4. Sistemes econòmics i decisions econòmiques bàsiques

Un sistema econòmic és la forma en què una societat (un país, una economia...) organitza la seva activitat econòmica de manera que resulti la utilització més eficient possible dels recursos disponibles.

Al llarg de la història, les societats han adoptat diferents sistemes econòmics que responien a les característiques socials, culturals, polítiques… de cada època. Malgrat aquesta varietat de sistemes, tots ells han procurat donar resposta a les que es considera les decisions econòmiques bàsiques:

què produir?  Es tracta de respondre a preguntes com:

- quins béns i serveis es produiran i en quina quantitat?

- es produiran béns de consum (com vestits) o es donarà més importància a la producció de béns d’inversió (com màquines) que permetran incrementar el consum en el futur?

- es produiran béns materials (com aliments ) o es potenciarà la producció de serveis (com assistència sanitària)?

com produir? Es plantegen qüestions com:

- amb quins recursos i amb quina tècnica produiran les empreses?

- la producció serà artesana o molt mecanitzada?

- l’energia necessària per produir s’obtindrà de centrals hidràuliques, tèrmiques, nuclears o solars?

per a qui produir? S'ha de decidir sobre:

- qui consumirà els béns i serveis produïts? els que puguin pagar-los?

- com es distribuirà el total de la producció nacional entre els diversos individus i famílies? es repartiran a parts iguals entre la gent?

- es tendirà a que aquesta distribució sigui igualitària o es permetrà que es produeixin diferències de renda molt acusades?

Les dues primeres preguntes es refereixen al problema de la utilització eficient dels recursos, mentre que la tercera es refereix a la distribució del valor de la producció i per tant s’emmarca dintre del problema de l’equitat i la justícia social.

Encara que el segon bloc de preguntes té un fort component tècnic (com produir depèn en gran mesura de la tecnologia disponible), les tres preguntes bàsiques tenen respostes fonamentalment polítiques, és a dir, resultat de preferències socials. Les societats són lliures de decidir sobre com volen organitzar la satisfacció de les seves necessitats.

Això és absolutament cert, en teoria. El que passa en realitat és que no tots els individus tenen la mateixa capacitat de decisió...uns tenen més poder, més recursos, més influència que altres...Cada un intenta que les preguntes es resolguin de la manera més propera als seus interessos, però no tots ho aconsegueixen. Això genera un inevitable conflicte d'interessos que malauradament ha sigut l'origen de moltes guerres al llarg de la Història. És per això que una economia justa que vetlli fonamentalment per la justícia social i per la distribució equitativa de la riquesa és una de les principals condicions per a una pau duradora al món.

D’una manera o d’altre tots els sistemes econòmics donen resposta a les qüestions que planteja l’activitat econòmica.

Imaginem, per exemple, un sistema econòmic primitiu corresponent als pobles preromans que habitaven la península ibèrica:

Què produïen?

Béns agrícoles i ramaders, caça i pesca, tot fonamentalment dirigit a la satisfacció de les necessitats més bàsiques (menjar, vestit..)

Com produïen?

Terres comunals, arada de dues rodes, arcs, fletxes, eines bàsiques…

Per a qui produïen?

Per a la pròpia comunitat: posaven en comú les collites i repartien els béns.

D'entre tots els sistemes econòmics que han existit, ens limitarem a estudiar els sistemes predominants en els últims segles: el sistema d’economia de mercat, inspirat en el capitalisme, el sistema de planificació central, propiciat pel comunisme, i el sistema mixt o economia social de mercat.