Biomolècules
2. Sals minerals (repàs 1r)
Les sals minerals són compostos inorgànics que constitueixen els minerals que formen part de les roques o que es troben dissolts a l'aigua.
Les sals minerals es poden trobar de diverses maneres a la natura:
– Com a sals precipitades en estructures sòlides. Proporcionen sosteniment o protecció, externa o interna, a les parts toves de l'organisme (closques dels mol·luscs, ossos dels vertebrats,conquilles dels foraminífers, espícules de les esponges...).
– Com a sals dissoltes en els líquids dels organismes.Quan una sal es dissol, es dissocia en els ions que la constitueixen (positius o cations i negatius o anions). Aquests ions poden actuar en alguns processos fisiològics.
– Com a sals que formen part de biomolècules (per exemple, I per fabricar hormones tiroïdals, PO43+ dels fosfolípids de les membranes biològiques, Fe2+ de l'hemoglobina,Mg2+ de la clorofil·la...).
– En la transmissió de l’impuls nerviós. El pas de Na+ i de K+ a través de la membrana de les neurones genera un potencial elèctric d’acció que es desplaça al llarg de la membrana,de manera que constitueix un impuls nerviós.
– En la contracció muscular. El Ca2+ regula la interacció de les proteïnes actina i miosina, i així controla la contracció de les fibres musculars.
– En la síntesi de molècules orgàniques importants: clorofil·la (molècula imprescindible per a l'activitat fotosintètica dels vegetals; es troba als cloroplasts i conté Mg2+), hemoglobina i mioglobina (proteïnes dels glòbuls vermells de la sang i dels músculs, respectivament, que porten un àtom de Fe2+al qual s’uneix un àtom d’oxigen), hemocianina (proteïna que transporta l'oxigen a la majoria de mol·luscs; conté Cu2+, que li proporciona el color blau característic).
– Altres processos, com la coagulació de la sang, l'activació del sistema de complement, etc.
– Funció estructural. És típica de les sals precipitades.
– Funció reguladora de l’acidesa o pH (pressió parcial de H+ ), fonamental per a la majoria de reaccions bioquímiques. Les sals dissoltes es dissocien en els ions corresponents, els quals es poden combinar amb els H+, la qual cosa pot fer variar el pH. Per això, el pH es pot mantenir aproximadament constant alliberant més o menys quantitat d’aquests ions.Aquesta capacitat reguladora del pH s’anomena funció esmorteïdora o tampó.
– Necessàries per a algunes activitats enzimàtiques. Hi ha enzims que necessiten algun ió per ser actius (en aquest cas,l’ió actua com a cofactor).
– Altres funcions. Alguns ions o sals afavoreixen la solubilitat de certes biomolècules, de manera que fan possible el seu transport pel medi aquós (per exemple, les immunoglobulines).
– Osmosi. És el pas de dissolvent a través d’una membrana semipermeable situada entre dos compartiments de concentració diferent d’un solut que no pot travessar la membrana. El dissolvent passa des de la solució menys concentrada cap a la més concentrada. Les membranes biològiques es comporten de manera semipermermeable, és a dir, deixen passar l’aigua però no alguns soluts.Per això, l’osmosi és freqüent en molts processos vitals en què una cèl·lula es troba en un medi més concentrat (hipertònic) o menys (hipotònic) que el seu medi intracel·lular.
