Imatge digital

Vocabulari global

TIPUS DE CÀMERA. Defineix la construcció del cos sobre el qual hi ha muntats els components (compacta, SLR3, SLR d'òptiques intercanviables, etc.). La major part de càmeres digitals disponibles al mercat són de tipus compacte. De moment, les càmeres rèflex segueixen reservades el públic professional o d'aficionat avançat. Tanmateix, comencen a aparèixer algunes SLR a preus més assequibles. 

PÍXELS EFECTIUS. Nombre de píxels que es convertiran en punts de la imatge resultant. Pot oscil·lar entre els 308.000 píxels en els models més bàsics i els 25 megapíxels (de moment) en els suports digitals professionals per a càmeres de format mig. 

CCD. Definirà la mida i tipus de lector. La mida estàndard per al sensor de les càmeres equivalents a les de 35 mm (les de "rotlle") és d'aproximadament 24 x 16 mm. En tractar-se d'una mesura menor a la dels negatius (36 x 24 mm), en el cas de les càmeres SLR, s'ha de tenir en compte un factor de conversió en el càlcul de la distància focal de les òptiques a utilitzar. Aquest factor acostuma a ser de x1.5. De fet, aquesta és la única raó per la qual ens pot interessar conèixer la mida del CCD. 

MIDA DE LA IMATGE. Ha d'indicar el nombre de píxels tant del costat llarg com del costat curt del rectangle corresponent a la imatge que captarà la càmera. El producte d'ambdós costats ha de coincidir amb el nombre de píxels que és capaç de captar el sensor CCD. En aquest sentit, una càmera capaç de generar imatges de 1500 x 1000 punts disposaria d'un sensor CCD de 1.5 megapíxels. La major part de càmeres disposen d'un dispositiu mitjançant el qual podem definir imatges a una mida menor de la qual permet el CCD a fi de reduir la mida dels arxius si no precisem la qualitat màxima.

SENSIBILITAT. Encara que el sensor CCD no tingui res que veure amb les emulsions d'halur de plata de les pel·lícules tradicionals, s'ha definit una equivalència en el grau de sensibilitat del sensor respecte al codi ISO de la pel·lícula tradicional. Un dels grans avantatges de les càmeres digitals és que la major part d'elles permeten canviar la sensibilitat de l'equivalència ISO en qualsevol moment, mentre que en el sistema tradicional hem d'acabar el rotlle i substituir-lo per un altre per a obtenir una sensibilitat d'emulsió diferent. Igual com succeeix amb les pel·lícules tradicionals, a major sensibilitat major és l'aparició de partícules disperses de colors diferents als que correspondrien a la superfície fotografiada, efecte que s’anomena també "soroll". 

MODES DE TRET. Indicarà la seqüència i velocitat de trets consecutius. La seqüència pot variar depenent del model. En alguns casos no és configurable i permet només un tret (encara que mantinguem premut el disparador) anomenat mode Single (S). D'altres disposen també de trets continus a alta i baixa velocitat (C H i C L ), múltiples exposicions (sobre el mateix "fotograma") i autodisparador (en alguns casos amb possibilitat de definir el temps de retard de tret). La velocitat de tret (no confondre amb la velocitat d'obturació), dependrà de la 3 Single lent Reflex capacitat de procés de la càmera. Es defineix per "fps" frames per second i actualment no supera els 8fps ni en els models professionals. A més, cal tenir en compte el nombre màxim de trets consecutius en manera contínua, la qual cosa dependrà de la mida de la memòria intermèdia, on es guarden les imatges abans de ser transferides al sistema d'emmagatzematge definitiu, així com de la mida de les imatges. La major part de les càmeres compactes pateixen una notable cadència de reacció al tret, la qual cosa ens obliga a anticipar-nos en aquelles instantànies en què el subjecte està en moviment o l'esdeveniment sigui previsible. En ocasions, això pot ser un inconvenient per aconseguir els resultats desitjats. 

