LLIURAMENT 2: Cos estàtic, cos en moviment

• és un tipus de múscul de moviment involuntari
• les contraccions són lentes i llargues
  
• que es troba formant part de les parets d'òrgans: esòfag, estómac, intestins,  bronquis, úter, bufeta o vasos sanguinis

• és de moviment involuntari i automàtic
• només es troba en el cor

• també es diu múscul esquelètic i està unit als ossos de l'esquelet per tendons
• s'utilitza per a moure el cos efectuant moviments voluntaris i de contracció ràpida
• aquesta musculatura s'encarrega de  la locomoció i del manteniment de la postura
• Un múscul esquelètic està format per petites fibres musculars (cèl·lules musculars); quan les mirem amb el microscopi, veiem que contenen centenars o milers de fibril·les, anomenades miofibril·les, en què es poden distingir bandes clares i bandes fosques alternades. Per això en diem musculatura "estriada".
• Aquestes bandes estan formades per dues proteïnes, la miosina i l’actina, les quals poden superposar-se i provocar, així, que s’escurci la longitud del múscul (contracció) o que aquest torni a la longitud original (relaxació).
• L’activitat muscular produeix calor. Si el treball muscular és intens i prolongat, la producció de calor pot ser important; llavors es posen en marxa mecanismes per regular la temperatura corporal, que s’ha de mantenir constant. Suar és un dels mecanismes més eficaços per evitar un sobreescalfament del cos.

Els nostres músculs presenten una gran diversitat de formes. Tot i així, d’una manera general, poden classificar-se en llargs, amples i curts.

• Els músculs llargs els trobem especialment en les extremitats i participen en moviments amples i ràpids.
• Els músculs amples són plans i tenen poc gruix. Es troben en les parets abdominal i toràcica, i proporcionen un revestiment a les dues cavitats més grans del cos.
• Els músculs curts són petits i de formes diverses. Abunden al voltant de la columna vertebral. Proporcionen poca amplitud de moviment, però poden fer molta força.

Els músculs sovint treballen en parells, anomenats parells antagonistes: Quan un múscul es contreu, l'altre es relaxa.

Un exemple d'un parell agonista-antagonista és el bíceps i tríceps; per tal de fer la flexió-extensió del colze:

• Al flexionar l’avantbraç: uns músculs es contreuen (bíceps) i esdevenen més curts i gruixuts, alhora que altres músculs han d’estar relaxats (tríceps),
• A l'estirar el braç: es relaxa el bíceps i es contrau el tríceps.

No tots els músculs estan aparellats d'aquesta manera. Un exemple d'excepció és el deltoide. 

Vegeu el recurs:

• VIQUIPÈDIA: Què fa cada múscul?