4. Sistema muscular

 Tipus de músculs

Podem parlar de dos tipus de músculs, relacionats amb el treball aeròbic-anaeròbic:

 Músculs blancs: ràpids i potents però anaeròbics i poc vascularitzats; és a dir, aïllats metabòlicament de la resta de l’organisme. Tenen pocs mitocondris, poca mioglobina i els arriba poc oxigen. Consumeixen les reserves pròpies: fosfocreatina i glucosa (que procedeix del glicogen muscular) per via anaeròbica fins a lactat. Poden desenvolupar una potència enorme però durant poc temps. Permeten moviments explosius. Predominen en esports de velocitat.

 
Músculs vermells: més lents que els blancs però molt vascularitzats: importen oxigen i substrats energètics de la resta de l’organisme. Tenen molts mitocondris, molta mioglobina i els arriba molt oxigen. Consumeixen les reserves del teixit adipós (és a dir, per via aeròbica) que els arriben en forma de àcids grassos per la sang. Aquest transport es fa a una velocitat relativament baixa, que suposa una potència màxima reduïda però que es pot  mantenir durant molt de temps. Permeten exercicis poc intensos mantinguts en el temps (esports de fons).

Un fet a tenir en compte, és que amb un entrenament adequat, podem fer que el nostre cos fabriqui més fibres vermelles i per tant augmenti la nostra resistència, mentre que per molt que entrenem, l'augment de fibres blanques que podem aconseguir, serà sempre molt petit. Per això diem que un atleta de fons es fa mentre que un velocista ha de néixer.


A vegades, després d'un temps de no fer exercici o si canviem de tipus de moviments habituals podem sentir uns petits dolors, les "agujetas" o cruiximents.

Finalment, podem considerar que segons el tipus de moviments que realitzin, els músculs poden ser :

   1.- Músculs de contracció voluntària: Són tots aquells músculs que realitzen moviments que de forma conscient i voluntària, gràcies a una ordre directa del cervell. Per exemple els bessons, el quàdriceps, el tríceps, etc. En aquests músculs hi ha una part important de fibres blanques, que els permeten fer el moviment amb velocitat i força.

   2.- Músculs de contracció involuntària: Són aquells que no depenen de la nostra voluntat i es contrauen quan ho han de fer sense que nosaltres ens n'adonem. Per exemple el diafragma que ens ajuda a respirar, o les parpelles que lubrifiquen els ulls. Aquests músculs estan formats, quasi exclusivament per fibres vermelles, per evitar el seu cansament. 
Cal fer notar que els músculs que formen el cor, tot i ser de contracció involuntària, estan formats en gran part per fibres blanques especials, que li donen molta força però al mateix temps molta resistència.