Tema 3. L'organització de l'activitat econòmica

Degut als inconvenients de les economies capitalistes i a la vista de la ineficiència de les economies de planificació central, la majoria de països han adoptat sistemes intermedis que es solen anomenar economies mixtes o economies socials de mercat en les quals si bé l’organització de l’activitat econòmica es basa en els mecanismes dels mercats, l’Estat porta a terme accions planificadores en determinats sectors i intervé en l’economia regulant determinats mercats i fomentant amb la seva actuació una més equitativa distribució de la renda.

El fonament ideològic de les economies mixtes es troba en les idees de l’economista britànic John Maynard Keynes. Les seves teories van ser la base de la política econòmica del president americà Roosevelt (el New Deal) i van ser la clau per a la superació de la crisi de 1929 i fins i tot per a la construcció de l’ordre econòmic dels països occidentals després de la segona guerra mundial.

Cal dir que, a partir de la dècada dels 70 del segle XX, el keynesianisme va començar a ser qüestionat i en l’actualitat es dóna una tendència a retornar a posicions més clàssiques de capitalisme, tendència coneguda com a neoliberalisme.

De qualsevol manera, la majoria dels països capitalistes han adoptat un sistema mixt, encara que amb diferents intensitats en la intervenció de l'Estat en l'economia. En definitiva, en una economia mixta:

• participen en l'economia el sector privat i el sector públic: encara que la major part de l'activitat econòmica es desenvolupada pel sector privat, el sector públic participa en la producció de béns i serveis en sectors estratègics mitjançant les empreses públiques (propietat de l'estat) i ofereix a la societat determinats béns públics (sanitat, educació, cultura...) dels quals, sense aquesta oferta, no podrien gaudir tots els individus.
• hi ha aspectes que escapen a l'àmbit del mercat: aquests aspectes estan relacionats amb l'anomenat Estat del benestar, concepte que es concreta en actuacions relacionades amb un sistema impositiu que tendeixi a la redistribució de la renda, en la cobertura i la previsió social i, com dèiem abans, en la provisió de serveis públics essencials (com la sanitat i l'educació).