LLIURAMENT 3: Lesions pròpies de la dansa: Segons el tipus de dany

Ferides

Consisteixen en una pèrdua de la continuïtat del teixit, i la seva gravetat dependrà de la zona afectada, per tant, la cura també variarà.
Poden ser:

són causades per la fricció o el fregament a les capes externes dels teixits.
Es produeixen sovint a la pell per la fricció amb la superfície on es practica l’activitat física

Talls: els teixits tous (nervis, músculs, vasos sanguinis, etc.) s’esgarren o tallen, i ho poden fer de tres maneres diferents:

talls desiguals i més profunds que les abrasions i que produeixen hemorràgies (laceracions)
talls regulars provocats per objectes afilats que solen sagnar amb abundància (incisions)
esgarriaments totals dels teixits (avulsions)

Puncions

Contusions

Són inflamacions com a resultat d'un cop directe, que fa que els teixits i capil·lars afectats perdin la sang i altres líquids.
Provoquen dolor, decoloració i tumor (entès com a qualsevol alteració dels teixits que produeix un augment de volum).
El seu tractament està dirigit a evitar l'hemorràgia i disminuir el dolor mitjançant l'aplicació de fred.
Si la contusió es produeix en els músculs i ossos pot provocar la pèrdua de la funció d'aquests.

Es tracta de lesions normalment musculars, encara que també són possibles en els tendons, que són microscòpiques, causades per excedir els límits d'elasticitat, i que tan sols són diagnosticades per un dolor sobtat i intens.
Si no és gaire greu, la seva millora i cura és molt ràpida.
En el cas contrari, estem parlant d'esgarriaments que consisteixen en una distensió molt més brusca on les fibres musculars pateixen una ruptura o trencament fibril·lar de diferent dimensió. També provoquen dolor, però en aquest cas es pot diagnosticar gràcies a un hematoma posttraumàtic caracteritzat per la inflor

Esquinços

Són esgarriaments o ruptures dels lligaments, per un gir, torsió o moviment forçat d'una articulació.
L'esquinç d'un lligament pot fer perdre l'estabilitat de l'articulació.
Segons la intensitat es diferencien:

Esquinços de grau 1: on les fibres només s'estiren.
Esquinços de grau 2: tan sols algunes fibres del lligament s'arriben a trencar.
Esquinços de grau 3: totes les fibres del lligament es veuen afectades.

Són contraccions musculars que poden arribar a ser força doloroses, de curta durada i involuntàries.
També es pot definir com l'increment de tensió en el múscul en estat de relaxació, després d'un esforç prolongat.
Són causades per isquèmia (falta d'oxigen i nutrients que aporta la sang) sobrecàrrega de treball muscular, contusions, etc.
El seu tractament consisteix simplement en estirar el múscul i fer un massatge a la part afectada per afluixar el dolor i incrementar la irrigació.

Luxacions

És la pèrdua del contacte comú entre les cares articulars, és a dir, la pèrdua de relació normal entre aquestes. (L'os surt del lloc")
Els símptomes són dolor, deformació i incapacitat funcional.
És conseqüència de lesions importants de les zones periarticulars que es comprimeixen, pessiguen, etc.

Fractures

Fractura tancada: la pell no ha estat danyada, per tant, no comunica amb l'exterior. Si no es tracta correctament, pot empitjorar fins a transformar-se en una fractura oberta.
Fractura oberta: els ossos fracturats poden ser observats des de l'exterior, ja que han ferit la pell fins a arribar a quedar al descobert. Aquest tipus de fractura té el risc de patir infecció.
Fractura complicada: els ossos fracturats no han ferit la pell, sinó un òrgan. Es poden donar juntament amb els casos anteriors.
Fractura comminuta: on l'os queda bastant fragmentat.

Les fractures provoquen dolor intens i localitzat, i incapacitat funcional.
Si la fractura es troba en una articulació, se li pot sumar una luxació, explicada anteriorment.
El tractament més usat és la immobilització de la part afectada.

Altres

A la dansa, en les persones amb molta càrrega d'entrenament, es poden produir les lesions òssies de sobrecàrrega, especialment; periostitis, inflamació del;periosti, el teixit conjuntiu que recobreix els ossos i les fissures òssies, que sense arribar a ser fractures costen de diagnosticar.
Són més freqüents als ossos dels peus o als de la cama (peroné).
Provoquen molèsties que poden ser molt doloroses i limitants i sovint costen de diagnosticar.

LLIURAMENT 3: Lesions pròpies de la dansa