Per poder realitzar les funcions
vitals (nutrició, relació i reproducció) els éssers vius necessiten energia.
Però què és
l’energia? És la capacitat d’un cos
per produir canvis sobre ell mateix o sobre un altre cos.
La font d’energia que utilitzen
gairebé tots els ecosistemes és el
Sol.
Si la Terra és un planeta viu és gràcies a l’energia inesgotable que
proporciona el Sol.
L’energia lluminosa del Sol és captada per
les plantes que
la utilitzen per fer la fotosíntesi. En aquest procés, les plantes fabriquen
glucosa, un compost orgànic, a partir de substàncies inorgàniques, l’aigua i el
diòxid de carboni, que no tenen energia.
Durant aquesta reacció, l’energia
lluminosa es transforma en energia
química, ja que la glucosa és una molècula que emmagatzema
energia en els enllaços que uneixen els seus àtoms.
Els
organismes autòtrofs són, per tant, la porta d’entrada de tota l’energia que fa
funcionar els ecosistemes. Tot això els situa en la base de l’alimentació de la
resta d’éssers vius.
Els organismes heteròtrofs obtenen
mitjançant l’aliment l’energia que acumulen les plantes i les algues. Això ho
fan mitjançant un procés anomenat respiració. Amb la respiració, els
organismes “cremen” la matèria orgànica per obtenir l’energia química que
conté.
Aquesta
energia química, és gastada tant en els animals com en les plantes, per
fabricar parts del cos, relacionar-se amb l’entorn, mantenir-se viu, mantenir
la temperatura, reproduir-se, etc.
Una part d’aquesta energia química
que és gastada es transforma en calor i escapa del cos. Aquesta calor també és
una forma d’energia, l’energia
calorífica. Aquesta energia calorífica no pot tornar a ser
aprofitada per cap organisme viu.
En
una cadena tròfica o alimentària hi ha pèrdues d’energia (en forma de
calor) cada vegada que hi ha una transferència d’energia d’un nivell a un
altre, per la qual cosa, al final de la cadena, s’ha dissipat gairebé tota
l’energia que havien captat els fotosintetitzadors inicialment. De fet es
calcula que només entre un 10% i un 20%, o fins i tot menys, de l’energia d’un
determinat nivell tròfic passa al nivell tròfic superior.
Per això es diu que l’energia
circula en forma de flux obert, seguint un camí
lineal: arriba als ecosistemes a través de l’energia lluminosa que es
transforma en química i després va passant d’uns animals a uns altres per mitjà
de l’alimentació. Finalment es perd en forma de calor.
Per això el manteniment dels
ecosistemes, i de la vida en general, requereix una aportació contínua
d’energia. Així doncs, l’energia flueix unidireccionalment a
través del sistema, el qual es pot considerar con un sistema
obert que necessita l’aportació constant d’energia per al seu
funcionament.
Tot això
fa que la quantitat total de matèria i energia que hi ha en un determinat
nivell tròfic sigui molt menor que la que s’acumula en el nivell tròfic
següent. En cada baula o nivell tròfic d’una cadena alimentària, s’origina una
pèrdua de matèria (en residus) i energia (per produir calor i treball),
les quals, per tant, van disminuint al llarg d’aquesta cadena.
|
Piràmide tròfica |