LLIURAMENT 3: Lesions pròpies de la dansa

Cal que es dosifiquin les sessions combinant la intensitat (càrrega d'esforç) i el volum (temps d'execució de l'esforç) i els corresponents períodes de descans.

Així doncs:

• una sessió intensa haurà de tenir poc volum: haurà de ser curta i haurà de tenir un període recuperació adequat a l'esforç realitzat
• una sessió en què el volum de treball sigui gran haurà de ser poc intensa.

La dansa, en general,  exigeix moltes hores diàries de preparació, per tant la intensitat només podrà ser alta puntualment i els períodes de descans seran necessaris (tant física, per recuperar-se, com mentalment, per desconnectar).

Per suposat, entrenaments molt intensos (en volum i intensitat) han d'adequar-se a les edats i preparació física de les persones.

L'entrenament hauria de ser un gaudi, mai un patiment, sobretot en infants.

La tècnica és l'execució dels gestos, posicions i moviments propis de la dansa i condiciona d'una forma important el risc de lesionar-se.

Una bona tècnica, en general, predisposarà a tenir menys lesions.

Per això és tan important la millora de les condicions tècniques també com a element de prevenció.

És fonamental que el ballarí o ballarina incorpori a la seva pràctica diària rutines d'escalfament i estiramentsabans i després dels assajos perquè són una de les claus per evitar lesions i per aprofitar al màxim l'assaig i l'entrenament.

Són una sèrie d'exercicis que es realitzen abans de començar una activitat en la qual es necessiti un esforç superior al normal. El nostre cos es va adaptant a l'esforç, de manera que podem anar incrementant l'activitat. El múscul, a base d'estiraments, petites curses... s'escalfa i s'eviten les lesions. [adaptat de la ]

A nivell muscular el que succeeix amb l'escalfament és que:

• augmenta el flux de sang que arriba al múscul > tindrà doncs més oxigen i nutrients
• s'eleva la temperatura interna dels músculs > condueix a la major flexibilitat necessària.

Aquí  podeu veure alguns estiraments de la ballarina Clàudia Aligué (estudiant de l'IOC): 

Podem diferenciar diverses parts dins d'un escalfament.

• General >>>>> Respiració, mobilitat articular, activació muscular i estiraments* 

• Específic >>>>> Moviments que formen part de l'activitat -en aquest cas els moviments específics de la dansa- en ordre creixent d'intensitat

• Activació >>>>> Córrer, saltar, caminar

*Els estiraments:

• són exercicis suaus per preparar els músculs abans de fer un esforç: al fer-los els músculs s'allarguen més que en la posició de repòs
• augmenten el moviment de les articulacions
• cal que siguin progressius i sense forçar els músculs i s'ha de mantenir l'estirament uns 15 segons

La hidratació, beure aigua, és extremadament important:

• Durant les hores d'entrenament es perd molta aigua (encara que no estiguem "mullats" de suor, constantment es perd aigua per transpiració per a refrigerar la calor produïda pel treball muscular).
• Els músculs són 70% d'aigua, quan els músculs estan deshidratats hi ha descompensacions iòniques, poden produir-se rapes i hi ha més risc de lesions.
• Pot ser convenient beure begudes isotòniques per compensar la pèrdua de sals minerals.

L'alimentació dels ballarins i les ballarines hauran de ser adequada, com la de qualsevol esportista o persona que té una alta activitat física:

• És molt important que hi hagi una ingesta equilibrada dels nutrients (proteïnes, lípids, glícids i sals minerals).
• També haurà d'haver una aportació calòrica que permeti subministrar energia per poder garantir tantes hores d'entrenament i preparació.

[Aquest apartat s'estudiarà més a fons al segon bloc de la matèria]

Hi ha altres elements que prevenen i protegeixen de les lesions:

• En el cas de les ballarines i ballarins, l'ús d'unes sabatilles adequades als seus peus i a modalitat de ball n'és un.
• Els embenats i tapings en algunes zones articulars (turmells, genolls colzes o canells) amb antigues o recents lesions també poden ser elements preventius.
• Les sabatilles de puntes són un tipus de calçat amb reforç a la part anterior de les mateixes. L'objectiu de les sabatilles de puntes és proporcionar una aparença lleugera i estilitzada de la ballarina durant la representació, que sembli levitar sobre el sòl o que no faci soroll al caure després d'un salt. El seu origen es remunta al naixement dels ballets romàntics al segle XIX. Al principi, les ballarines introduïen cotó per reforçar la punta mentre que en l'actualitat la sabatilla compta amb una estructura rígida en la qual es recolzen els dits.