4. Especialitats mèdiques

Els metges s'especialitzen en àrees específiques del cos humà. Per exemple:

  • al·lergologia: tracta la prevenció, diagnòstic i tractament de les al·lèrgies (respiratòries, a medicaments, alimentàries, de contacte...)
  • anàlisis clíniques: especialitat multidisciplinària que estudia al laboratori les propietats de materials biològics procedents del cos humà -orina, sang, femta...- per subministrar informació útil per a la prevenció, el diagnòstic, el pronòstic, el control del tractament i el coneixement de les malalties.
  • anatomia patològica: la seva missió és el diagnòstic correcte de biòpsies, peces quirúrgiques, citologies i autòpsies.
  • aparell digestiu: tracta els trastorns i les malalties dels òrgans que intervenen en el procés digestiu, és a dir, el canal digestiu (boca, esòfag, estómac, intestins), el pàncrees i el fetge.
  • cardiologia: afeccions de cor i de l'aparell circulatori. La seva finalitat és l'estudi, tractament i diagnòstic de les malalties cardiovasculars.
  • cirurgia: és l'especialitat que tracta les malalties amb operacions que impliquen accedir a l'interior del cos humà.
  • dermatologia: especialitat que tracta les patologies i tractament de la pell.
  • dietètica i nutrició: s'encarrega de regular l'alimentació i la repercussió que aquesta té en les persones, ja sigui de forma preventiva o com a mesura curativa.
  • endocrinologia: estudi de la funció normal, l'anatomia i els desordres produïts per alteracions de les glàndules endocrines, que són les que aboquen el seu producte -les hormones- a la circulació sanguínia. Exemples: diabetis, osteoporosi, goll, hipotiroïdisme...
  • fisioteràpia: prevenció, curació o pal·liació de diverses patologies mitjançant l'aplicació d'agents físics, com són: massatges, calor, fred, corrents elèctrics i derivats, banys, exercicis i estiraments, entre d'altres.
  • ginecologia i obstetrícia: malalties del sistema reproductor femení (úter, vagina i ovaris). L'obstetrícia és l'encarregada de tenir cura de la gestació.
  • hematologia: branca que estudia les malalties de la sang.
  • nefrologia: s'encarrega de l'estudi de la funció i de les malalties del ronyó (diàlisi i trasplantament de ronyó). Es complementa amb l'especialitat d'urologia.
  • neurologia: s'ocupa de les malalties del sistema nerviós, com l'epilèpsia, trastorns de la son, malalties de la medul·la espinal...
  • oftalmologia: malalties de l'ull i els seus tractaments.
  • oncologia: es centra en l'atenció al malalt amb càncer: des del diagnòstic, inclòs el tractament i el seguiment, fins a la curació o durant el període terminal del malalt.
  • otorinolaringologia: diagnòstic i tractament dels problemes relacionats amb oïda -inclou també audició i equilibri-, nas i gola.
  • pneumologia: s'encarrega de les malalties dels pulmons i del tracte respiratori.
  • radiologia: és una especialitat que fa el diagnòstic i pronòstic dels estats de la salut i la malaltia a través de l'ús de tecnologies de producció i anàlisi de la imatge: radiografiamamografia, tomografia computada (TC), densitometria, ressonància magnètica i ecografia.
  • reumatologia: malalties mèdiques que afecten les articulacions o els teixits que les envolten i que ocasionen dolor, rigidesa i limitació de moviments.
  • traumatologia: branca de la medicina que tracta els traumatismes (lesions) així com tot el que incideixi en el normal funcionament de l'aparell locomotor.
  • urologia: s'encarrega de les malalties de les vies urinàries a partir del ronyó: urèters, bufeta i uretra -com les "pedres" o les infeccions urinàries-. I també de les disfuncions de l'aparell genital masculí -com ara la pròstata-. Es complementa amb l'especialitat de nefrologia.

Més informació a la Viquipèdia.