Imprimeix el llibre sencerImprimeix el llibre sencer

LLIURAMENT 1: Elements del cos humà

lloc: Cursos IOC - Batxillerat
Curs: Anatomia aplicada (Bloc 1) ~ gener 2020
Llibre: LLIURAMENT 1: Elements del cos humà
Imprès per: Usuari convidat
Data: dimarts, 7 de maig 2024, 01:39

Taula de continguts

1. Parts del cos humà

L'estudi del cos humà es divideix en dos camps principals:

  • L'anatomia, que estudia l'estructura del cos (els òrgans que formen el cos)
  • La fisiologia, que estudia el funcionament del cos (què passa i com passa).
Per a fer aquest estudi distingim, al cos humà, aquestes parts:
  • El cap conté:
    • l'encèfal -ocupa més de la meitat del seu volum-
    • alguns dels òrgans dels sentits –els ulls, l'oïda, les papil·les gustatives de la llengua o les cèl·lules olfactives–
    • uns i altres estan total o parcialment protegits pels ossos del crani.
  • El tronc és una cavitat dividida en dues meitats per un múscul prim que rep el nom de diafragma:
    • La part superior és la cavitat toràcica o tòrax, que conté el cor i els pulmons.
    • La regió inferior és la cavitat abdominal o abdomen, que conté els principals òrgans relacionats amb la digestió, l'excreció i la reproducció.
  • Les extremitats, braços i cames, estan relacionades amb el moviment i la manipulació d'objectes.

2. Nivells d'organització

El cos humà s'organitza en aparells i sistemes, aquests estan formats per òrgans, que estan formats per teixits, que estan formats per cèl·lules.


Abans de continuar, reviseu aquests vídeos breus:

2.1. Cèl·lules

El cos humà, com els de tots els altres éssers vius, està format per cèl·lules. En tenim més de 30 bilions. És un nombre massa gran per poder imaginar-lo!

Les cèl·lules del cos humà són eucariotes, és a dir, tenen nucli i el material genètic està protegit per una membrana. Els bacteris, per exemple, són procariotes: no tenen nucli i el material genètic no està separat de la resta de contingut per una membrana.

Hi ha molts tipus de cèl·lules, al cos humà més de dos-cents tipus diferents. Però en totes es poden distingir tres parts: membrana, citoplasma i nucli.
  1. Nuclèol
  2. Nucli
  3. Ribosoma
  4. Vesícules de secreció
  5. Reticle endoplasmàtic rugós
  6. Aparell de Golgi
  7. Citoesquelet
  8. Reticle endoplasmàtic llis
  9. Mitocondri
  10. Vacúol
  11. Citosol
  12. Lisosoma
  13. Centríol

  • Membrana
    • La coberta externa
    • Permet els intercanvis amb l’exterior
  • Citoplasma
    • El contingut intern de la cèl·lula
    • Hi podem trobar els orgànuls de la cèl·lula, com per exemple:
      • Mitocondris: Obtenen energia dels nutrients per poder dur a terme les activitats
      • Lisosomes: Digereixen partícules nutritives provinents de fora de la cèl·lula
      • Aparell de Golgi: Sintetitzen substàncies que seran expulsades al medi
      • Reticle endoplasmàtic: Distribueix internament algunes substàncies
      • Centríol: Fabrica els microtúbuls que fan "d'esquelet intern" i intervenen en la divisió cel·lular
  • Nucli
    • Estructura gran més o menys esfèrica que acostuma a trobar-se a la zona central del citoplasma, i que conté els cromosomes
    • Conté la informació per a la vida cel·lular i dóna ordres per fer les activitats
Al cos humà hi ha una gran diversitat de cèl·lules, en tenim més de 200 tipus diferents.
Vegem alguns exemples de cèl·lules humanes i la funció que realitzen:
  • Glòbuls blancs de la sang o leucòcits: Ens defensen de les infeccions
  • Glòbuls vermells de la sang o eritròcits: Transporten oxigen a través de la sang perquè arribi a tots els òrgans
  • Òvuls i espermatozoides: Es fusionen per a la reproducció
  • Cèl·lules nervioses o neurones: Transmeten informacions per tot el cos
  • Adipòcits: Emmagatzemem greix
Font: Wikimedia Commons
File:Blausen 0909 WhiteBloodCells.png - Wikimedia Commons
File:Erythrocyte.svg - Wikimedia Commons 
File:Neuron.svg - Wikimedia Commons

