Imatge digital
Drets d'imatge
Introducció
La nostra vida, avui més que mai, està envoltada d’imatges. Gràcies a l’evolució de la tecnologia, formen part del nostre dia a dia i no només les podem observar d’una forma passiva, sinó que les generem, ens les fan arribar, les enviem i les manipulem. Però moltes vegades en fem un mal ús: copiem imatges de qualsevol lloc de la xarxa sense tenir en compte si estan subjectes a drets, fem fotos a companys o desconeguts sense la seva autorització, o ens arriben i no les podem obrir degut a la seva grandària, o, en fer-ho, no es veu pràcticament res.
Aquest lliurament té com a objectiu introduir-vos en el coneixement dels drets de la propietat intel·lectual i ensenyar-vos on i com buscar imatges de qualitat reproduïbles.
Què és la propietat intel·lectual?
La propietat, en general, ve definida com el dret d’usar, gaudir i disposar d’una cosa. I la idea que comunament es té d’una cosa és un objecte o bé material. D’aquesta manera, parlem de que som propietaris d’un llapis, d’un ordinador, una casa o un cotxe. En aquest últim cas, per exemple, podem utilitzar el cotxe per desplaçar-nos d’un lloc a un altre, per transportar coses, per passejar... Podem decidir on l’aparquem o si el prestem a un amic que ens l’ha demanat.
La propietat intel·lectual, a diferència d’aquesta propietat més genèrica, no recau sobre béns corporals, sinó que ho fa sobre uns béns immaterials que són fruit de la creació intel·lectual humana. Però en definitiva, segueix sent útil l’anterior definició genèrica per a aquest tipus específic de propietat.
Aquestes creacions les podríem classificar en dos grans grups:
- 1) Propietat industrial: protegeix certes creacions immaterials lligades
sobretot al món de l’empresa i en un entorn mercantil en general, i
permeten a la persona que els ostenta decidir qui i com els pot
utilitzar. Aquestes creacions són bàsicament les invencions, els
dissenys industrials, les marques, etc.
- 2) Propietat intel·lectual pròpiament dita. És el conjunt de drets que
corresponen als autors i a altres titulars (actors, intèrprets o
productors, per exemple) respecte de les obres fruit de la seva
creació. Aquesta protegeix la creació de:
- Obres literàries
- Obres artístiques
- Obres científiques
Cadascun d’aquests dos grups té la seva pròpia regulació específica. Aquí només farem referència al segon d’aquests aspectes, és a dir, a la propietat intel·lectual estrictament.
Aspectes bàsics de la propietat intel·lectual
De manera general, podríem dir que la protecció de les obres literàries, artístiques i científiques que configuren el dret de propietat intel·lectual, inclou tota mena d’imatges i textos, això és: llibres, discursos, escrits, conferències, composicions musicals (amb lletra o sense lletra), obres de teatre, coreografies, pel·lícules, escultures, dibuixos, pintures, còmics, plànols, maquetes, gràfics, mapes, fotografies, programes d’ordinador... això ens facilita la idea de que la protecció s’estén a totes les creacions originals expressades en qualsevol mena de mitjà o suport, tant si és un sistema conegut actualment com els que es puguin inventar en el futur.
Aquesta protecció, històricament, ha tractat d’emparar d’una banda l’esforç creador recompensant-lo amb el dret a l’explotació econòmica de l’obra, i de l’altra ha servit de motor d’impuls que potencia la creació de noves obres d’aquest tipus.
Adquisició
La propietat intel·lectual correspon a l’autor de l’obra pel sol fet de la seva creació. És a dir, s’atorga de manera automàtica, sense necessitat de dur a terme cap gestió. Per tant, no és necessari el registre de l’obra ni cap altre tràmit. No obstant, existeix el Registre de la Propietat Intel·lectual, la inscripció en el qual dona una prova privilegiada de la titularitat d’allò inscrit, en cas de que apareguin dubtes sobre l’autoria de la producció. Però cal insistir en que la inscripció no és constitutiva de l’adquisició dels drets, ja que aquesta constitució es produeix de forma automàtica. La inscripció en el Registre de la Propietat no és ni tan sols obligatòria.
