LLIURAMENT 2: Cos estàtic, cos en moviment
| lloc: | Cursos IOC - Batxillerat |
| Curs: | Anatomia aplicada (Bloc 1) ~ gener 2020 |
| Llibre: | LLIURAMENT 2: Cos estàtic, cos en moviment |
| Imprès per: | Usuari convidat |
| Data: | dijous, 2 de maig 2024, 21:12 |
1. Posició anatòmica
La posició anatòmica estàndard correspon a una situació de partida del cos humà, que s'utilitza universalment per estudiar-lo i per situar qualsevol part d'aquest.
Pel que fa als animals amb simetria bilateral, com els humans, aquesta posició és aquella en què l'animal està parat, dret i mirant endavant.
La teniu representada al dibuix del costat:
- el cos de peu
- amb ell cap i coll també drets i mirant al capdavant
- els braços estesos cap avall, a cada costat del cos
- els palmells de les mans mirant endavant
- les cames esteses i lleugerament separades
- Lateral / Medial
- Cranial-Superior / Caudal-Inferior
- Dret / Esquerre
- Dorsal / Ventral (al tronc)
- Dorsal / Palmar (a les mans)
- Proximal / Distal (a les extremitats)
- Dorsal / Plantar (als peus)
Quina és la part palmar de la teva mà dreta?
Quina és la part dorsal del teu peu esquerre?
I la zona distal del tel braç dret?
I la part proximal de la cama dreta?
1.1. Plans i eixos del cos
Ens serviran per definir qualsevol part del cos humà. Hi trobem:
|
|
|
1.2. Resum de plans i eixos
En aquest dibuix teniu el resum de la nomenclatura que cal saber:
2. Moviments de les extremitats i tronc
Les extremitats es poden moure respecte al tronc de diverses maneres.
Segons com es desplacen hi ha diferents tipus de moviments.
Els veurem de dos en dos, ja que cada moviment té el seu moviment oposat:
- Flexió → disminució de l'angle entre dos ossos o zones.
- Extensió → augment de l'angle entre dos ossos o zones. A vegades, una hiperextensió pot provocar traumatismes.
- Abducció → separació de l'eix del mig del cos: "obrim"
- Adducció → aproximació de l'eix del mig del cos: "tanquem"
Així doncs, hi ha músculs extensors i músculs flexors, així com músculs abductors i adductors.
Observeu aquest vídeo breu (poc més de 2 minuts) dels gestos i moviments propis de la dansa clàssica així, com exercicis per entrenar-los. Identifiqueu on hi ha flexions, extensions, abduccions i adduccions... Veureu que són incomptables!
3. Esquelet
Els ossos de l’esquelet es troben en tres llocs diferents:
- El crani està constituït per vuit ossos fermament units.
- Al cap també hi ha dos maxil·lars amb 32 dents i queixals (en l’etapa adulta).
- La part dura del nas està formada per dos ossos, i el seu interior, les fosses nasals, per uns ossets petits i prims, els cornets.
- Sobre les galtes hi ha dos ossos més, els malars, que s’articulen amb el crani.
L’eix del tronc és la columna vertebral, formada per 33 vèrtebres.
- Pel seu interior passa la medul·la espinal.
- La columna vertebral té cinc parts:
- la zona cervical, al coll
- la dorsal, a l’esquena
- la lumbar, a la zona abdominal
- el sacre
- el còccix
- A la part superior del tronc hi ha la caixa toràcica:
- formada per les costelles, l’estèrnum i les vèrtebres dorsals. Les costelles són ossos plans i corbats, units a l’estèrnum per un fragment de cartílag
- aquesta combinació de teixit ossi (dur) i teixit cartilaginós (més tou) facilita l’expansió i la contracció del tòrax.
