LLIURAMENT 2: Salut i malaltia

Els raigs X impressionen una placa fotogràfica i així s'obté una radiografia.

La radiació és interrompuda pels ossos i els materials sòlids, en canvi travessa altres òrgans i impressiona la pel·lícula fotogràfica, deixant-la negra: la part més o menys blanquinosa de la imatge són els ossos o els teixits més compactes que han impedit el pas dels raigs X.

Les radiografies s'usen en traumatologia, per observar els ossos, però també poden identificar determinats tumors, com ara el càncer de pulmó, o diagnosticar infeccions com la tuberculosi o la pneumònia.

Aquesta tècnica radiològica consisteix en obtenir imatges per raigs X en referència a l’eix longitudinal (axial) del cos, però en diferents plans o seccions (tomos en grec vol dir tall, i grafia, representació gràfica), de manera que amb l’ajut d’un ordinador les imatges es “computen”, fet que permet obtenir-les com si fossin llesques d’un determinat òrgan.

Amb la TC s’obtenen imatges seqüencials que poden proporcionar un diagnòstic fiable, per exemple, de diferents tipus de tumors. Generalment s'injecta un contrast abans de la prova perquè algunes estructures anatòmiques es puguin veure millor.

És un mètode de diagnòstic que permet obtenir imatges precises de diferents teixits i òrgans. Es fonamenta en canvis sobtats de radiació electromagnètica emesa per un potent imant, de manera que els nuclis d'hidrogen que formen part de les biomolècules n'absorbeixen l'energia; en canviar de sobte el camp magnètic els àtoms retornen a l'estat anterior, fet que és detectat, enregistrat i computat per un ordinador que genera imatges.

Amb la RMN es poden obtenir imatges fins i tot de músculs, lligaments, o d'òrgans del sistema nerviós, per això és un mètode de de diagnòstic molt utilitzat en molts camps de la medicina.

Mètode basat en ultrasons (no es poden percebre per l'oïda humana)

Utilitat: estudi del desenvolupament del fetus en l'embaràs

 

Utilitza raigs X de baixa dosi per detectar si h ha càncer de pit el més aviat possible.