LLIURAMENT 3: Lesions pròpies de la dansa
| lloc: | Cursos IOC - Batxillerat |
| Curs: | Anatomia aplicada (Bloc 1) ~ gener 2020 |
| Llibre: | LLIURAMENT 3: Lesions pròpies de la dansa |
| Imprès per: | Usuari convidat |
| Data: | dijous, 9 de maig 2024, 03:43 |
1. LA MEDICINA DE LA DANSA
- L'any 1979 es va celebrar a Los Ángeles i Nova York el Simpòsium Internacional sobre aspectes mèdics i traumatològics de la dansa i aquí es va començar parlar de la "medicina de la dansa"
- A partir d'aquí, l'interès per aquesta especialitat va anar augmentant ja que l'exigència física de la dansa és comparable a la d'un esport d'alta competició.
- Aquesta especialitat tracta totes les patologies derivades de la pràctica de la dansa:
- per la força muscular que requereix, la velocitat i amplitud de moviments articulars
- l'equilibri, la coordinació motora i la resistència
- té en compte tant la prevenció, com la cura i la rehabilitació de les lesions
[Font: Yogendra Singh a Pexels]
2. LES LESIONS
Per tal d'estudiar-les, les classificarem:
- segons la gravetat
- segons el tipus de dany
- un 75% de les lesions es produeixen a les extremitats inferiors, ordenades segons freqüència: peu, turmell i genoll
- un 21% afecten la columna, coll i tronc
- un 4% afecten les extremitats superiors
2.1. Segons la gravetat
Per definir la gravetat de les lesions hi ha diferents paràmetres i al llarg del temps s’ha donat més importància a uns o a d'altres:
- Necessitat de modificar el moviment a les classes, assajos i actuacions
- Dies d'assaig perduts per la lesió
- Conveniència de consultar un metge
- Despesa econòmica
- La gravetat de la lesió
- La freqüència dels símptomes
Lesions agudes
- Són aquelles provocades per un fet traumàtic i puntual, és a dir, que es produeixen en un únic episodi.
- Aquests fets solen anar seguits d'un conjunt de signes i símptomes que les fan evidents.
- Alguns exemples són:
- un trencament de fibres musculars
- un esquinçament de lligaments
- una fractura òssia
- ...
Lesions de sobrecàrrega
- Són lesions provocades per un microtrauma repetitiu.
- Tenen doncs, un inici lent i gradualment augmenta el mal provocat a l'estructura afectada.
- Exemple:
- tendinitis
- ...
Lesions catastròfiques
-
Són les que produeixen danys en el cervell o la medul·la espinal, fins al punt de perdre la mobilitat de certes zones, i fins i tot poden posar en perill la vida de l'afectat.
-
Evidentment són permanents.
2.2. Segons el tipus de dany
- Consisteixen en una pèrdua de la continuïtat del teixit, i la seva gravetat dependrà de la zona afectada, per tant, la cura també variarà.
- Poden ser:
- Abrasions:
- són causades per la fricció o el fregament a les capes externes dels teixits.
- Es produeixen sovint a la pell per la fricció amb la superfície on es practica l’activitat física
- Talls: els teixits tous (nervis, músculs, vasos sanguinis, etc.) s’esgarren o tallen, i ho poden fer de tres maneres diferents:
- talls desiguals i més profunds que les abrasions i que produeixen hemorràgies (laceracions)
- talls regulars provocats per objectes afilats que solen sagnar amb abundància (incisions)
- esgarriaments totals dels teixits (avulsions)
- Són ferides de petit diàmetre provocades per objectes afilats.
- Són inflamacions com a resultat d'un cop directe, que fa que els teixits i capil·lars afectats perdin la sang i altres líquids.
- Provoquen dolor, decoloració i tumor (entès com a qualsevol alteració dels teixits que produeix un augment de volum).
- El seu tractament està dirigit a evitar l'hemorràgia i disminuir el dolor mitjançant l'aplicació de fred.
