Conceptes digitals


La càmera digital

En la càmera digital, a diferència de les convencionals que enregistren les imatges sobre un suport químic, la fotografia s’enregistra sobre un suport magnètic, es a dir un disquet o bé en “sticks” de memòria de diferents capacitats. El resultat és una imatge que haurà de ser llegida per un aparell, com ara l’ordinador, capaç de llegir aquest suport d’informació.

La manipulació d’aquest tipus d’aparells és senzilla, per bé que com en tota classe d’aparells, l’usuari haurà d’estudiar les instruccions necessàries per fer-la funcionar. Genèricament podríem dir que les càmeres digitals ofereixen una imatge a través d’una pantalla del que vulgueu fotografiar. La regulació de la llum i del focus serà automàtica en la majoria dels casos.

Gairebé sempre, aquestes màquines ofereixen la possibilitat de veure les imatges fetes i esborrar-les selectivament. Un cop el disquet o l’estic de memòria és ple, caldrà substituir-lo o bé buidar-lo a l’ordinador, segons els models.

Les màquines actuals ofereixen prestacions diverses que faran variar el preu de l’aparell: zoom, augments, capacitat de memòria, resolució de les imatges. 

Per a les imatges digitals emmagatzemades com mapa de bits, la convenció és descriure la resolució de la imatge amb dos nombres enters, on el primer és el nombre de columnes de píxels (quants píxels té la imatge a l’ample) i el segon és la quantitat de files de píxels (quants píxels té la imatge a dalt).


Imatge de passejaifotografia.wordpress.com

Per comprovar la resolució d’una càmera digital hem de conèixer els píxels d’ample x alt als que és capaç d’obtenir una imatge. Així una càmera capaç d’obtenir una imatge de 1600 x 1200 píxels té una resolució de 1600×1200 = 1.920.000 píxels, és a dir 1,92 megapíxels.

La resolució farà referència a la quantitat de píxels de la imatge. El que condicionarà la seva reproducció ampliada amb, o sense pèrdua de qualitat.


Imatge publicada a Wikipèdia per Jamelan.

En un monitor de 15 polsades una imatge de 640 x480 píxels omplirà la pantalla.

La varietat de marques i models fa que els formats digitals on es guarden les fotografies digitals sigui també diferent. En funció d’aquests formats, en comprar la màquina, s’ofereixen els programes necessaris per veure les imatges a l’ordinador.

Hi ha un format universal: les imatges comprimides en format JPG. La seva màxima compressió augmenta el nombre d’imatges que es poden fer.

Fem un esment genèric sobre els avantatges i els inconvenients d’aquest tipus de fotografia digital – comparant-la sempre amb la foto química -.

Avantatges:

    • Podrem fer un nombre il·limitat de fotos.
    • El cost de les fotos és gairebé nul.
    • Els seu ús resulta fàcil.
    • Els resultats són visibles de forma immediata i permetran comentaris sobre el resultat mentre el record de com i perquè s’ha fet la foto encara és fresc a la memòria.
    • Podrem disposar de còpies amb un cost molt reduït.
    • Podrem disposarem d’un fons gràfic documental ampli que, al disc dur de l’ordinador, no ocuparà espai físic.
    • Disposarem d’un material digital propi per treballar i manipular a l’ordinador.

Inconvenients:

    • A nivell domèstic, les càmeres digitals compactes, ara per ara, tenen poques possibilitats de manipulació i domini d’aspectes fotogràfics que possibiliten les bones fotografies: diafragma, velocitat, focus. Aquest fet suposarà un avantatge per als novells però una limitació important per als més exigents.
    • Les possibilitats de fer fotos en condicions difícils és limitada.
    • La pantalla digital es veu molt poc quan hi ha sol o molta llum, cosa que dificulta triar bé l’enquadrament que volem. Encara que ja hi ha al mercat càmeres amb el visor tradicional.
    • El resultat a l’hora d’imprimir s’allunyarà molt del resultat d’una foto convencional química.


El CCD (en l'interior de la càmera)

Un component comú a totes les càmeres digitals és l'"ull" amb què capten les imatges: el CCD. El CCD o Coupling Charge Device (Dispositiu de càrrega d'acoblament) és un element de silici semiconductor fotosensible que converteix la llum en senyal elèctric. Aquest sensor està compost per milers o milions de cèl·lules fotosensibles (quadrades, rectangulars o pentagonals). Cada un d'aquests minúsculs "condensadors" és un element d'imatge ("picture element" o píxel), capaç de convertir i acumular electrons a mesura que rep fotons.

 

Imatges de la web arquitectura de dispositivos móviles. 

La capacitat de resolució o detall de la imatge depèn del nombre de cèl·lules fotoelèctriques del CCD, és a dir, píxels. Per tant, a major nombre de píxels, major resolució.

Els píxels del CCD registren tres colors diferents: vermell, verd i blau; per la qual cosa tres píxels, un per cada color, formen un conjunt de cèl·lules fotoelèctriques capaç de captar qualsevol color en la imatge.

Després d'un determinat temps d'exposició a la llum, un circuit adequat va "llegint" els píxels, un a un de manera ordenada i seqüencial, pel procediment d'anar "corrent" o desplaçant les càrregues acumulades a cada un dels píxels. Quan s'han llegit tots els píxels, altres circuits dirigeixen aquestes càrregues de manera que poden reconstruir una imatge, partint del següent conveni: alt nombre de càrregues són zones brillants, baix nombre de càrregues, zones fosques.

Després, les càrregues elèctriques es converteixen en valors digitals de 0 a 16 milions, depenent de les prestacions de nombre de bits (2) que sigui capaç d'interpretar la càmera, d’això en diem profunditat de color. En funció de la marca o el model de càmera, aquesta informació serà emmagatzemada en un format gràfic determinat (jpeg, tiff, bmp, raw, etc.). El suport on s'emmagatzema l'esmentada informació pot variar en funció del fabricant. Existeixen diversos sistemes tal com veurem més endavant. Com a última fase del procés, un programa resident en la pròpia càmera realitzarà la compressió de l'arxiu segons els paràmetres definits per l'usuari. 

(2) Un bit (de símbol més habitual b), (de l'anglès, binary digit, "digit binari"), és la unitat d'informació mínima utilitzada en Informàtica i en Teoria de la Informació. Un bit pot tenir només dos estats mútuament exclusius, habitualment representats amb 0 i 1, o verdader o fals. Un byte és una col·lecció de bits (generalment vuit).

L’escàner

L’escàner és un aparell que ens permetrà digitalitzar tot tipus d’imatges i fotografies. Un lector òptic anirà convertint la informació de color, brillantor, posició, textura... d’una imatge en bits d’informació digital.

Podríem dir que la càmera de fotos és un escàner i viceversa, per bé que ambdós aparells digitalitzen el que veuen: la càmera ho fa de la realitat i escàner d’una imatge prèvia. La qualitat d’aquests aparells varia en funció de la velocitat de digitalització i de la resolució que poden aconseguir.

Dins l’entorn escolar la velocitat és important. La resolució no tant. Penseu que la majoria de les imatges les fareu a 72 dpi (mínim ofert per tots els aparells). El resultat serà prou bo per a la majoria de treballs que es fan en el nostre entorn. Una imatge escanejada a 500 o més dpidóna com a resultat un arxiu enorme. A banda del temps que li costi a l’aparell obtenir la imatge, el resultat no el podrem manipular amb facilitat per la seva gran dimensió.