Biomolècules

Polisacàrids

Els polisacàrids són polímers formats per més de deu monosacàrids (fins a milers d’unitats). Aquestes molècules poden variar de mida i arribar a uns pesos moleculars molt elevats (desenes de milions de daltons).

Hi ha dos tipus de polisacàrids :

• Homopolisacàrids: polímers d’un mateix monosacàrid (glicogen,midó...).

• Heteropolisacàrids: polímers de diversos monosacàrids diferents. Un monosacàrid es pot unir a dos monosacàrids més (la glucosa , per exemple , mitjançant els carbonis 4 i 6 , i generar ramificacions i molècules esfèriques ,molt compactes.

• Funcions dels polisacàrids.

Els polisacàrids exerceixen dues funcions:

– Com a reserva energètica. Els més habituals són:

 Glicogen: glucoses α(1 → 4) i α(1 → 6). Arriba a pesar una quants milions de daltons. És present en grans quantitats al fetge (5% del pes) i als músculs (0,5 %).

 Midó: en vegetals, format per amilosa [lineal, maltoses α(1 → 4)] i amilopectina [ramificada, maltoses α(1 → 4) i α(1 → 6)].

– Funció estructural. Els més habituals són:

Cel·lulosa: cadenes lineals de glucosa β(1 → 4) associades entre si per enllaços d’hidrogen. És l’ element principal de la paret vegetal. Alimentàriament és el que s'anomena "fibra".

La peculiaritat de l’enllaç beta fa que la cel•lulosa sigui inatacable pels enzims digestius humans; per això, aquest polisacàrid no té interès alimentari per a l’ésser humà. Molts microorganismes i alguns invertebrats excepcionals són capaços de secretar cel•lulases. Els insectes xilòfags, com els tèrmits i els herbívors  remugants (vaca, ovella, cabra, camell) aprofiten la cel•lulosa gràcies als microorganismes simbiòtics del tracte digestiu que produeixen cel·lulases (enzims que degraden la cel·lulosa).

Quitina: N-acetilglucosamines amb enllaços beta.És el material bàsic de l’exosquelet dels artròpodes i de la paret cel·lular dels fongs. 

Glucosaminoglicans: són llargues cadenes de disacàrids polimeritzats i constitueixen la matriu fonamental dels teixits connectius.