BALANÇ DE BLANCS. Aquest paràmetre permet corregir els "falsos" colors produïts per determinats tipus d'il·luminació i que l'ull humà corregeix de forma instintiva sense que arribem a percebre-ho conscientment. Aquestes correccions poden programar-se manualment o fer que la càmera les realitzi de forma automàtica. En general, amb aquest sistema la càmera millora la percepció de la coloració que produeix la il·luminació de les làmpades de tungstè, neó, flaix, determinades ombres, etc.

Imatge de la web Hipertextual

MONITOR LCD. Aquest apartat ha d'indicar les característiques de la pantalla de visualització de la que disposen la quasi totalitat de les càmeres digitals. Aspectes importants a conèixer de la pantalla de cristall líquid són: la mida, en general expressada en polzades; la resolució, expressada en punts totals; el tipus de pantalla, per ex. TFT4; el sistema d'il·luminació; etc. En alguns models la pantalla permet ser desconnectada. En models professionals no permeten la visualització en temps real. 

SORTIDA DE VÍDEO. Alguns models permeten la connexió directa a un televisor mitjançant interface RCA per poder visualitzar les imatges a través de la seva pantalla. És important recordar que a Europa s'utilitza el sistema PAL i a Amèrica el NTSC. La major part dels models que disposen d'aquest tipus de sortida també permeten commutar entre els dos sistemes. 

INTERFACE. Indica el tipus de connexió disponible per descarregar els arxius d'imatge al PC. La majoria utilitza el port USB. No obstant això, també existeixen unitats lectores de targetes que permeten la descàrrega de forma més ràpida i estalviant bateries.

VISOR. La major part de models disposen d'un visor òptic que ens permet veure de forma directa l'enquadrament de la imatge. L'angle de visió s'ha de correspondre amb el de l'òptica, encara que en alguns casos es produeixi un efecte d'aproximació o 4 Thin Film Transistor. Tipus de pantalla plana de LCD en la qual cada píxel està constituït per tres transistors (vermell, verd i blau). allunyament anomenat "magnificació" que ve expressat en producte de la unitat (p. ex.: 0.8x). D'altra banda, la "cobertura" del visor no acostuma a ser del 100% de la imatge captada per l'òptica, fins i tot en les càmeres SLR (+-95%). Alguns models SLR disposen de corrector diòptric. Resulta molt pràctic poder consultar informació de l'estat de l'exposició i altres a través del visor. Alguns paràmetres útils són: focus, velocitat d'obturació, exposició, compensació de l'exposició, compensació de la potència del flaix, fotograma, etc. 

AUTOFOCUS. Capacitat d'enfocament automàtic del subjecte i modes del sistema. Els models més bàsics disposen d'una òptica amb un sistema anomenat "enfocament fix", en aquest apartat hauria d'indicar quina és la distància mínima d'enfocament per a aquests models, ja que des d'aquest punt el mantenen fins a l'"infinit". Les càmeres compactes, en general, disposen de l'anomenat AF de "Servo únic" que consisteix a mantenir l'enfocament obtingut mentre premem el disparador (en pretret) encara que el subjecte canviï de posició. La majoria de les SLR disposen, a més de l'anterior i del sistema manual, de l'anomenat AF de "Servo continu" que manté el seguiment d'enfocament sobre el subjecte encara que aquest estigui en moviment, la qual cosa és molt útil per a fotografies d'acció, esport i animals. Els models professionals, a més, disposen de diverses zones d'enfocament. 

ÒPTICA. Ha d'indicar la distància focal (o distàncies si disposa de zoom) i el número "f"5 d'obertura màxima. En el cas de les càmeres SLR d'òptiques intercanviables aquestes dades no apareixeran al manual de cos ja que les especificacions dependran de l'òptica que muntem. No obstant això, convé saber la compatibilitat i el sistema de muntatge. També és important conèixer l'"angle d'imatge" que és el factor pel qual cal multiplicar la distància focal. Aquest factor acostuma a ser de 1.5 x, és a dir, que un objectiu de 50 mm de converteix en un de 75 mm. Per a les càmeres d'òptica fixa és imprescindible conèixer la distància/segon focal, i el número "f" d'obertura màxima, el qual ens permetrà escollir el model que millor s'ajusta a les nostres necessitats. Una altra dada important és la quantitat d’augments de zoom que s'obtenen mitjançant l'òptica i quants de forma digital, ja que aquests últims van sempre en detriment de la qualitat resultant de la imatge. També pot ser una dada interessant conèixer el nombre i la qualitat dels elements que componen l'òptica així com els grups pels quals està composta. 

