Imatge digital

Algunes determinacions sobre la intromissió il·legítima al dret de la pròpia imatge 

Per imatge entenem la representació gràfica de la figura humana mitjançant qualsevol procediment, especialment els mecànics o tècnics, en la que el subjecte representat és visible i recognoscible. 

El dret a la pròpia imatge és el dret que té cada individu a que els demés no reprodueixin els caràcters essencials de la seva figura sense el consentiment del subjecte, de tal manera que tot acte de captació, reproducció o publicació per fotografia, film o un altre procediment de la imatge d’una persona en moments de la seva vida privada o fora d’ella suposa una vulneració o atac al dret fonamental a la imatge, com també ho és la utilització per a fins publicitaris, comercials o de naturalesa anàloga.

Cada persona pot gestionar la manera en que és projectada la seva imatge. Això implica la capacitat de decisió sobre la captació, publicació i reproducció d’aquesta imatge pròpia, que no podrà ser duta a terme sense l’autorització expressa del seu titular, bé sigui el mateix subjecte o la persona que el representi (els pares o els tutors, per exemple). 

Existeixen, però, uns límits a aquest dret: en primer lloc en el consentiment del propi titular i en segon terme en l’exercici d’altres drets quan entrin en conflicte amb aquest, havent-ne de ponderar el pes de cadascun dels drets en qüestió (per exemple, quan es confronti amb el dret a difondre i rebre informació lliure i veraç: es disposa que el dret a la pròpia imatge no pot impedir la informació gràfica sobre un succés públic quan la imatge d’una persona aparegui com merament accessòria).