats que B de tractors i d’adob. Per tant, no podem descartar cap de les dues en aquesta comparació.

Plantejament equivocat: A utilitza 10+5+2+24= 41 unitats i

B utilitza 20+1+3+19= 43 unitats, per tant B és ineficient respecte d’A.

Aquest plantejament és erroni perquè parteix de la suma d’unitats heterogènies. No té cap sentit sumar dies de treball amb tones d’adob, per exemple.

Tanmateix, si comparem els mètodes A i C veiem que A utilitza els mateixos dies de treball que C i menys unitats de tractors, terra i adob. Clarament C es revela com mètode tècnicament ineficient i, per tant, el descartem.

Anàlogament, la comparació entre B i D revela el mètode D com a tècnicament ineficient.

Finalment, trobem que no hi ha cap comparació que permeti revelar la ineficiència tècnica dels mètodes A i B per tant declarem els dos com a tècnicament eficients.

Quan ens trobem amb més d’un sistema productiu tècnicament eficient, l’elecció del més adequat requereix introduir en l’anàlisi els costos de producció donat que l’empresa persegueix maximitzar els beneficis minimitzant els costos. Això dóna lloc al concepte d’eficiència econòmica: entre diverses combinacions de factors tècnicament eficients, definim com a econòmicament eficient la que té associat un cost menor.