- Si la contusió es produeix en els músculs i ossos pot provocar la pèrdua de la funció d'aquests.
- Es tracta de lesions normalment musculars, encara que també són possibles en els tendons, que són microscòpiques, causades per excedir els límits d'elasticitat, i que tan sols són diagnosticades per un dolor sobtat i intens.
- Si no és gaire greu, la seva millora i cura és molt ràpida.
- En el cas contrari, estem parlant d'esgarriaments que consisteixen en una distensió molt més brusca on les fibres musculars pateixen una ruptura o trencament fibril·lar de diferent dimensió. També provoquen dolor, però en aquest cas es pot diagnosticar gràcies a un hematoma posttraumàtic caracteritzat per la inflor
- Són esgarriaments o ruptures dels lligaments, per un gir, torsió o moviment forçat d'una articulació.
- L'esquinç d'un lligament pot fer perdre l'estabilitat de l'articulació.
- Segons la intensitat es diferencien:
- Esquinços de grau 1: on les fibres només s'estiren.
- Esquinços de grau 2: tan sols algunes fibres del lligament s'arriben a trencar.
- Esquinços de grau 3: totes les fibres del lligament es veuen afectades.
- Són contraccions musculars que poden arribar a ser força doloroses, de curta durada i involuntàries.
- També es pot definir com l'increment de tensió en el múscul en estat de relaxació, després d'un esforç prolongat.
- Són causades per isquèmia (falta d'oxigen i nutrients que aporta la sang) sobrecàrrega de treball muscular, contusions, etc.
- El seu tractament consisteix simplement en estirar el múscul i fer un massatge a la part afectada per afluixar el dolor i incrementar la irrigació.
- És la pèrdua del contacte comú entre les cares articulars, és a dir, la pèrdua de relació normal entre aquestes. (L'os surt del lloc")
- Els símptomes són dolor, deformació i incapacitat funcional.
- És conseqüència de lesions importants de les zones periarticulars que es comprimeixen, pessiguen, etc.
- És la ruptura d'un os a causa d'una pressió excessiva sobre aquest.
- Segons l'estat de la pell després de la fractura es pot diferenciar:
- Fractura tancada: la pell no ha estat danyada, per tant, no comunica amb l'exterior. Si no es tracta correctament, pot empitjorar fins a transformar-se en una fractura oberta.
- Fractura oberta: els ossos fracturats poden ser observats des de l'exterior, ja que han ferit la pell fins a arribar a quedar al descobert. Aquest tipus de fractura té el risc de patir infecció.
- Fractura complicada: els ossos fracturats no han ferit la pell, sinó un òrgan. Es poden donar juntament amb els casos anteriors.
- Fractura comminuta: on l'os queda bastant fragmentat.
- Les fractures provoquen dolor intens i localitzat, i incapacitat funcional.
- Si la fractura es troba en una articulació, se li pot sumar una luxació, explicada anteriorment.
- El tractament més usat és la immobilització de la part afectada.
- A la dansa, en les persones amb molta càrrega d'entrenament, es poden produir les lesions òssies de sobrecàrrega, especialment; periostitis, inflamació del;periosti, el teixit conjuntiu que recobreix els ossos i les fissures òssies, que sense arribar a ser fractures costen de diagnosticar.
- Són més freqüents als ossos dels peus o als de la cama (peroné).
- Provoquen molèsties que poden ser molt doloroses i limitants i sovint costen de diagnosticar.
3. MÈTODES DE DIAGNOSI
Per tal d'arribar a fer el diagnòstic del pacient, és a dir, determinar si hi ha una fractura, una luxació, una contusió... es segueix la següent pauta:
No s'ha de confondre diagnòstic amb pronòstic. El pronòstic indica la predicció de com progressarà un pacient, i si aquest té oportunitat de recuperar-se.
1. ANAMNESI
- És la informació subjectiva que explica el mateix pacient:
- antecedents familiars i personals
- signes i símptomes que experimenta
2. HISTÒRIA CLÍNICA
- És el document que recull la informació mèdica: assistencial, preventiva i social, del pacient
3. EXPLORACIÓ FÍSICA
- És l'exploració directa visual, palpació, maniobres de mobilitat...