MESURA DE L'EXPOSICIÓ. Tipus de fotòmetre que utilitza la càmera. És important saber si la lectura de la llum que realitza la càmera, i que al final definirà les variables d'exposició per a la presa, es duu a terme mitjançant un fotòmetre extern o a través de la lent (TTL). A més, certes càmeres reparteixen entre diferents fotòmetres la lectura de la llum de l'àrea d'enquadrament, amb la qual cosa realitzen determinats 5 El número "f" indica la màxima obertura del diafragma i, per tant, ens dóna una idea de la lluminositat de l'esmentada òptica (1.4, 2, 2.8, 4.2, 5.6, etc.). Com menor és el número més lluminosa és l'òptica. 6 Les variables d'exposició en fotografia són dos: Temps d'exposició (velocitat d'obturació) i intensitat de llum (obertura de diafragma) algoritmes que milloren el resultat. En alguns models més sofisticats podem definir el diàmetre de l'àrea de lectura de la llum i fins i tot determinar preponderàncies7. 

MODES D'EXPOSICIÓ. Els models de gamma mitjana i alta permeten utilitzar de forma manual alguna o ambdues variables d'exposició. La manera totalment automàtica es denomina Auto-multi Program (P), d'altres són: Prioritat automàtica a l'obturador (S), Prioritat automàtica al diafragma (A), o Totalment manual (M). 

BLOQUEIG DE L'EXPOSICIÓ. Sistema (també anomenat "AE lock") que permet bloquejar les variables d'exposició obtingudes i tornar a enquadrar la imatge. Aquesta prestació pot resultar molt útil en composicions amb alt contrast que podrien confondre el fotòmetre de la càmera. 

VELOCITAT D'OBTURACIÓ. Marge de temps que permet tenir exposat el sensor CCD a la llum. Això ens donarà una idea de les condicions extremes de llum en les quals podrem utilitzar la càmera. Per a aquesta estimació és important considerar alhora el marge de sensibilitats ISO admeses.

FLAIX. Característiques del sistema d'il·luminació auxiliar, si en disposa. El Núm. Guia8 defineix la potència del flaix. Determinats models permeten sincronitzar la llampada a la "cortineta posterior", és a dir, a l'últim moment d'obertura de l'obturador, molt útil per a crear un efecte de moviment natural. També poden disposar del sistema"reducció d'ulls vermells" mitjançant el tret previ d'alguna llampada que contreu la pupil·la de l'ull. En ocasions pot ser interessant que disposi de l'opció de desconnexió forçada. 

ALIMENTACIÓ ELÈCTRICA. Hauria d'indicar el tipus de font d'energia i autonomia que proporciona. La major part dels models funcionen amb bateries de fotografia, algunes d'elles recarregables. També existeixen models que funcionen amb piles "AA" de 1,5V que és un gran avantatge ja que és possible obtenir-les a tot arreu. 

DIMENSIONS I PES. Alt x ample x profunditat i pes en gr. sense bateries. A major pes major estabilitat. No obstant això, no s'ha d'oblidar que la càmera és un element que pot interessar portar sempre a sobre. La seva mida, a més d'un aspecte pràctic, com menor més discret. 7 La preponderància atorga prioritat de lectura a una determinada zona en un percentatge concret (p. ex. 80% a la zona central). 8 Al dividir el núm. guia entre el núm. "f" seleccionat de diafragma ens donarà la distància màxima en metres o peus a la qual hi ha d'haver el subjecte per proporcionar una il·luminació correcta (a 100 ISO).