LLIURAMENT 3: Lesions pròpies de la dansa
3. MÈTODES DE DIAGNOSI
Per tal d'arribar a fer el diagnòstic del pacient, és a dir, determinar si hi ha una fractura, una luxació, una contusió... es segueix la següent pauta:
No s'ha de confondre diagnòstic amb pronòstic. El pronòstic indica la predicció de com progressarà un pacient, i si aquest té oportunitat de recuperar-se.
1. ANAMNESI
- És la informació subjectiva que explica el mateix pacient:
- antecedents familiars i personals
- signes i símptomes que experimenta
2. HISTÒRIA CLÍNICA
- És el document que recull la informació mèdica: assistencial, preventiva i social, del pacient
3. EXPLORACIÓ FÍSICA
- És l'exploració directa visual, palpació, maniobres de mobilitat...
- Es registren dades com: el pes, la talla, l'índex de massa corporal i els signes vitals (temperatura, pols, pressió arterial)
4. EXÀMENS COMPLEMENTARIS
- Les anàlisis de laboratori: sang, orina, femta...
- Les endoscòpies amb les que s'explora -amb un endoscopi- la superfície interna de cavitats i conductes de l'organisme. Per exemple:
- L'artroscòpia de genoll permet visualitzar la part interior de l'articulació, fent unes petites incisions i introduint una càmera de la mida d'un llapis.
- El diagnòstic per la imatge engloba totes les tècniques que es fan servir per observar l'interior del cos i donen pistes sobre on es troba el problema o poden confirmar una sospita. Aquestes són les més importants:
- Els raigs X impressionen una placa fotogràfica i així s'obté una radiografia.
- La radiació és interrompuda pels ossos i els materials sòlids, en canvi travessa altres òrgans i impressiona la pel·lícula fotogràfica. Així doncs:
- parts negres: teixits tous que són travessats pels raigs X
- parts més o menys blanquinoses de la imatge són els ossos o els teixits més compactes que han impedit el pas dels raigs X
Les radiografies s'usen en traumatologia, per observar els ossos, però també poden identificar determinats tumors, com ara el càncer de pulmó, o diagnosticar infeccions com la tuberculosi o la pneumònia.
- Aquesta tècnica radiològica consisteix en obtenir imatges per raigs X en referència a l’eix longitudinal (axial) del cos, però en diferents plans o seccions (tomos en grec vol dir tall, i grafia, representació gràfica), de manera que amb l’ajut d’un ordinador les imatges es “computen”, fet que permet obtenir-les com si fossin llesques d’un determinat òrgan.
Amb el TAC s’obtenen imatges seqüencials que poden proporcionar un diagnòstic fiable, per exemple, de diferents tipus de tumors. Generalment s'injecta un contrast abans de la prova perquè algunes estructures anatòmiques es puguin veure millor.
- És un mètode de diagnòstic que permet obtenir imatges precises de diferents teixits i òrgans. Es fonamenta en canvis sobtats de radiació electromagnètica emesa per un potent imant, de manera que els nuclis d'hidrogen que formen part de les biomolècules n'absorbeixen l'energia; en canviar de sobte el camp magnètic els àtoms retornen a l'estat anterior, fet que és detectat, enregistrat i computat per un ordinador que genera imatges.
Amb la RMN es poden obtenir imatges fins i tot de músculs, lligaments, o d'òrgans del sistema nerviós, per això és un mètode de de diagnòstic molt utilitzat en molts camps de la medicina.
- És fonamenta en un aparell que emet ones d'ultrasons (ones sonores d'alta freqüència que no poden ser percebudes per l'oïda humà), que penetren al cos i es transmeten i es reflecteixen (produeixen “eco”) en diferents òrgans i teixits. Aquest eco és processat per un ordinador que genera imatges.
Els exàmens ecogràfics s'utilitzen, per exemple, per observar el creixement del fetus durant l'embaràs, però també permeten observar lesions musculars i dels tendons.