- Es registren dades com: el pes, la talla, l'índex de massa corporal i els signes vitals (temperatura, pols, pressió arterial)
4. EXÀMENS COMPLEMENTARIS
- Les anàlisis de laboratori: sang, orina, femta...
- Les endoscòpies amb les que s'explora -amb un endoscopi- la superfície interna de cavitats i conductes de l'organisme. Per exemple:
- L'artroscòpia de genoll permet visualitzar la part interior de l'articulació, fent unes petites incisions i introduint una càmera de la mida d'un llapis.
- El diagnòstic per la imatge engloba totes les tècniques que es fan servir per observar l'interior del cos i donen pistes sobre on es troba el problema o poden confirmar una sospita. Aquestes són les més importants:
- Els raigs X impressionen una placa fotogràfica i així s'obté una radiografia.
- La radiació és interrompuda pels ossos i els materials sòlids, en canvi travessa altres òrgans i impressiona la pel·lícula fotogràfica. Així doncs:
- parts negres: teixits tous que són travessats pels raigs X
- parts més o menys blanquinoses de la imatge són els ossos o els teixits més compactes que han impedit el pas dels raigs X
Les radiografies s'usen en traumatologia, per observar els ossos, però també poden identificar determinats tumors, com ara el càncer de pulmó, o diagnosticar infeccions com la tuberculosi o la pneumònia.
- Aquesta tècnica radiològica consisteix en obtenir imatges per raigs X en referència a l’eix longitudinal (axial) del cos, però en diferents plans o seccions (tomos en grec vol dir tall, i grafia, representació gràfica), de manera que amb l’ajut d’un ordinador les imatges es “computen”, fet que permet obtenir-les com si fossin llesques d’un determinat òrgan.
Amb el TAC s’obtenen imatges seqüencials que poden proporcionar un diagnòstic fiable, per exemple, de diferents tipus de tumors. Generalment s'injecta un contrast abans de la prova perquè algunes estructures anatòmiques es puguin veure millor.
- És un mètode de diagnòstic que permet obtenir imatges precises de diferents teixits i òrgans. Es fonamenta en canvis sobtats de radiació electromagnètica emesa per un potent imant, de manera que els nuclis d'hidrogen que formen part de les biomolècules n'absorbeixen l'energia; en canviar de sobte el camp magnètic els àtoms retornen a l'estat anterior, fet que és detectat, enregistrat i computat per un ordinador que genera imatges.
Amb la RMN es poden obtenir imatges fins i tot de músculs, lligaments, o d'òrgans del sistema nerviós, per això és un mètode de de diagnòstic molt utilitzat en molts camps de la medicina.
- És fonamenta en un aparell que emet ones d'ultrasons (ones sonores d'alta freqüència que no poden ser percebudes per l'oïda humà), que penetren al cos i es transmeten i es reflecteixen (produeixen “eco”) en diferents òrgans i teixits. Aquest eco és processat per un ordinador que genera imatges.
Els exàmens ecogràfics s'utilitzen, per exemple, per observar el creixement del fetus durant l'embaràs, però també permeten observar lesions musculars i dels tendons.
4. PREVENCIÓ DE LESIONS A LA DANSA
L'acumulació d'assajos, entrenaments i actuacions augmenten el risc de lesions.
La fatiga i la sobrecàrrega dels elements esquelètics, sobretot músculs i tendons poden provocar lesions.
Per això és tan important la prevenció i aquesta es fonamenta en:
- una bona planificació dels períodes d'esforç i descans
- una bona preparació física
- una tècnica adequada
- unes rutines d'estiraments i escalfaments
- una bona alimentació
Mireu el vídeo, dura uns 6 minuts i està en anglès. Fixeu-vos en les imatges!
Cal que es dosifiquin les sessions combinant la intensitat (càrrega d'esforç) i el volum (temps d'execució de l'esforç) i els corresponents períodes de descans.
