Imatge digital
Targetes de memòria per emmagatzemar
L’Associació Internacional de Targetes de Memòria per a l’Ordinador Personal PCMCIA (Personal Computer Memory card International Association), es va crear el 1989 per a desenvolupar estàndards de dispositius d’entrada/sortida i de memòria per a ordinadors portàtils o de butxaca. El funcionament d’aquestes targetes miniatura es basa en les propietats del silici per a emmagatzemar informació, per això se les coneix com a targetes de silici o d’estat sòlid. Tot i que els noms més populars són: memòries flaix, targetes de memòria o memòries compactes.
Des de mitjans anys 90, les targetes s’han fet molt més petites i extraplanes i es fan servir en les càmeres fotogràfiques i de vídeo, els aparells portàtils multimèdia, els GPS i els telèfons mòbils. Algunes consoles de videojocs també les fan servir. En aquest cas, sempre amb tecnologies pròpies. La seva capacitat creix contínuament. L’any 2007 arribava als 8 GB i alguns dissenys ja apunten cap als 80 GB. Hi ha sis grans formats:
CF CompactFlash. [SanDisk®, 1994+ S’hi pot reescriure fins a 1 milió de vegades. És un sistema estàndard que disposa d’adaptadors per llegir qualsevol dels altres formats més petits. Es fa servir força en càmeres fotogràfiques professionals. N’hi ha de 32 MB a 8GB. Un factor important en aquest tipus de targetes és la velocitat d'escriptura, sobretot en fotografia digital.
MMC Multimedia Card. [Siemens i SanDisk, 1997] Té una capacitat màxima de 4GB.
MS Memory Stick. [Sony, 1999] Bastonet de memòria que pot ser emprat per altres marques. Té un sistema anticòpia i una capacitat de fins a 8 GB però es treballa en versions de 32 GB. Han aparegut diverses variants:
- Memory Stick Pro-HG, utilitzada des de l’any 2007 en càmeres de vídeo d’alta definició, amb una alta velocitat de processat
- Memory Stick Pro
- Memory Stick Pro Duo, en ús des del 2002, amb mides més petites una capacitat de 8GB
- Memory Stick Micro (M2), de mida encara més reduïda, presentada el 2006
SD Secure Digital. [Matsushita, SanDisk i Panasonic, 1999] És un dels formats més utilitzats, donat que unes 100 empreses li donen suport. Han aparegut una àmplia gamma de variants: SD. Es van crear per incorporar el mateix sistema anticòpia que els DVD-RAM i ampliar la capacitat. El dispositiu SD pot llegir targetes MMC, però no a l’inrevés. La seva capacitat arriba als 4GB. miniSD. *2003+ 4GB de capacitat. Es fa servir molt en els telèfons mòbils. Amb un adaptador, es pot llegir en aparells que treballen amb el format Secure Digital.
microSD. [2006] Format extremadament petit amb una capacitat de 2GB. Es fa servir molt en telèfons mòbils i aparells GPS. El 2007 arriba als 4 GB d’emmagatzematge i Samsung ha anunciat un model de 8 GB.
SDHC (Secure Digital High Capacity). *2007+ Mateixa mida que les primeres targetes SD, però tenen una gran capacitat d’emmagatzematge i processat de dades; hi ha dissenys de 32 GB. Han aparegut les variants miniSDHC i microSDHC.