2.2. Teixits

El concepte de teixit s’utilitza per referir-se a un conjunt organitzat de cèl·lules amb una estructura molt semblant i que fan una mateixa funció.
Veiem alguns exemples de teixits:
  • Teixits epitelials: segons la funció que fan n’hi ha de dos tipus.
    • Els epitelis de revestiment, que fan de protecció i recobreixen la superfície corporal i els òrgans interns
    • Els epitelis glandulars, que fabriquen diferents tipus de productes que vessen:
      • a la sang, com en el cas de les hormones
      • a l’exterior, com la suor o la saliva
  • Teixit muscular: és el responsable dels moviments gràcies a la capacitat de contracció de les seves cèl·lules allargades. Distingim tres tipus:
    • muscular estriat o esquelètic: forma els músculs que estan units als ossos. Fa una contracció ràpida i voluntària.
    • muscular llis: que recobreix internament vasos sanguinis i envolta alguns òrgans interns com l’intestí. Fa una contracció lenta i involuntària.
    • muscular cardíac: s'encarrega de la contracció del cor. Fa una contracció ràpida i involuntària.
  • Teixit nerviós: rep estímuls i els condueix per la resta del cos. Les seves cèl·lules fonamentals són les neurones, que transmeten i reben els estímuls que provenen dels òrgans sensorials, i són capaces de processar-los
Els teixits es combinen per formar òrgans.

2.3. Òrgans

Un òrgan és un conjunt de diversos teixits que duen a terme una funció específica.

Als òrgans acostuma a predominar un tipus de teixit que s’encarrega de dur a terme el pes de la funció:

  • al cor hi domina el teixit muscular
  • a l’encèfal hi domina el teixit nerviós

Alguns exemples d'òrgans del cos humà són: el fetge, els ulls, el cor, els budells, la pell...
En veiem quatre:
  • s'encarrega de bombejar la sang
  • està format pels següents teixits:
    • teixit muscular cardíac: amb la contracció bombeja la sang cap a tot el cos
    • teixit epitelial:
      • a la part exterior el protegeix
      • a la part interior facilita que la sang flueixi bé
    • teixit conjuntiu: dóna fortalesa i elasticitat a les parets
    • teixit nerviós: és el responsable de la contracció
File:Humhrt2.jpg
Estómac

  • s'encarrega de la digestió de les molècules ingerides (és a dir, la transformació en molècules més senzilles per a que puguin ser absorbides i passar a la sang)
  • està format pels següents teixits:
    • teixit epitelial: recobreix la part interna i segrega mucus i enzims digestius
    • teixit connectiu amb nervis i vasos sanguinis
    • teixit muscular que fa els moviments per afavorir la digestió
À l'intérieur de l'estomacFont

  • és un òrgan que pertany:
    • a l’aparell digestiu > fabrica substàncies que faciliten la digestió
    • al sistema hormonal > ja que produeix hormones que regulen el funcionament del cos. Concretament s'encarrega de mantenir els nivells de glucosa en sang constants:
      • L’homeòstasi és el manteniment de l'ambient intern relativament constant: les cèl·lules necessiten un ambient molt controlat, una temperatura molt poc oscil·lant, una presència continuada d’oxigen i nutrients i protecció contra invasors externs.
      • El pàncrees col·labora en aquesta homeòstasi:
        • La glucosa és necessària per a les cèl·lules, però nivells molt alts d’aquest nutrient podrien alterar el funcionament d’algun òrgan.
        • Quan després d’un àpat els nivells de glucosa a la sang s’eleven:
          • el pàncrees allibera la hormona insulina que força a les cèl·lules del cos a absorbir glucosa de la sang
        • Contràriament, en situacions de dejú, els nivells de glucosa a la sang baixen:
          • llavors el pàncrees allibera la hormona glucagó que força al fetge a alliberar glucosa a la sang
Resultat d'imatges de pancrees
  • També són òrgans
  • Hi predomina el teixit muscular, però també hi troben teixit conjuntiu, teixit adipós, teixit nerviós o teixit sanguini.

Archivo:Illu muscle structure - es.jpg - Wikipedia, la ...Font

2.4. Sistemes i aparells

Els sistemes i aparells consten de dos o més òrgans, de vegades situats en diferents parts del cos, que col·laboren per exercir una mateixa funció.

Relació dels principals sistemes i aparells al cos humà amb la funció biològica que realitzen:

Sistema o aparell

Funció biològica

Constituït per...