Així doncs:
- una sessió intensa haurà de tenir poc volum: haurà de ser curta i haurà de tenir un període recuperació adequat a l'esforç realitzat
- una sessió en què el volum de treball sigui gran haurà de ser poc intensa.
Per suposat, entrenaments molt intensos (en volum i intensitat) han d'adequar-se a les edats i preparació física de les persones.
L'entrenament hauria de ser un gaudi, mai un patiment, sobretot en infants.
La dansa és moviment, ritme i expressió. Quan es practica a un alt nivell o una elevada dedicació exigeix unes condicions físiques extraordinàries:
- flexibilitat
- coordinació
- resistència
- força
Cada varietat de dansa té exigències diferents, on predominaran més els salts, el girs o l'amplitud dels moviments, però l'entrenament d'aquestes condicions és sempre necessari.
Com més preparat físicament estigui un ballarí o ballarina menys predisposició a lesionar-se tindrà, però cal tenir en compte que també pot lesionar-se en l'entrenament per adquirir aquesta condició física.
Al vídeo es pot veure un seguit de moviments on es treballen diferents condicions físiques.
La tècnica és l'execució dels gestos, posicions i moviments propis de la dansa i condiciona d'una forma important el risc de lesionar-se.
Una bona tècnica, en general, predisposarà a tenir menys lesions.
Per això és tan important la millora de les condicions tècniques també com a element de prevenció.
És fonamental que el ballarí o ballarina incorpori a la seva pràctica diària rutines d'escalfament i estiramentsabans i després dels assajos perquè són una de les claus per evitar lesions i per aprofitar al màxim l'assaig i l'entrenament.
Són una sèrie d'exercicis que es realitzen abans de començar una activitat en la qual es necessiti un esforç superior al normal. El nostre cos es va adaptant a l'esforç, de manera que podem anar incrementant l'activitat. El múscul, a base d'estiraments, petites curses... s'escalfa i s'eviten les lesions. [adaptat de la ]
A nivell muscular el que succeeix amb l'escalfament és que:
- augmenta el flux de sang que arriba al múscul > tindrà doncs més oxigen i nutrients
- s'eleva la temperatura interna dels músculs > condueix a la major flexibilitat necessària.
Aquí podeu veure alguns estiraments de la ballarina Clàudia Aligué (estudiant de l'IOC):
Podem diferenciar diverses parts dins d'un escalfament.
-
General >>>>> Respiració, mobilitat articular, activació muscular i estiraments*
-
Específic >>>>> Moviments que formen part de l'activitat -en aquest cas els moviments específics de la dansa- en ordre creixent d'intensitat
-
Activació >>>>> Córrer, saltar, caminar
*Els estiraments:
- són exercicis suaus per preparar els músculs abans de fer un esforç: al fer-los els músculs s'allarguen més que en la posició de repòs
- augmenten el moviment de les articulacions
- cal que siguin progressius i sense forçar els músculs i s'ha de mantenir l'estirament uns 15 segons
- Durant les hores d'entrenament es perd molta aigua (encara que no estiguem "mullats" de suor, constantment es perd aigua per transpiració per a refrigerar la calor produïda pel treball muscular).
- Els músculs són 70% d'aigua, quan els músculs estan deshidratats hi ha descompensacions iòniques, poden produir-se rapes i hi ha més risc de lesions.
- Pot ser convenient beure begudes isotòniques per compensar la pèrdua de sals minerals.
- És molt important que hi hagi una ingesta equilibrada dels nutrients (proteïnes, lípids, glícids i sals minerals).
- També haurà d'haver una aportació calòrica que permeti subministrar energia per poder garantir tantes hores d'entrenament i preparació.
- En el cas de les ballarines i ballarins, l'ús d'unes sabatilles adequades als seus peus i a modalitat de ball n'és un.
- Els embenats i tapings en algunes zones articulars (turmells, genolls colzes o canells) amb antigues o recents lesions també poden ser elements preventius.
