LLIURAMENT 5: La veu, l'instrument més humà

L'aire que permet l'emissió de sons està impulsat pels òrgans de l'aparell respiratori, però per a la producció dels diferents sons intervé, bàsicament, la laringe amb les cordes vocals.

Les cordes travessen la laringe de banda a banda. La seva funció és regular el pas del flux d'aire provinent dels pulmons tancant i obrint l'espai, conegut com a glotis, que existeix entre elles.

El flux d'aire fa vibrar les cordes generant el senyal acústic bàsic dels sons emesos en la fonació.

Les cordes vocals no són l'únic sistema generador de so, però constitueixen la principal font d'emissió acústica. De fet no poden assimilar exactament a un instrument de corda ni a un instrument de vent. S'assemblen més a una sirena que obstrueix i allibera alternativament el flux d'aire produint variacions periòdiques de la pressió. Aquestes variacions periòdiques de la pressió generen un so la freqüència del qual està està directament associada a la velocitat amb què se succeeixen les interrupcions del flux d'aire.

De forma combinada:

• les cordes vocals es contrauen o s'allarguen
• hi ha un canvi de pressió de l'aire al sortir (EXPIRACIÓ)
• d'aquesta manera es produeix una vibració de les cordes
• ressona per la laringe i produeix el so, que es pot transformar en paraules mitjançant la cavitat de la boca, la llengua, els llavis i les dents (aquesta part l'ampliem al següent capítol)

Els diferents sons depenen de quant s’obren o tanquen les cordes:

• si l’espai és molt ample, el so és greu
• si l’espai és molt estret, el so és agut