Biomolècules
4. Lípids
4.1. Els àcids grassos
Els àcids grassos són cadenes lineals de carbonis reduïts,amb un grup carboxil –COOH en un extrem. Es diferencien entre si pels aspectes següents :
• En el nombre de carbonis.
• En la posició i el nombre d’enllaços dobles entre àtoms de carboni, segons els quals es classifiquen de la manera següent:
- Àcids grassos saturats. No hi ha dobles enllaços entre els àtoms de carboni; acostumen a ser sòlids a temperatura ambient.
Es poden dividir entre els de cadena curta, amb molècules curtes que formen greixos volàtils, i els de cadena llarga, amb molècules majors, i conseqüentment sòlids a temperatura ambient. Aquests darrers són la majoria.Solen ser d'origen animal (per exemple, mantega) però també ho són l'oli de palma i l'oli de coco. Es consideren perjudicials, si es prenen en grans quantitats, per a la salut. - Àcids grassos insaturats.
Existeix un o més enllaços dobles entre els àtoms de carboni. Solen ser
líquids a temperatura ambient. Se solen trobar als vegetals i al peix
blau. En principi, si hom no els modifica per a canviar-ne les
propietats (àcids trans), són cardiosaludables i preferibles als
saturats.
Els àcids grassos insaturats, segons el nombre de dobles enllaços o insaturacions, es poden dividir en:
Àcids grassos monoinsaturats: Els que tenen un sol enllaç doble en tota la cadena. Són líquids però solidifiquen amb temperatures no gaire baixes, per exemple, a la
nevera. Un exemple n'és l'oli d'oliva.
Àcids grassos poliinsaturats:
Els que tenen més d'un enllaç doble al llarg de la cadena. Són líquids
també a temperatures fredes. Un exemple n'és l'oli de gira-sol o de
soja.
a) àcid gras saturat b) àcid gras insaturat
Propietats dels àcids grassos
• Amfipàtics: tenen una zona hidrofílica (carboxil) i una altra d’hidrofòbica (cadena). En aigua formen micel·les.
• Punt de fusió: a temperatura ambient, alguns són sòlids (greixos) i d’altres són líquids (olis).
• Esterificació: amb grups alcohol.
• Saponificació: amb bases formen sabons.