Aparell digestiu

Digerir i absorbir l'aliment, eliminar residus sòlids.

Boca - Laringe - Esòfag - Estómac - Intestí prim - Intestí gruixut

Aparell respiratori

Captar oxigen i expulsar diòxid de carboni.

Fosses nasals - Tràquea - Bronquis - Pulmons

Aparell circulatori

Distribuir l’oxigen i els nutrients i recollir substàncies residuals

Cor - Artèries - Venes - Capil·lars

Aparell excretor

Expulsar del cos substàncies residuals.

Ronyons - Urèters - Bufeta - Uretra

Aparell genital

Reproduir-se

Ovaris - Trompes - Úter - Vagina

Testicles - Pròstata - Penis

Sistema nerviós

Coordinar les activitats de l'organisme

Cervell - Cerebel - Bulb raquidi - Medul·la espinal

Sistema endocrí

Regular l'equilibri intern del cos

Sistema esquelètic

Sustentar i protegir el cos i permetre el moviment

Óssos

Sistema muscular

Produir moviments

Músculs

Sistema immunitari

Defensar el cos d’infeccions

Més informació: Viquipèdia

3. Com es mesuren les cèl·lules?

Les cèl·lules, amb alguna excepció, són microscòpiques i per tant no són observables a simple vista.

Per mesurar-les utilitzen el micròmetre (µm)

1µm és una mil·lèsima part d'un mil·límetre
o també podem dir que
en 1mm hi caben 1.000µm

Per exemple:

  • una pilota de tennis fa uns 10 cm de diàmetre. També podríem dir que són 100 mm o 1 dm o 100.000 μm o inclús 0,1 m. Però en aquest cas, ja veiem que, per entendre'ns, és més correcte utilitzar el centímetre. Ens queda més clar com és de gran una pilota de tennis
  • la distància entre Barcelona i Granollers és de 30 km. Però també podríem dir que són 30.000 m o inclús 30.000.000 mm (3·107 mm). Les distàncies estarien bé, però no estaríem utilitzant la unitat correcta.
  • amb les cèl·lules passa el mateix i la unitat correcta a utilitzar és el micròmetre (μm).
    • Un glòbul vermell fa 7 μm o també podem dir 0,007 mm (7·10-3 mm) o també podem dir 0,000007 m (7·10-6 mm) o també podem dir 7.000 nm.......... El més correcte és dir que fa 7μm

3.1. Calcular els augments, la mida real i la mida aparent d'un observació amb microscopi

Donada una imatge vista al microscopi, cal saber calcular els augments amb que està feta o la mida aparent o la mida real del que s'està observant.

La relació sempre és:

nombre d'augments = mida aparent / mida real

Feu els següents exercicis i comproveu després les respostes:
  • Exemple 1: Calculeu amb quants augments està feta aquesta fotografia microscòpica:

1. Posem totes les dades:
Augments = ¿?
Mida real = 0,6 μm
Mida aparent = 3,5 cm (mirem amb el regle quant mesura el segment
2. Les dues mides han d'estar en la mateixa unitat:
Mida aparent = 35.000 μm
3. Apliquem la fórmula:
augments =35.000 μm / 0,6 μm = 58.333 augments
  • Exemple 2: Es realitza l'observació d'una cèl·lula amb un microscopi òptic a 100 augments. La seva mida aparent és de 0,45 cm. Quina és la seva mida real en micròmetres?

1. Posem totes les dades:
Augments = 100
Mida real = ¿?
Mida aparent = 0,45 cm
2. Apliquem la fórmula:
mida real = mida aparent / augments

mida real = 0,45 cm / 100 augments =0,0045 cm

3. Passem els centímetres a micròmetres (sabem que 1 cm = 10.000 μm)

0,0045 cm  x 10.000 = 45 μm

  • Exemple 3: A quina mida aparent visualitzarem a 60 augments un espermatozoide humà, que mesura uns 50 micròmetres?

1. Posem totes les dades:

Augments = 60

Mida real = 50 μm

Mida aparent = ¿?

