Llibre Moodle de Morfologia i Sintaxi

Les oracions subordinades adjectives de relatiu complementen a un sintagma (gairebé sempre nominal) de l'oració principal anomenat referent o antecedent ^[1] . Les subordinades de relatiu poden ser introduïdes:

• pel pronom relatiu ὅς ἥ ὅ o algun dels seus derivats ^[2].
• per un adverbi relatiu: οὗ ('on'), ὅπου ('on sigui que, onsevulla'), etc.
• per algun determinant relatiu (en aquest bloc no els estudiarem).

El pronom relatiu ha de concertar amb el nom que li fa d'antecedent (o referent) en gènere i nombre. En canvi, el cas del pronom relatiu ve determinat per la funció sintàctica que compleix aquest pronom dins de l'oració subordinada. Fixa't en les següents oracions: en elles canvia el cas del pronom relatiu (per raó de la funció sintàctica que fa dins la subordinada de relatiu), mentre que el pronom sempre manté el gènere masculí i el nombre singular del seu antecedent (ἵππος):

a) Βλέπω τὸν ἵππον, ὃς τρέχει εἰς τὴν πόλιν.
   "Veig el cavall que corre cap a la ciutat".
     El pronom relatiu ὅς va en nominatiu perquè fa de subjecte del verb τρέχει ("el cavall corre cap a la ciutat) ^[3].

b) Βλέπω τὸν ἵππον, ὃν ὁς δοῦλος ἔλουσε χθές.
  "Veig el cavall que l'esclau va rentar ahir".

    El pronom relatiu ὅν va en cas acusatiu perquè és el complement directe d'ἔλουσε ("l'esclau va rentar el cavall ahir").

Et deixem l'anàlisi d'aquesta darrera frase perquè tinguis un exemple de com s'han d'analitzar les oracions de relatiu:

Βλέπω     τὸν   ἵππον,     ὃν     ὁς    δοῦλος     ἔλουσε     χθές.

1 sg pres             Ac sg              Ac sg           Nom sg              3 sg aor          adv

       (V)                  (CD)                (CD)              (Subj)                  (V)                (CCT)   

                                             --------------------------------------------------------------------

                                          or. subord. adjectiva de relatiu (antecedent: τὸν ἵππον)

Les subordinades de relatiu són gairebé sempre de tipus adjectiu. L'única excepció a aquesta afirmació queda explica en l'apartat que segueix.

 

Relatiu sense antecedent

Tal com els adjectius poden substantivar-se, el pronom relatiu, atesa la seva natura adjectival, pot també estar substantivat. En aquest cas no té cap antecedent en l'oració principal i cal traduir-lo per 'qui' o 'aquell / aquella.. que / qui'. Aleshores, l'oració subordinada de relatiu no és pròpiament adjectiva, sinó que s'ha de considerar una subordinada substantiva, i fa alguna de les funcions pròpies d'aquesta categoria d'oracions (principalment, subjecte o CD del verb de l'oració principal).

Ὃν οἱ Θεοὶ στέργουσιν, ἀποθνῄσκει νεός

 

Fixa't que el pronom relatiu ὅν no duu cap antecedent. Introdueix, per tant, una oració subordinada substantiva que fa de subjecte del verb de la principal (ἀποθνῄσκει). Alhora, el pronom relatiu fa de CD del verb de a subordinada de relatiu. Aquí tens l'anàlisi sencer d'aquesta frase composta.

 
 Ὃν      οἱ   Θεοὶ     στέργουσιν,     ἀποθνῄσκει     νεός

         Ac sg        Nom pl          3 pl pres ind             3 sg pres ind         Nom sg

          (CD)           (Subj)                      (V)                                (V)               (CPred)   

          ---------------------------------------------------

        or. sub. subst. de relatiu (funció: subjecte)  

 

---

NOTES:

[1] En rigor, només se li pot dir antecedent quan precedeix a la subordinada de relatiu.

[2] Entre ells, el relatiu indefinit ὅστις ἤτις ὅ τι, que has estudiat al capítol precedent. Un altre derivat és el relatiu emfàtic o reforçat ὅσπερ ἥσπερ ὅπερ ('precisament el que').

[3] Una bona manera d'identificar la funció del pronom relatiu dins de la seva subordinada consisteix a substituint-lo per l'antecedent. Així ho il·lustrem, entre parèntesis, en aquesta oració i la següent.