LLIURAMENT 5: La veu, l'instrument més humà

Els components que subministren l’energia necessària a l’aire expirat s’anomenen la manxa de l’aparell fonador, s'han estudiat a l'apartat 1.2. i són:

• la caixa toràcica
• els pulmons
• el diafragma
• els músculs intercostals

Clàssicament es descriuen tres tipus bàsics de respiració:

• diafragmàtica (abdominal):
  • és la que es produeix a la part més baixa del tòrax i a la més alta de l’abdomen que és la zona on es troba el major control voluntari de la respiració.
  • A ella el diafragma du a terme un moviment ampli de descens.
  • És la més òptima per a la fonació, principalment per al cant, ja que no provoca tensions musculars i deixa les estructures en la posició més adequada per a poder exercir-hi un control voluntari.
  • Un bon control de l’expiració serà molt més important que un augment de la capacitat inspiratòria. Una inspiració massa àmplia dificultarà la fonació.
• clavicular (toràcica superior): utilitza músculs del coll
• intercostal (toràcica mitjana): utilitzen músculs del tòrax
  • aquestes dues darreres, quan contrauen la musculatura, creen tensions que dificulten lafonació i no seran, per això, òptimes per al cant.

D'altra banda:

• un 90 % de sons de producció de la parla tenen lloc en l’expiració
• només un 10 % de sons de la producció de la parla tenen lloc durant la inspiració.

Una bona fonació depèn de la possibilitat de generar prou flux d'aire, fet que està relacionat no només amb el volum pulmonar sinó també amb la capacitat de desallotjar amb la major rapidesa el volum necessari per generar aquest flux. Durant el procés de fonació la inspiració és més profunda i més breu, el volum d'aire inspirat és fins a sis vegades més gran que a la respiració normal, o sigui fins a un 60% de la capacitat pulmonar. El temps d'espiració és fins a 10 vegades més gran que el de la inspiració i involucra fins al 50% del volum addicional retingut en la respiració normal. Això implica que mentre la respiració normal compromet aproximadament un 10% de la capacitat pulmonar la fonació requereix de fins a un 80% d'aquesta capacitat. Durant la respiració normal estan involucrats el diafragma i els músculs intercostals externs, durant la fonació l'activitat muscular és més gran i més prolongada.

Font: ANATOMIA FUNCIONAL DE LA VEU. Dra. Begoña Torres