Les superiors estan formades cadascuna per la mà, l’avantbraç i el braç:
- El braç està format per un sol os, l’húmer
- L’avantbraç té dos ossos llargs, el cúbit, extern, i el radi, intern
- A la mà i també tota una colla d’ossets anomenats metacarpians, i els dits estan constituïts per falanges
- Entre la mà i l'avantbraç hi ha el canell, constituït pels ossos carpians
- La cuixa té un sol os, el fèmur (l’os més llarg del cos), que s’articula amb el coxal
- La cama està formada per la tíbia i el peroné
- Al peu hi ha uns ossets, els metatarsians, i els dits també estan formats per falanges
- Entre la cama i el peu hi ha el turmell, format per sis ossos petits i curts, els tarsians.
4. Ossos
N’hi ha de llargs, de curts i de plans, i cadascun fa una funció determinada. Tots tenen en comú que estan constituïts per teixit ossi i tenen una composició i una estructura molt semblants.
Els ossos deuen la seva consistència al fet que contenen minerals; el principal és el fosfat de calci, que representa aproximadament el 70 % de tot el seu pes i que està compactat per una proteïna anomenada col·lagen.
Els ossos estan formats per cèl·lules, anomenades osteòcits, que constitueixen el teixit ossi. Hi ha dos tipus de teixit ossi:
- esponjós: xarxa de làmines disposades en diferents direccions i amb cavitats petites a l’interior.
- Els ossos plans i les epífisis -extrems- dels ossos llargs contenen teixit ossi esponjós.
- compacte: làmines òssies disposades concèntricament, de manera que formen petits tubs per on passen multitud de vasos sanguinis que reparteixen les substàncies nutritives a tot el teixit ossi
- El teixit compacte es troba a les diàfisis -zona centra- dels ossos llargs.
- l’encèfal pel crani protegeix l'encèfal
- la columna vertebral protegeix la medul·la espinal
5. Músculs
Tots els músculs, independentment de la seva funció, tenen en comú que es poden contreure.
La contracció consisteix en la capacitat que tenen els músculs de disminuir de longitud en una de les dimensions i augmentar-la en l'altre.
Poden ser de diferents tipus:
- és un tipus de múscul de moviment involuntari
- les contraccions són lentes i llargues
- que es troba formant part de les parets d'òrgans: esòfag, estómac, intestins, bronquis, úter, bufeta o vasos sanguinis
- és de moviment involuntari i automàtic
- només es troba en el cor
- també es diu múscul esquelètic i està unit als ossos de l'esquelet per tendons
- s'utilitza per a moure el cos efectuant moviments voluntaris i de contracció ràpida
- aquesta musculatura s'encarrega de la locomoció i del manteniment de la postura
- Un múscul esquelètic està format per petites fibres musculars (cèl·lules musculars); quan les mirem amb el microscopi, veiem que contenen centenars o milers de fibril·les, anomenades miofibril·les, en què es poden distingir bandes clares i bandes fosques alternades. Per això en diem musculatura "estriada".
- Aquestes bandes estan formades per dues proteïnes, la miosina i l’actina, les quals poden superposar-se i provocar, així, que s’escurci la longitud del múscul (contracció) o que aquest torni a la longitud original (relaxació).
- L’activitat muscular produeix calor. Si el treball muscular és intens i prolongat, la producció de calor pot ser important; llavors es posen en marxa mecanismes per regular la temperatura corporal, que s’ha de mantenir constant. Suar és un dels mecanismes més eficaços per evitar un sobreescalfament del cos.
Els nostres músculs presenten una gran diversitat de formes. Tot i així, d’una manera general, poden classificar-se en llargs, amples i curts.
• Els músculs llargs els trobem especialment en les extremitats i participen en moviments amples i ràpids.
• Els músculs amples són plans i tenen poc gruix. Es troben en les parets abdominal i toràcica, i proporcionen un revestiment a les dues cavitats més grans del cos.
• Els músculs curts són petits i de formes diverses. Abunden al voltant de la columna vertebral. Proporcionen poca amplitud de moviment, però poden fer molta força.
