Com el castellà, el grec antic disposa de tres determinants/pronoms demostratius:

1. ὅδε ἥδε τόδε. Indica proximitat al parlant (castellà, 'este'). Es forma amb l'article i la partícula enclítica -δε. Per tant, per reconèixer-ne el cas, només has d'identificar la forma que precedeix a δε ^[1]. 

2. οὗτος, αὔτη τοῦτο. Indica proximitat a l'interlocutor del parlant (cast. 'ese'). Tret del nom. sg. masc. (que duu desinència -ς), la resta de casos tenen la mateixa terminació que l'article. L'arrel, en canvi, pot variar segons el gènere i el cas .

3. ἐκεῖνος -η -ο. És el demostratiu associat a la tercera persona; marca certa llunyania amb relació al parlant i al seu interlocutor. Es declina com un adjectiu de la primera classe, excepte en el nom. i ac. sg. neutre, que han perdut la -ν final.

La major part de parlars del català central té un sistema de determinants de només dos graus: proximitat ('aquest') i llunyania ('aquell') ^[3]. Resultarà obvi que ὅδε s'ha de traduir per 'aquest' i ἐκεῖνος per 'aquell'. La traducció de οὗτος (aquest / aquell), queda a criteri del traductor.

Adjectiu / pronom αὐτος -ή -ό

es declina igual que εκεῖνος.

Usos de l'adjectiu / pronom αὐτός, -ή, -ό

En grec clàssic, té diversos valors:

1. Valor anafòric (llatí, is ea id), que mai no té quan apareix en nominatiu. Es refereix a alguna persona o cosa recentment al·ludida en el discurs. Segons els contextos, es pot traduir bé pel demostratiu 'aquest', bé per un pronom personal àton de tercera persona.

ὁρῶ αὐτόν : veig aquest / el veig

αὐτῷ πείθομαι : obeeixo aquest / l'obeeixo

2. Valor d'identitat (llatí, idem eadem idem), que té quan apareix en posició atribuitiva, és a dir, quan apareix precedit immediatament de l'article, ja sigui a dins del sintagma format per article i substantiu, ja sigui després del substantiu, i en aquest cas es repeteix al seu davant l'article. Assenyala la identitat amb algú o alguna cosa de què s'està parlant. Es tradueix per 'el mateix'. 

ὁ αὐτὸς βασιλεύς :  'el mateix rei', és a dir, el rei del qual estem parlant

= ό βασιλεύς ὁ αὐτὸς : " " "

3. Valor emfàtic (llatí, ipse ipsa ipsum), quan apareix en posició predicativa, és a dir, precedint o seguint el sintagma format per article i substantiu. Posa èmfasi en una persona o cosa que apareix al discurs. Indica una identitat en to emfàtic. Es pot traduir per 'ell mateix', 'ell en persona', etc.

αὐτὸς ὁ βασιλεύς : 'el rei mateix', és a dir, el rei en persona

ὁ βασιλεύς αὐτὸς : " " "

Estructura dels sintagmes nominals amb adjectius demostratius. Per estrany que de vegades ens pugui resultar, en grec antic l'article és present en els sintagmes norminals en què un demostratiu αὐτός funciona com a adjectiu:

Exemples:

ὃδε ὁ βασιλεύς = 'aquest rei' (lit.: 'aquest el rei').

ἐκείνη ἡ πόλις = 'aquella ciutat' (lit: 'aquella la ciutat').

ὁ αυτὸς ἀνήρ = 'el mateix home' (l'home de qui estic parlant).

αὐτὸς ὁ πατήρ = 'el pare mateix / en persona'.

---

NOTES:

[1] Exemple: τάσδε = τάς (ac. pl. fem.) + δε.

[2] Exemple: ταύτας. La terminació -ας és idèntica a la de l'ac. pl. fem. de l'article (τάς).

[3] Algunes variants de la llengua catalana conserven l'antic sistema de tres pronoms demostratius i usen 'aqueix' com a forma associada a la segona persona.