Tema 3. L'organització de l'activitat econòmica

La interacció de les famílies i de les empreses permet representar de manera simplificada i gràfica l’activitat econòmica d’un país en conjunt. Aquest model econòmic rep el nom de model del flux circular de la renda.

► D’una banda, les famílies ofereixen a les empreses factors de producció com recursos productius i sobretot treball, sense els quals les empreses no poden produir. A canvi, les famílies reben de les empreses una remuneració monetària pels factors cedits anomenada genèricament renda.

Aquests acords es produeixen als mercats de factors productius.

• RENDES dels factors productius:
  • renda del factor treball SALARI
  • renda del factor capital INTERÈS
  • renda del factor terra LLOGUERS

► D’altra banda, les empreses subministren a les famílies els béns i serveis que han produït. D’aquesta manera, les famílies satisfan, mitjançant el consum, les seves necessitats.

A canvi, les empreses reben de les famílies el pagament del preu dels béns i serveis, obtenint uns ingressos que les permeten d’obtenir uns beneficis que les incentiva a continuar produint.

Aquestes relacions s’estableixen als mercats de béns i serveis.

Resumint, entre empreses i famílies s’estableixen dos corrents o fluxos, un real (és a dir, de coses: béns, serveis i factors productius) i una altre monetari (és a dir, de diners)

Aquest esquema representa una economia molt simple en què només intervenen economies domèstiques i empreses (l'anomenat sector privat de l'economia). La realitat és molt més complexa ja que s’haurien d’incloure altres agents econòmics:

l’estat: hi ha béns i serveis (ensenyament públic, sanitat...) que no són produïts per les empreses privades sinó pel sector públic (ajuntaments, comunitats autònomes..).

Per finançar aquests béns i serveis les economies domèstiques i les empreses paguen impostos.

Al mateix temps el sector públic és també un consumidor que adquireix béns i serveis de les empreses privades (mobiliari per les escoles, material mèdic pels hospitals..)

el sector exterior: s’ha de considerar que part del que consumeixen les economies domèstiques o part dels factors de producció que utilitzen les empreses provenen de l’estranger.

Alhora les economies domèstiques poden subministrar factors de producció a l’exterior i les empreses poden vendre part de la seva producció també a l’exterior.

D'altra banda, també s'han de considerar les interaccions que es produeixen entre els mateixos agents econòmics:

• els béns i serveis produïts per moltes empreses són adquirits per altres empreses que els incorporen als seus propis processos productius. És tracta del béns de capital estudiats en el Tema 1.
• els particulars també interaccionen entre ells en els mercats de béns i serveis de segona mà.

• també es produeixen interaccions entre les diferents parts del sector públic: part de la producció de les empreses públiques és adquirida pel propi estat i fins i tot aquestes empreses públiques han de pagar impostos.