Els músculs sovint treballen en parells, anomenats parells antagonistes: Quan un múscul es contreu, l'altre es relaxa.
Un exemple d'un parell agonista-antagonista és el bíceps i tríceps; per tal de fer la flexió-extensió del colze:- Al flexionar l’avantbraç: uns músculs es contreuen (bíceps) i esdevenen més curts i gruixuts, alhora que altres músculs han d’estar relaxats (tríceps),
- A l'estirar el braç: es relaxa el bíceps i es contrau el tríceps.
No tots els músculs estan aparellats d'aquesta manera. Un exemple d'excepció és el deltoide.
6. Articulacions
Si els ossos no estiguessin units entre ells, amb qualsevol petit moviment es desencaixarien i no podrien suportar cap càrrega. Els ossos han d’estar fermament lligats. D’això se n’encarreguen unes estructures resistents, elàstiques i fibroses anomenades lligaments.
Aquests uneixen els ossos per molts llocs, de manera que entre dos ossos pot haver-hi un bon nombre de lligaments.
Els músculs són òrgans molt flexibles i poden variar fàcilment de longitud, com una goma elàstica. Però, per fer possible el moviment, han d’estar fixats als ossos. Els músculs s’uneixen als ossos per mitjà d’un òrgan fibrós molt resistent: el tendó.
Els tendons es troben als extrems dels músculs i són d’un color blanquinós i brillant. Són molt forts i poden suportar grans tensions, però no són tan elàstics com els músculs.
En les articulacions hi ha doncs:
- els lligaments: uneixen diferents ossos
- els tendons: uneixen els músculs amb els ossos
Hi ha diferents models d’articulacions:
- Tipus pivot. Pot fer girar diferents parts del cos i també és força mòbil. És el cas del colze o de les articulacions de les vèrtebres cervicals.
- Tipus bola-cavitat. Permet gran amplitud de moviments. És el cas de l’espatlla (podem fer girar els braços en diversos angles) o del maluc, on els caps dels ossos de les extremitats (húmer i fèmur) són arrodonits i encaixen en un forat.
- Tipus frontissa. És el cas, per exemple, del genoll o les falanges dels dits. Només permeten el moviment en un sol pla, com quan flexionem i estenem un dit o la cama.
- Els ossos del crani també estan articulats, però les superfícies de contacte resten unides molt fermament. Els cantells dels ossos són dentats, i l’articulació rep el nom de sutura, ja que sembla que estiguin cosits.
Les principals articulacions del cos humà són:
- coll: articulació entre el crani i les dues primeres vèrtebres cervicals
- espatlla o muscle
- colze
- articulacions entre les vèrtebres de la columna
- maluc
- canell
- genoll
- turmell
- les articulacions entre les falanges dels dits, entre els dits i la mà, la temporomandibular que permet obrir i tancar la boca...
7. Així doncs, què cal saber?
Al final del lliurament hauríeu de ser capaços de:
- Saber localitzar anatòmicament una estructura amb la terminologia adequada: Lateral-Medial, Cranial o Superior-Caudal o Inferior, Dret-Esquerre, Dorsal-Ventral (al tronc), Dorsal-Palmar (a les mans), Proximal-Distal (a les extremitats), Dorsal-Plantar (als peus)
- Conèixer i utilitzar amb propietat la terminologia bàsica d'anatomia per descriure els plans i eixos del cos
- Saber identificar els moviments habituals i les principals postures dels diferents tipus d'arts escèniques utilitzant els noms adequats: flexió, extensió, abducció, adducció, rotació
- Diferenciar la funció de l'os, l'articulació, el múscul, els lligaments i els tendons en la producció del moviment
- Conèixer la constitució dels ossos, els tipus i la localització dels més importants
- Conèixer la constitució dels músculs, els tipus i la localització dels més importants
- Conèixer les principals articulacions i classificació