Fotografia i anàlisi d'imatges

De la càmera obscura a l'aplicació mòbil.

L’antecedent immediat, i el principi en el qual es basa la fotografia és la càmera obscura. La càmera obscura, ja descrita per Aristòtil en el segle IV abans de Crist, és una habitació o capsa buida totalment tancada a la llum excepte per un forat; els raigs lluminosos que provenen de l’exterior il·luminat penetren a través d’aquest orifici a l’interior de la cambra i projecten a la paret contrària a la del forat la imatge exterior reduïda, invertida i amb els seus colors naturals.

Història de la Fotografia

En la invenció de la fotografia s’apleguen una sèrie de descobriments tant de l’òptica com de la química que, coneguts uns des de l'antiguitat i d’altres gràcies a l’avanç de les ciències durant el segle XIX, donen com a resultat el procediment que avui coneixem com fotografia.

El pioner va ser Joseph Nicéphore Niepce, el qual l’any 1826, va obtenir les primeres imatges, utilitzant una càmera obscura i una làmina de metall sensibilitzat amb un material anomenat betum de judea. Aquestes primeres fotografies eren molt deficients i el temps d’exposició molt prolongat. Només amb la col·laboració que va establir amb Louis Daguerre el nou invent va aconseguir una aplicació eficient i comercial essent conegut com a Daguerrotip. Aquest consistia en una imatge positiva sobre una làmina de coure que prèviament havia estat tractada amb una imprimació argentada i sensibilitzada amb vapors de mercuri, col·locada a la càmera obscura i exposada, revelada i fixada. Com es pot veure el procés era llarg i costós, però tot i així, fou l’inici d’una indústria que a tots els països va tenir un increment vertiginós.

Boulevard du Temple (París) realitzada per Daguerre l'any1838

Els daguerrotips van permetre fer fotografies amb temps d’exposició més curts. No obstant això, en el cas del retrat de persones era necessari que el subjecte fos immobilitzat per molt de temps, sense poder enregistrar accions, limitant l’àmbit de la fotografia a l’estudi i al paisatge.

Observant atentament la imatge anterior trobareu que les úniques persones captades en aquest daguerrotip són un vianant que s'atura a netejar-se les botes i el noi que treballa fent-ho. Tot i que el boulevard de ben segur estava ple de persones i vehicles.

Un altre desavantatge del daguerrotip era que s’obtenia una sola imatge, impedint fer còpies en sèrie. Aquesta dificultat fou superada gràcies als esforços de l’anglès William Henry Fox Talbot, el qual va introduir el procediment negatiu-positiu, que permetia, a partir d’una imatge negativa feta amb paper sensible i transparent, fer múltiples còpies per impressió. El calotip (1835) , així el va anomenar, requeria exposicions d’uns 30 segons per impressionar el negatiu. En pocs anys el temps d’exposició es va reduir a pocs segons.

"L'Escala" - William Henry Fox Talbot al 1845

Amb el procediment de Talbot i d’altres més referents a la sensibilitat del material, qualitat dels objectius, ús del vidre com a suport, va ser possible fer fotografies en més poc temps i es va poder sortir de l’estudi a la recerca de noves temàtiques. Els primers retratistes van ser influïts per la pintura, però la fotografia  va demostrar ser un art autònom i amb les seves pròpies normes i gràcies a la feina dels retratistes es va popularitzar i va aconseguir una àmplia difusió.

-1839. Es pot considerar l’any de la invenció oficial de la fotografia, Daguerre i Fox Talbot van fer públics els seus invents, el govern francès la va considerar un invent d'interès nacional. John Eilliam Herschel va donar el nom de “fotografies” a les imatges fixes obtingudes.

Els pioners del nou art aviat van descobrir que aquest podria ser un mitjà eficaç com testimoni i document del seu moment històric i van  sortir a recórrer el món, a captar la vida quotidiana de la gent a la feina, a la guerra, divertint-se, a casa en la intimitat, en fi, allò que constitueix la vida social. Tot això fou incrementat pels nous sistemes de reproducció de la indústria editorial, la qual utilitzant la fotografia als mitjans de comunicació massiva, li van assignar a la imatge un paper fonamental en la transmissió d’informació de tot tipus, fent bona la dita que una imatge val per mil paraules.