2. Apliquem la fórmula:

mida aparent = augments  x mida real

mida aparent = 60 x 50 μm = 3.000 μm

3. Passem el resultat a mil·límetres:

3.000 μm / 1000 = 3 mm


Teniu més informació als enllaços:

4. Especialitats mèdiques

Els metges s'especialitzen en àrees específiques del cos humà. Per exemple:

  • al·lergologia: tracta la prevenció, diagnòstic i tractament de les al·lèrgies (respiratòries, a medicaments, alimentàries, de contacte...)
  • anàlisis clíniques: especialitat multidisciplinària que estudia al laboratori les propietats de materials biològics procedents del cos humà -orina, sang, femta...- per subministrar informació útil per a la prevenció, el diagnòstic, el pronòstic, el control del tractament i el coneixement de les malalties.
  • anatomia patològica: la seva missió és el diagnòstic correcte de biòpsies, peces quirúrgiques, citologies i autòpsies.
  • aparell digestiu: tracta els trastorns i les malalties dels òrgans que intervenen en el procés digestiu, és a dir, el canal digestiu (boca, esòfag, estómac, intestins), el pàncrees i el fetge.
  • cardiologia: afeccions de cor i de l'aparell circulatori. La seva finalitat és l'estudi, tractament i diagnòstic de les malalties cardiovasculars.
  • cirurgia: és l'especialitat que tracta les malalties amb operacions que impliquen accedir a l'interior del cos humà.
  • dermatologia: especialitat que tracta les patologies i tractament de la pell.
  • dietètica i nutrició: s'encarrega de regular l'alimentació i la repercussió que aquesta té en les persones, ja sigui de forma preventiva o com a mesura curativa.
  • endocrinologia: estudi de la funció normal, l'anatomia i els desordres produïts per alteracions de les glàndules endocrines, que són les que aboquen el seu producte -les hormones- a la circulació sanguínia. Exemples: diabetis, osteoporosi, goll, hipotiroïdisme...
  • fisioteràpia: prevenció, curació o pal·liació de diverses patologies mitjançant l'aplicació d'agents físics, com són: massatges, calor, fred, corrents elèctrics i derivats, banys, exercicis i estiraments, entre d'altres.
  • ginecologia i obstetrícia: malalties del sistema reproductor femení (úter, vagina i ovaris). L'obstetrícia és l'encarregada de tenir cura de la gestació.
  • hematologia: branca que estudia les malalties de la sang.
  • nefrologia: s'encarrega de l'estudi de la funció i de les malalties del ronyó (diàlisi i trasplantament de ronyó). Es complementa amb l'especialitat d'urologia.
  • neurologia: s'ocupa de les malalties del sistema nerviós, com l'epilèpsia, trastorns de la son, malalties de la medul·la espinal...
  • oftalmologia: malalties de l'ull i els seus tractaments.
  • oncologia: es centra en l'atenció al malalt amb càncer: des del diagnòstic, inclòs el tractament i el seguiment, fins a la curació o durant el període terminal del malalt.
  • otorinolaringologia: diagnòstic i tractament dels problemes relacionats amb oïda -inclou també audició i equilibri-, nas i gola.
  • pneumologia: s'encarrega de les malalties dels pulmons i del tracte respiratori.
  • radiologia: és una especialitat que fa el diagnòstic i pronòstic dels estats de la salut i la malaltia a través de l'ús de tecnologies de producció i anàlisi de la imatge: radiografia,  mamografia, tomografia computada (TC), densitometria, ressonància magnètica i ecografia.
  • reumatologia: malalties mèdiques que afecten les articulacions o els teixits que les envolten i que ocasionen dolor, rigidesa i limitació de moviments.
  • traumatologia: branca de la medicina que tracta els traumatismes (lesions) així com tot el que incideixi en el normal funcionament de l'aparell locomotor.
  • urologia: s'encarrega de les malalties de les vies urinàries a partir del ronyó: urèters, bufeta i uretra -com les "pedres" o les infeccions urinàries-. I també de les disfuncions de l'aparell genital masculí -com ara la pròstata-. Es complementa amb l'especialitat de nefrologia.

Més informació a la Viquipèdia.

5. Així doncs, què cal saber?

Al final del lliurament hauríeu de ser capaços de:

  • Entendre la relació entre els nivells d'organització del cos humà
  • Reconèixer en imatges i dibuixos les principals cèl·lules, teixits, òrgans, aparells i sistemes del cos humà
  • Conèixer l'estructura bàsica de la cèl·lula eucariota, els orgànuls principals i la funció que realitzen
  • Relacionar la forma i funció de les principals cèl·lules
  • Saber fer càlculs senzills amb micròmetres, mil·límetres...
  • Conèixer la funció i localització dels principals òrgans
  • Conèixer la composició i funció, així com la relació que hi ha entre els diferents sistemes i aparells del cos humà
  • Saber què tracten les especialitats mèdiques més importants