Obres derivades
Sens perjudici dels drets d’autor sobre l’obra original, també són objecte de propietat intel·lectual:
- Les traduccions i adaptacions
- Les revisions, actualitzacions i anotacions
- Els compendis, resums i extractes
- Els arranjaments musicals
- Qualsevol altra transformació d’aquest tipus d’obres
Originalitat
La concepció d’originalitat de la creació és bàsica, és un requisit indispensable per tal de que s’activi aquesta protecció. Tota creació original podem dir que resulta d’un esforç de creativitat personal (o per dir-ho d’una manera més comprensible, que no hagi estat objecte de còpia, aprofitant l’esforç d’altres creadors).
En aquest sentit, són irrellevants altres matisos que s’hi puguin afegir: si l’obra final té o no un gran mèrit, si resulta útil o no a la seva finalitat, el grau d’elaboració de la mateixa...
Protecció
La protecció de que es dota al sistema legal de drets de propietat només afecta a l’expressió formal que l’autor doni a la seva obra. Així, hem de distingir, d’una banda, l’expressió formal final (una novel·la, un quadre, una obra fotogràfica) de la idea inicial, ja que la propietat intel·lectual no protegeix les idees, només el seu desenvolupament concret. Per exemple, no es protegiria la idea de fer una pel·lícula sobre un home a qui li pica una aranya i des d’aquell moment pot pujar per les parets com un aràcnid qualsevol, però si que serien objecte de protecció el conjunt de la pel·lícula Spider-man, però també el seu guió, banda sonora, etc.
A més, és important distingir entre la creació objecte de protecció de propietat intel·lectual i el seu suport físic. Això seria, en el primer cas, el contingut d’una novel·la, la manera com està escrita, mentre que el suport seria el llibre. Així, tot i que podem comprar el llibre i ser-ne els propietaris de l’objecte, no podem disposar lliurement del seu contingut.
Contingut i caducitat
Els drets de propietat intel·lectual s’articulen en dos tipus de drets, en funció del grau de participació en l’obra:
a) Drets d’autor
Estan formats pels drets de caràcter personal i els de caràcter patrimonial. En el primer cas, l’autor, i només ell, pot decidir sobre la divulgació de la seva obra (on, com i quan), sobre la integritat de la mateixa, pot decidir de modificar-la, pretendre’n l’atribució de l’autoria, etc. Qualsevol decisió en aquest sentit (còpia, reproducció, distribució, comunicació pública o transformació) per part de tercers queda expressament prohibida, excepte sota autorització de qui ostenti aquests drets.
Els drets de caràcter patrimonial, per la seva banda, comprenen l’explotació i la remuneració, cosa que explica i dona sentit a la prohibició anterior, que pot comportar un perjudici econòmic, entre d’altres, a l’autor o els seus successors.
b) Drets connexos o afins
Són prestacions que ajuden a difondre les obres (una traducció a una llengua diferent a l’original, per exemple, o una interpretació determinada d’una cançó). Són les prestacions que duen a terme actors, cantants o productors (la posada en escena d’una obra de teatre, un recital de poesia). Per tant, en aquest cas no es defensa tant l’obra com la prestació de què és objecte l’obra.
Aquesta distinció és important no només en quant al tipus de protecció que es confereix a la creació, sinó també per a determinar-ne la seva caducitat. Efectivament, una altra característica que diferencia la propietat intel·lectual d’altres tipus de propietats, és la de la seva caducitat. Tot i que existeixen diversos terminis per a cada cas concret, en termes generals podem dir el següent:
- Els drets d’explotació en general es mantindran vigents fins a 70 anys posteriors a la mort de l’autor, iniciant-se el còmput el dia 1 de gener de l’any següent al del decés. Aquesta vindria a ser la regla bàsica, i és vigent a tota la Unió Europea.
- Els drets connexos, en canvi, tenen uns terminis més breus (50 anys, com a
norma general) i es computen a partir de l’execució, interpretació,
enregistrament, etc.
Això, evidentment, ens condueix a la idea de que aquesta, com totes les altres propietats, són transmissibles per herència o per altres causes. Un cop esgotats aquests terminis, les obres cauen en l’anomenat domini públic i poden ser explotades per tothom, com a regla general, sempre respectant els drets morals de paternitat (determinar qui n’és l’autor) i la seva integritat.
Excepcions
Aquests drets i les limitacions que comporten al seu ús són objecte de determinades excepcions, que es motiven en base a la defensa i assegurança de l’interès general, tals com poden ser l’educació, l’accés general a la cultura o la llibertat d’informació, entre d’altres.