- Les sabatilles de puntes són un tipus de calçat amb reforç a la part anterior de les mateixes. L'objectiu de les sabatilles de puntes és proporcionar una aparença lleugera i estilitzada de la ballarina durant la representació, que sembli levitar sobre el sòl o que no faci soroll al caure després d'un salt. El seu origen es remunta al naixement dels ballets romàntics al segle XIX. Al principi, les ballarines introduïen cotó per reforçar la punta mentre que en l'actualitat la sabatilla compta amb una estructura rígida en la qual es recolzen els dits.
5. TRACTAMENT BÀSIC DE LES LESIONS
Sempre que es produeix una lesió (sigui aguda o per sobrecàrrega) cal acudir al més aviat possible a l'especialista; si es tracta d'una lesió de l'aparell locomotor, del sistema musculars o esquelètic, al traumatòleg, que en primer lloc realitzarà l' exploració física de la lesió i prescriurà altres proves diagnòstiques que trobi necessàries.
El mètode RICE
- És un tractament de primers auxilis que es pot utilitzar en cas de patir una lesió, un esquinç...
- De tota manera sempre cal que un metge examini la lesió.
- És fàcil de recordar en què consisteix, per les seves sigles en anglès:
- R = Repòs = és la part més important ja que en patir una lesió cal aturar l'activitat física per tal que la part del cos lesionada es pugui recuperar.
- I = Ice (gel en anglès) = cal aplicar gel a la zona lesionada evitant sempre el contacte directe. Com que es produeix vasoconstricció, s'atura l'hemorràgia, si n'hi ha, i i disminueix la infamació. També redueix el dolor.
- C = Compressió = amb un embenat no massa fort, s'aconsegueix reduir la irrigació sanguínia i la inflamació.
- E = Elevació = posant la part lesionada en alt, es redueix la pressió arterial i disminueix el sagnat i la inflamació.
Tractament de fractures
- Primer cal reduir la fractura manual o quirúrgicament per resituar els ossos, recompondre l'alineació anatòmica que correspongui
- De vegades fan falta claus o elements protèsics que fixin els ossos i assegurin la reconstrucció i alineació correcta de tots els element esquelètics (claus que després es poden extraure quirúrgicament).
- La immobilització d'una lesió òssia es pot realitzar amb enguixat o bé amb fèrules.
- Actualment es disposa de tecnologia per fer fèrules en molts casos individualitzades, que limiten menys la mobilitat d'altres estructures anatòmiques, la qual cosa en esportistes o practicants de dansa pot facilitar i accelerar la recuperació i fins i tot disminuir considerablement el període d'inactivitat.
Tractament d'altres lesions
- En altres lesions, per comprimir, immobilitzar parcialment (bloquejar el moviment de l'articulació, per exemple, després d'un esquinç) o protegir la zona lesionada, també s'hi fan embenats, que el metge o el fisioterapeuta realitzarà.
- Des de fa un anys el embenats tape, donen bons resultats en esportistes i també s'apliquen en el món de la dansa.
Altres tractaments
- El massatge, l'aplicació d'ultrasons, la estimulació elèctrica i la magnetoteràpia són altres tractaments de recuperació de les lesions, però han de ser realitzats per fisioterapeutes
- Els tractaments farmacològics: relaxants musculars, antiinflamatoris i analgèsics, si s'utilitzen seran prescrits sempre pels metges.
6. Així doncs, què cal saber?
Al final del lliurament hauríeu de ser capaços de:
- Prendre consciència de la importància de l'entrenament físic per a la millora de la qualitat del moviment i el manteniment de la salut I la prevenció de lesions
- Reconèixer els diferents tipus de lesions: segons la gravetat i segons el tipus de dany
- Identificar les imatges de les proves diagnòstiques més freqüents:
- de cada mètode, saber en què es basa i per a quines ocasions s'utilitza
- Justificar la importància de l'escalfament i els estiraments, abans i després, per tal de millorar el rendiment i prevenir de lesions
- Conèixer els tractaments bàsics de les principals lesions