A finals del segle passat l’impuls decisiu en la modernització de la fotografia va ser degut al nordamericà George Eastman, el qual va introduir el suport de cel·luloide per a substituir el vidre, permetent fer fotos en seqüència sobre una tira flexible i transparent (patentada l'any 1884). Per a complementar això va treure al mercat càmeres petites, fàcils de fer servir i a baix cost. La seva empresa es va anomenar Kodak (us sona ;) ), i va ser factor clau en la difusió i consum massiu d’un producte que posava a l’abast de qualsevol persona la producció de fotografies.

Cartell publicitari de la càmera kodak.

Fixeu-vos en el que ens diu l'eslògan d'aquest cartell. "vosaltres premeu el botó... i nosaltres farem la resta." Les instruccions d'ús eren molt senzilles, i el fotògraf amateur només havia de fer les fotografies que cabien al carret, fins a 100, i enviar la càmera a la fàbrica Kodak, on s'encarregaven de revelar-les i enviar al propietari les imatges positivades en paper i la càmera carregada de nou.

Aquestes càmeres no tenien visor, per tant l'enquadrament era intuïtiu, i les imatges obtingudes eren rodones.

Imatge obtinguda amb una càmera kodak

Més endavant, 1925,  una empresa alemanya va comercialitzar una càmera que també va marcar la història de la fotografia per les possibilitats que oferia. La Leica, va ser una càmera molt lleugera, petita  i manejable, que tenia molt bona òptica i mecanismes de control que permetien fer fotografies de molt bona qualitat amb un aparell que es podia portar a sobre còmodament.

Càmera Leika 1

La següent fita serà l'aparició de la pel·lícula de color Kodachrome, fabricades per Eastman kodak, el 1935 i la Agfacolor el 1936, amb les que s’aconseguien transparències en color o diapositives. La pel·lícula Kodacolor va iniciar el 1941 la fotografia en color sobre paper.

Diapostivia a color Kodachrome

Pel·lícula per a fotografies a color kodacolor ll.

A finals de la dècada de 1930 van a parèixer als Estats Units la revista Life i Look, a Gran Bretanya Picture Post  i a França VU. Aquestes publicacions contenien treballs fotogràfics i textos relacionats. I van obrir el món de la comunicació a gran escala en imatges impreses.   

 

L'agència Magnum, fundada el 1947 per reporters de guerra de la talla de Robert Capa o Henri Cartier-Bresson, serà una de les primeres cooperatives en el món de la fotografia.Va aparèixer amb la voluntat de ser una agència en la que els fotògrafs poguessin desenvolupar la seva tasca amb independència dels mitjans. Posteriorment es crearen altres agències que agrupaven fotògrafs. Cal destacar el cas de l'americana National Geographic per l'envergadura dels seus treballs.

La primera càmera digital disponible al mercat, serà la Dycam Model 1, també en venta amb el nom de Logitech Fotoman, l'any 1991. Utilitzarà un dispositiu electrònic per capturar i emmagatzemar fotografies en un format digital, en comptes d'utilitzar pel·lícules fotogràfiques. Un sensor CCD, gravava digitalment les imatges, i disposava d'un cable de connexió per descarregar les imatges a l'ordinador.

A la segona meitat del segle XX la fotografia ja té un llenguatge ben desenvolupat i madur, la tecnologia ha anat perfeccionant els aparells, la imatge fotogràfica té en l'actualitat molts usos, estils mitjans en què es reprodueix, etc. No obstant això algunes de les qüestions que ja es plantejaven en els seus inicis es continuen proposant: la dicotomia entre fotografia com a representació objectiva de la realitat, fotografia - ficció, fotografia directa vs fotografia manipulada, la fotografia considerada com a art...

L'aparició de la fotografia digital, encara aporta més amplitud al mitjà, alhora que afegeix altres qüestionaments.

  
Imatges de l'obra de Sandy Skoglund. Artista i fotògrafa, realitza imatges fotogràfiques d'escenes prèviament preparades.

De fet, la càmera més popular actualment no és pròpiament una càmera fotogràfica, sinó un smartphone!

Si obríem la lliçó amb una imatge del projecte stenop.es, la tancarem ara amb un cartell que mostra cronològicament les 100 càmeres fotogràfiques més importants de la història:

Infografia de Pop Chart Lab

I amb les imatges del cineasta Wim Wenders a "Leica Camera". Curtmetratge realitzat per a la casa Leica, en motiu de l'edició de  Photokina 2008 (Fira celebrada a Colònia -Alemanya-). Observeu com ens presenta la càmera dels de l'accent en el plaer del fotògraf.